El Bisbat d’Urgell podria retornar la propietat d’un mínim d’una cinquantena de béns on s’havien pogut cometre possibles irregularitats en el procés d’immatriculació, ja que falten dades per poder-ne fer correctament la identificació.
Aquest dimarts, el president de la Conferència Episcopal, Juan José Omella, s’ha reunit amb el president del Govern, Pedro Sánchez. Durant la trobada, Omella ha admès que l’Església té un miler de béns arreu de l’Estat que no li pertanyen -perquè són propietat d’un tercer o no li consta la seva titularitat sobre els mateixos- i es va comprometre a col·laborar amb el govern espanyol per tal de regularitzar-los.
L’Església ha analitzat el conjunt de béns immatriculats entre els anys 1998 i 2015, sota l’empara de la modificació de la llei hipotecària promoguda pel govern de José María Aznar. En aquell període, l’Església espanyola va registrar a favor seu gairebé 35.000 béns, i després d’haver-los revisat a fons, ha arribat a la conclusió que n’hi ha aproximadament mil dels quals no pot acreditar la titularitat.
Per això, ha elaborat un llistat d’incidències que es farà arribar a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per tal que es puguin iniciar els processos de regularització que, si s’escau, puguin correspondre.
L’Alt Pirineu i Aran
Dels 3.722 immobles inscrits a Catalunya, 2.137 corresponen a la demarcació de Lleida. En el cas del Bisbat d’Urgell, la majoria dels béns immatriculats corresponen a finques i terrenys, sobretot rústics. En el catàleg dels classificats en la categoria que manquen per identificar figuren, entre altres, l’església parroquial de Tremp (Pallars Jussà); els temples de Sant Serni i el de Sant Pere de la mateixa localitat i el de Sant Pau a Vielha e Mijaran (Aran).
L’Alt Pirineu és la demarcació veguerial on s’han produït més immatriculacions i inclou les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà (11,2%), l’Alt Urgell (7,9%), el Pallars Jussà (7,7%) i la Cerdanya (5,0%) que formen part de la diòcesi d’Urgell.
