Nou maldecap per a Xavier Espot. El Congrés dels Diputats espanyol, en la sessió plenària celebrada aquest dimarts dia 12, ha aprovat la creació d’una comissió d’investigació parlamentària sobre l’anomenada Operació Catalunya. La proposta, presentada pels grups de Junts x Catalunya i PNB, ha obtingut el suport de 178 vots (PSOE, Sumar, ERC, JxCat, EH Bildu, PNB i grup mixt) per 171 en contra i una abstenció.
Aquesta comissió d’investigació, que es constituirà el 19 de desembre pròxim, té per objectiu aprofundir en “les actuacions del ministeri de l’Interior durant els governs del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials amb l’existència d’una trama parapolicial”. Una d’aquestes operacions, segons ha quedat àmpliament constatat, va ser la conspiració per rebentar i liquidar la Banca Privada d’Andorra (BPA), on la “policia patriòtica” de l’aleshores ministre Jorge Fernández Díaz creia que hi amagaven un “tresor” els principals líders independentistes, sospita que va resultar falsa.
PACTE PER LA INVESTIDURA
La creació d’aquesta comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya era un dels acords que Pedro Sánchez va pactar amb els partits ERC i JxCat, a canvi del suport a la seva investidura i és una reactivació de la que ja es va constituir a finals de la legislatura passada. En efecte, el 28 de març passat ja es va decidir la constitució d’aquesta comissió, però els treballs van quedar interromputs per la convocatòria anticipada de les eleccions generals.
En aquella primera comissió sobre l’Operació Catalunya, presidida pel diputat Ferran Bel, es va arribar a pactar la llista de compareixents: els exministres Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal; l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; els excomissaris de policia José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas, Narcís Ortega, Enrique García Castaño, José Luis Olivera, José García Losada, Agustín Castro i Enrique Barón; els policies Bonifacio Díez, Celestino Barroso, José Ángel Fuentes Gago i Antonio Giménez Raso; l’exdirector general de la Policia, Ignació Cosidó; l’exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino; el coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí; l’exdirector del SEPBLAC, Juan Manuel Vega; l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso; Higini Cierco, exaccionista i expresident de la BPA; i el president de l’associació de juristes Drets, Agustí Carles, que impulsa la querella andorrana contra els autors del complot que es va carregar la BPA i Banco Madrid.
L’única compareixença d’aquella primera comissió va ser la de l’excomissari José Manuel Villarejo (foto), que va declarar el 10 de maig passat, i s’havia programat, a continuació, la d’Higini Cierco.
ELS NOMS QUE FALTEN
Ara, el nou Congrés dels Diputats sorgit dels comicis del 23-J ha aprovat reprendre els treballs d’aquesta comissió d’investigació. Però queda per veure si es mantindrà l’anterior llista de compareixents o serà modificada i/o ampliada. I és que hi ha alguns noms que semblen imprescindibles per aprofundir en l’Operació Catalunya, com els de l’expresident Mariano Rajoy; l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; els exministres Cristóbal Montoro i Luis de Guindos; l’exsecretari d’Estat de Comerç, Jaime García Legaz, o la senadora Alicia Sánchez Camacho.
També s’havia posat sobre la taula la possibilitat que fossin convocats al Congrés dels Diputats diversos càrrecs polítics andorrans relacionats amb l’actuació de les “clavegueres policials” espanyoles i amb la conspiració contra la BPA. Entre d’altres, l’excap de Govern, Toni Martí -recentment traspassat-; els exministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya, o l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosan. En el seu moment es va descartar el seu testimoniatge, però caldrà veure què decideix la nova comissió d’investigació de l’Operació Catalunya.
ELS COL·LABORADORS ANDORRANS
Recordem que aquesta comissió d’investigació té el seu origen en les evidències -reforçades amb un munt d’àudios i nombrosos testimonis- que la “policia patriòtica” de Jorge Fernández Díaz va executar un pla per aconseguir les proves que la família Pujol i destacats líders independentistes, com Artur Mas o Oriol Junqueras, amagaven grans fortunes a Andorra. Per això, van convèncer el FinCEN dels Estats Units perquè donés un “cop de martell” a la BPA i, d’aquesta manera, poder accedir als comptes.
En aquest operatiu, dirigit per Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i els aleshores ministres Jorge Fernández Díaz, Cristóbal Montoro i Luis de Guindos, hi van col·laborar activament diversos membres del Govern de Toni Martí i l’exfiscal general, Alfons Alberca. Els resultats de l’Operació Catalunya van ser decebedors, ja que a la BPA només s’hi van trobar 3,4 milions d’euros de la família Pujol, que de sempre havia amagat la seva fortuna a l’Andbank (abans, Banca Reig).
LA LLEI D’AMNISTIA
La reactivació de la investigació sobre l’Operació Catalunya al Congrés dels Diputats és una pèssima notícia per Xavier Espot, ja que tacarà i desgastarà greument la imatge i el prestigi de les institucions del país, dominades des de fa 12 anys per la “casta” de DA. Un cop aprovada la constitució d’aquesta comissió parlamentària, la setmana vinent es procedirà a l’elecció del seu president/a i a l’elaboració del pla de treball, amb la concreció dels testimonis que seran citats a declarar en els pròxims mesos, tenint present que el mes de gener és inhàbil per vacances parlamentàries.
Els grups d’ERC i JxCat estan disposats a anar a matadegolla amb aquesta comissió i collaran al màxim per treure l’entrellat de la conspiració política-policial que, entre altres conseqüències, es va carregar la BPA. I és que si, de les seves conclusions, es desprèn que l’Operació Catalunya va ser un cas de lawfare, això tindrà implicacions en el perímetre dels beneficiats per la pròxima llei d’amnistia, que el plenari del Congrés dels Diputats d’aquest dia 12 també ha aprovat tramitar.
