Entre les comarques pirinenques, l’Aran presenta el percentatge d’immigració més alt per sobre de la mitjana de Catalunya que, en la seva globalitat, és del 14,2% el 2018. Així un 15,1% de la població aranesa és estrangera, 6 persones més en relació a l’any 2017 (1.504) Aquesta mateixa tendència positiva es dóna a la Cerdanya i Alt Urgell.
Així entre els ceretans hi ha, a hores d’ara, 2.389 immigrants, un augment del 7,3% (13,4% del total) que es tradueix en una pujada en 163 ciutadans, mentre que l’increment en el cas de l’Alt Urgell va ser del 2,5% (55 persones) Entre els alturgellencs hi ha un 11,2% d’immigrants, 2.266 habitants. Així ho reflecteixen les dades de població estrangera del 2017, que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
La resta de les comarques pirinenques presenten una disminució en els índexs d’immigració. En el Pallars Jussà es va reduir en 44 les persones estrangeres (avui hi ha 1.526) i el percentatge de representació és de l’11,7%. Una baixada en 2 ciutadans en el cas del Pallars Sobirà (694 estrangers i un 10% d’implantació). A l’Alta Ribagorça, la disminució va ser de 18 persones, 410 actualment (10,9% de la totalitat de la població).
El nombre d’estrangers, representats per 167 nacionalitats, ha augmentat en el conjunt de tot Catalunya en 40.737 persones el darrer any, xifra que indica un increment interanual del 3,9%. La població estrangera la formen 1.082.099 persones.
Les dues comarques amb l’índex més alt a Catalunya de població estrangera, la Segarra i l’Alt Empordà, estan clarament per sobre del 20%. En el primer dels casos parlem d’1 de cada 4 habitants. Berguedà, Moianès i Anoia són a la cua en percentatge d’immigració.
