La població de la Seu d’Urgell viu en la inòpia, desinformada i manipulada per l’Ajuntament. Amb l’excusa que cal modernitzar l’hospital –que cal- s’ha desbloquejat una operació especulativa llargament “cuinada” pels poders fàctics que dominen la ciutat, amb Jesús Fierro, extinent d’alcalde i expresident del Consell Comarcal, com a artífex a l’ombra d’aquesta impresentable tupinada.
Aquest 10 de desembre s’acaba el període d’informació pública de la modificació del pla parcial Sud-1, que afecta la zona que hi ha a banda i banda de la carretera N-260, a la sortida de la ciutat, en direcció a la Cerdanya. Aquí s’hi ha previst la construcció del nou hospital…, però també de dos enormes centres comercials, que ocuparan dues parcel·les que sumen 18.000 metres quadrats.
FRANCESC VIAPLANA, L’ENTERRAMORTS
Si l’impacte del Mercadona ha estat letal pel comerç del centre de la ciutat –castigat, a més, per la rígida zona d’aparcament de pagament que l’envolta i que dissuadeix els potencials clients-, la construcció d’aquests dos grans centres comercials a l’extraradi de la Seu significarà la seva defunció definitiva. El nou alcalde, Francesc Viaplana (ERC), que es va estrenar en el càrrec amb la signatura del decret d’aprovació inicial del pla parcial Sud-1, passarà a la història com l’enterramorts de la vida comercial del cor de la ciutat.
És tonto o ho fa veure? Aquest és el dilema que suscita Francesc Viaplana (foto). Donant llum verda a aquesta modificació urbanística, ha esperonat els especuladors que tenen previst fer un “pilotasso” econòmic amb aquests terrenys, ubicats al costat del barri de Sant Antoni.
SET PROPIETARIS
Segons especifica la documentació oficial, la zona afectada pel pla parcial Sud-1, amb una superfície de 6,2 hectàrees, està en mans de set propietaris: Josep Rebés Betriu, Joan Gelabert Sinfreu, Hereus de Rosa Solé Vidal (els germans Ganyet), Orkla SA, Coll de Castell SL, Erenia Boix i Josep Armengol Massana.
Des que, anys enrere, es va començar a rumorejar que en aquesta peça de terreny hi anaven a “passar coses”, es van produir algunes compravendes de finques. Això explica, per exemple, que la societat Coll de Castell SL aparegui com una de les propietàries del pla parcial Sud-1, concretament de 6.796 metres quadrats.
EL GERMÀ DE JESÚS FIERRO
Darrere de Coll de Castell SL hi ha el conegut empresari Antoni Colell, que ha muntat un gran empori amb el tràfic de la fusta a l’Alt Urgell i que passa per ser un àvid “tauró” dels negocis, que no deixa escapar ni una oportunitat d’incrementar el seu patrimoni. Una de les moltes societats que controla, Seumon 14 SL, la té a mitges amb Ramon Fierro, exalcalde de Montferrer i Castellbò i germà del “munyidor” Jesús Fierro.
En condicions normals, el desenvolupament del pla parcial Sud-1 es faria pel sistema de crear una junta de compensació entre els propietaris. Però no serà així. Des de fa un any, segons ha pogut saber LA VALIRA, un intermediari de Barcelona s’ha posat en contacte amb diversos propietaris per signar preacords de compravenda –amb molts diners sobre la taula- que es formalitzaran un cop culmini la tramitació de la modificació del pla parcial.
UN INTERMEDIARI MOLT BEN INFORMAT
Aquest intermediari és el que, al seu torn, ja té lligada la implantació dels dos grans centres comercials en aquests terrenys. En concret, es rumoreja que es tracta de Bon Àrea (grup Cooperativa de Guissona) i Bon Preu, que pagarien una fortuna per poder instal·lar-se a la Seu d’Urgell i mirar d’atreure els consumidors d’Andorra, que han convertit el Mercadona en una “màquina de fer diners”.
