Ara sí… Absolta

El 17 de gener de 2024 es va fer lectura pública de la sentència del judici de la vergonya amb data 4 de desembre de 2023: ABSOLTA. 

Però no és fins passat el 7 de febrer que hem pogut respirar alleujades. El govern d’Andorra no ha fet recurs en contra. Avui ja puc respirar tranquil·la.

Avui ja puc respirar tranquil·la? Doncs no ho sé. Han estat cinc anys de linxament mediàtic, d’inventar històries contra la meva persona convertint-me en l’enemiga pública de l’Estat andorrà i de la seva supervivència. Hem passat una pandèmia mundial, un confinament i un postconfinament mentre es feia campanya de desprestigi contra la meva persona i la primera associació feminista de la història d’Andorra, l’associació Stop Violències.

Amb molt poc suport nacional i tot el món a favor nostre, hem de dir que la victòria de la nostra associació és una victòria social, que estableix un precedent i amb la qual la llibertat d’expressió i el dret a dissentir es reconeixen per fi com a dret humà a Andorra. Ja no podran perseguir cap entitat ni persona al nostre país per lluitar pels drets socials. De res.

Cal destacar que a finals d’aquest any farà 10 anys de l’existència de l’associació, però ens hem passat cinc defensant-nos d’un govern que no ha demostrat que hem mentit, que no ha demostrat que hem difamat a cap treballador o treballadora pública i que, sobretot, ha fet el ridícul a escala internacional, encara que a casa se l’ha cregut, se l’ha seguit i s’ha perpetuat el seu discurs. No només per part d’alguns sectors de la ciutadania, sinó també per part d’associacions de caire social. Tot bastant dolorós, s’ha de dir.

Avui hem de recollir els trossos que han quedat d’una associació que no ha pogut fer teixit social, amb què molts agents socials es neguen a treballar i ni tan sols ens volen escoltar, encara que altres ens prenguin el discurs i repeteixin sense contingut ni accions el que nosaltres proposem i fem. Així que, avui, jo em pregunto com continuar endavant sense recursos, amb tota mena de difamació feta, sense reparació i sobretot sense la disculpa d’un govern de “mimats” que porta el nostre país a la deriva, que no es responsabilitza del que fa i que no està preparat per fer polítiques socials.

Torno a demanar la dimissió del Sr. Espot com a cap de govern. Ha quedat demostrat que el seu executiu ple de misogínia i de negació no està preparat per fer polítiques reals contra les violències vers les dones i els seus fills i filles. 

No estem contentes, el govern no ens hauria d’haver posat en aquesta situació tan difícil. A més, encara no tenim l’avortament ni legal ni accessible. Aquesta maniobra de distracció no ens aturarà per continuar exigint els nostres drets humans.

Amb tot, volem agrair a totes les persones valentes que a casa ens han donat suport i han unit la seva veu a la nostra, i a totes les persones, col·lectius i associacions internacionals que també han aixecat la veu al nostre costat, aconseguint, per exemple, més de 70.000 signatures amb l’acció urgent d’Amnistia Internacional contra el meu judici. Hem demostrat que la lluita social, la resistència pacífica i feminista, funciona.

Continuem: el 14 de febrer tenim assemblea general online, convidem les dones a apuntar-se enviant un mail a [email protected].