El Papa Francesc ha demanat als seus col·laboradors més propers certa celeritat per acabar amb el controvertit pontificat del Copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, a un any i mig de la seva teòrica jubilació. A ningú se li escapa la pèrdua de confiança del pontífex argentí amb Vives pels informes arribats des de fa mesos a Roma amb relació a la seva persona, segons expliquen diferents mitjans de l’Església catòlica.
Una documentació que deixaria en un mal i compromès paper al bisbe d’Urgell, especialment pel que als moviments econòmics estranys referents a l’herència milionària de la difunta Maria Maestre i la seva minsa dedicació dels diners a les persones més necessitades, tal com va indicar la mateixa en el seu llegat, en favor d’engreixar les seves arques amb negocis com ara la venda de terrenys per crear pisos de luxe a Andorra la Vella.
En el punt de mira vaticà també hi figura la suspensió canònica de la secta Poble de Déu, on va desobeir a la Santa Seu, fent cas omís a les directrius vaticanes, negant-se a suspendre a diferents sacerdots que exercien a la seva diòcesi i que pertanyien a aquest grup herètic, fins i tot el Santuari de Núria.
A tot plegat, cal afegir l’aparició del nom de Vives com a presumpte encobridor d’abusos sexuals pel famós tema de la “casa Santiago” en la seva etapa com a bisbe auxiliar de Barcelona.
El Vaticà busca ara al successor de l’actual arquebisbe en la forma ja implementada en l’etapa del seu predecessor, Joan Martí Alanís, quan va ser escollit bisbe Coadjutor. A diferència d’aquell moment, Roma vol accelerar ara la successió davant també la mala premsa i la impopularitat creixent de Vives, més dedicat a tasques diplomàtiques que no pas a ser un pastor com demana el Papa als seus bisbes.
Els primers candidats a la successió
Tot i que Vives ha manifestat públicament que és el Sant Pare a qui correspon la potestat de designar al seu substitut, no és menys cert que el Copríncep Episcopal ja hauria facilitat el nom d’alguns dels seus candidats, malgrat que qui sigui escollit ha de comptar prèviament amb el vistiplau del màxim prelat de confiança de Francesc a l’Església catalana, el cardenal de Barcelona Juan José Omella, que sempre ha demostrat tenir molta antipatia envers la figura de Vives al que considera més un polític que no un home d’església.
Entre els capellans proposats per l’arquebisbe d’Urgell destaquen el de l’actual rector de la parròquia de Sant Ot de la Seu i un dels Vicaris generals de la diòcesi, Ignasi Navarri.
Un altre dels noms és el d’Antoni Elvira que, ara per ara, és rector de la parròquia de la Massana i també bon coneixedor de les interioritats de l’edifici del Bisbat de la Seu per ostentar diferents càrrecs.
Finalment, Vives ha suggerit el nom del rector del Vendrell (Baix Penedès), Norbert Miracle, que durant molts anys ha estat la seva mà dreta a la Conferència Episcopal Tarraconense.
En aquesta successió podria passar com el què succeeix habitualment als conclaves per escollir nou Papa: cardenals que entren a la capella Sixtina com a papables no surten mai per portar les regnes del Vaticà.