Sí que és cert –i ho pot confirmar LA VALIRA– que aquest intermediari fa molts mesos que es reuneix amb els propietaris dels terrenys per comprar-los. Per tant, tenia informació privilegiada i fefaent de dins de l’Ajuntament que el pla parcial Sud-1 –on, inicialment, s’hi havia previst un institut, un equipament pels veïns dels barris del Poble-sec i Sant Antoni, un hotel…- seria modificat per, en comptes d’això, permetre la construcció de dos grans centres comercials.
EL TRET DE SORTIDA
En aquest sentit, la construcció del nou hospital és l’excusa que s’ha fet servir per accelerar aquesta tupinada, que deixarà un devessall de comissions als espavilats que hi intervenen. El tret de sortida va ser una carta, signada per Felip Benavent, gerent de la regió sanitària del CatSalut de l’Alt Pirineu i Aran, datada el 30 de setembre passat i adreçada al nou alcalde de la ciutat, Francesc Viaplana.
En aquesta carta, el representant del CatSalut demanava amb urgència a l’alcalde de la Seu d’Urgell la cessió d’un terreny d’entre 12.000 i 15.500 metres quadrats per construir-hi el nou hospital. La pressa ve motivada perquè aquest projecte podria ser finançat a càrrec dels fons REACT-UE (Next Generation), que ha alliberat la Comissió Europea per a la recuperació de la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid.
ZONA INUNDABLE
Però, segons Felip Benavent, la condició per accedir a aquests diners de Brussel·les és que la cessió del terreny al CatSalut s’ha de fer abans de l’abril de l’any vinent. D’aquí ve que s’estigui tramitant a “tota pastilla” des de l’Ajuntament la modificació i l’aprovació del pla parcial Sud-1.
Els terminis són pràcticament impossibles de complir. Entre altres coses, perquè una part dels terrenys que ocupa el pla parcial són potencialment inundables, en cas d’un desbordament del Segre. I aquí cal un informe preceptiu i vinculant de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa.
DIFÍCIL TRAMITACIÓ
Després de les catàstrofes del càmping de Biescas (87 morts) o del geriàtric d’Agramunt (4 morts), la CHE és especialment escrupolosa amb l’ocupació de les lleres dels rius i es mira amb lupa els plans urbanístics, com és el cas d’aquest de la Seu d’Urgell, que estan al costat d’un riu. Per a més “inri”, és en la part de baix de la carretera N-260, en el vessant cap al Segre, on està prevista la construcció del nou hospital.
És molt possible que l’aprovació del pla parcial Sud-1, per molt que es forci la maquinària legal i administrativa, es demori més enllà de l’1 d’abril del 2022, que és la data límit fixada en la seva carta pel gerent de la regió sanitària del CatSalut. Però, en tot cas, la tramitació d’aquest projecte ja s’haurà desencallat i el gran “pilotasso”, que és la construcció dels dos centres comercials, podrà tirar endavant.
És a dir, la Seu d’Urgell es pot trobar, en els pròxims mesos, amb dos nous hipermercats i sense hospital. És aquesta la “jugada mestra” dels Fierro i companyia?
EL SILENCI DE L’OPOSICIÓ
Allò realment insòlit és el silenci dels partits de l’oposició municipal davant aquesta bruta jugada especulativa que atempta contra el petit comerç de la Seu d’Urgell. Per què calla Compromís? Perquè els germans Ganyet, històricament vinculats al PSC, són propietaris, per herència de la seva mare, d’una part dels terrenys afectats? Per què calla la CUP, tan bel·ligerant contra l’“especulació” que provocarien els Jocs Olímpics d’hivern del 2030 i que és incapaç de reaccionar davant de l’especulació tangible que està passant ara mateix davant dels seus nassos amb el cas del pla parcial Sud-1?
No tenen sang a les venes els botiguers? No veuen que l’alcalde Francesc Viaplana els està condemnant a la misèria amb l’aprovació d’aquests dos nous grans centres comercials? Tan esclafada està la societat de la Seu d’Urgell que no té esma per plantar cara als “cacics” polítics i empresarials que han segrestat i arruïnat la ciutat per omplir-se les butxaques i caminen tan amples, sabent que tenen impunitat perquè la gent els té por, és covarda i calla?
