Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) presentaran una moció perquè el parlament reclami a Govern que destini recursos a realitzar un “estudi específic” sobre el cost del lloguer a Andorra. Així ho ha anunciat Pere López durant la sessió de control a l’executiu, on ha lamentat la “reticència” de DA per conèixer l’autèntica realitat del mercat. D’aquesta forma, ha defensat, tots els grups de la cambra, i especialment el demòcrata, s’hauran de pronunciar sobre la qüestió.
El PS ha abordat fins a cinc temes importants en aquesta jornada de preguntes al gabinet Martí. Entre ells, una vegada més, el de l’habitatge. El Govern ha hagut de reconèixer que no té cap estudi concret sobre els preus dels lloguers durant l’any 2018, més enllà de les dades extretes pel càlcul de l’Índex de Preus al Consum (IPC) o de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF). És a dir, no ha fet un informe centrat en aquest àmbit de forma específica.
Per això, López ha criticat que “el plantejament respecte a les dades del preu del lloguer és poc seriós” i ha lamentat el que considera una “resistència a calcular les dades reals”. Per això ha anunciat la presentació d’una moció on s’instarà a l’executiu a fer “un estudi de mercat específic”, recordant que “l’habitatge és la principal problemàtica del país” i que, en canvi, “el Govern només calcula dades amb enquestes que no estan centrades en això”.
La moció es presentarà en les properes hores amb la idea que es debati en el ple previst per la setmana vinent. D’aquesta forma, ha apuntat López, tots els grups de la taula, “i especialment el demòcrata”, hauran de pronunciar-se sobre la forma com el Govern afronta la greu situació del mercat de l’habitatge.
Dades inflades per justificar el ‘no’ a la tretzena paga dels pensionistes
Un altre punt abordat durant la darrera sessió de control de la legislatura ha estat la petició feta tan des del Raonador del ciutadà com des de la Federació de gent gran per impulsar una tretzena paga a aquells pensionistes la prestació dels quals no arriba al salari mínim malgrat acumular 35 o més anys cotitzant a la CASS. El ministre d’Afers Socials i futur candidat de DA a cap de Govern, Xavier Espot, ha justificat la negativa de la seva formació a complir aquesta demanda al·legant que tindria un gran cost per a la seguretat social, dada que ha volgut inflar, situant-la en 4,2 milions anuals actualment i 8,4 en vint anys. Durant el debat, però, ha hagut de reconèixer que la xifra era errònia, ja que comptava tots els pensionistes i no aquells amb un mínim d’anys cotitzats.
López ha remarcat que la proposta tant de Raonador com del col·lectiu de la gent gran és “encertada fins que no es trobi una fórmula per compensar les pensions més baixes” i ha recordat que no suposaria cap cost a la seguretat social, ja que “aniria a càrrec del pressupost”. A més, ha instat Espot a “revisar unes dades donades amb voluntat de magnificar-les i fer veure que és impossible” quan, en realitat, “és perfectament assumible, molt més que altres actuacions poc afortunades que ha fet aquest Govern”.
Un d’aquests projectes ha estat The Cloud, del qual també s’ha parlat en la sessió arran de la pregunta de Rosa Gili sobre el futur que Andorra Telecom preveu per a les actuals oficines d’atenció al client, el lloguer de les quals suposa una considerable despesa per a la companyia. Sobre el frustrat edifici emblemàtic, la consellera general del PS ha afirmat que “va ser un caprici d’algun ministre avalat per la resta del Govern, que ha comportat llençar gairebé quatre milions d’euros i fer desaparèixer un bé de l’Estat”.
També ha retret al ministre d’Ordenament del Territori que “es va comprometre a buscar uns locals de Govern per a les oficines d’Andorra Telecom” per substituir els actuals, que “són espais petits, poc adequats i suposen una sagnia econòmica que puja dia a dia” i, en canvi, “no han pensat en cap alternativa”. Per tot això, ha augurat que “el fracàs de DA en relació a The Cloud els perseguirà molt de temps” però ha lamentat que, de fet, “ho farà amb tots nosaltres perquè en pagarem les conseqüències molts anys”.
Sense norma pels càrrecs de relació especial
Un altre punt que ha quedat clar durant la sessió és que no hi ha cap normativa que empari que alguns dels càrrecs de relació realitzin tasques que sobrepassen amb escreix la d’assessorament que els hi confereix la llei. La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega ha admès que el que es fa des de l’executiu és “una interpretació àmplia” de la legislació vigent.
Per això, López ha retret a DA que “malgrat que “la llei deixa clar que el personal de relació especial només pot fer tasques d’assessorament”, en canvi, “veiem com amb l’actual Govern molts àmbits clau estan en mans de directors encoberts”, fet que suposa tan “un perjudici per al ciutadà” com, ara, “un problema legal” que, ha advertit, pot esclatar arran de la presentació d’una acció judicial davant la fiscalia per part del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipag). “Si l’únic fonament jurídic que tenen és que fan una interpretació àmplia de la llei, tenim un problema. La llei parla d’assessoraments i signar informes o nòmines no ho és”, ha comentat.
