Els colpidors testimonis de cinc dones que van haver de patir les conseqüències de no poder interrompre l’embaràs a Andorra per la prohibició actual al país dels Pirineus, sens dubte, no va deixar indiferent als espectadors que van seguir aquest dimarts el documental de TV3 ‘El mirall andorrà’.
Tots i els arguments a favor i en contra d’acabar amb l’actual anacronisme existent al Principat, alguns d’ells incomprensiblement van sobrepassar els límits de la mateixa humanitat com ara, per exemple, les declaracions d’Angelina Mas, en el seu dia una de les grans impulsores del moviment pel sufragi femení. Mas no va tenir cap mena de rubor en afirmar que el debat actual només era “fer un problema per donar protagonisme a quatre nenes frustrades”.
Mentrestant altres grans protagonistes de la greu anomalia que es viu a Andorra, per motius ben diferents, com ara el mateix Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ni cap ginecòleg del país van acceptar participar en el programa. El primer amagant el cap sota l’ala i els segons per por a possibles represàlies a dir la seva davant les càmeres.
Les tres associacions feministes existents a Andorra no van dubtar en qualificar d’hipòcrita el no poder avortar dins del país mentre aquestes intervencions es realitzen fora, principalment a clíniques de Catalunya i França. Contradiccions del mateix arquebisbe que mentre no posa impediments a la llei de reproducció assistida, al mateix temps, fa els ulls grossos a l’avortament de les dones andorranes fora del Principat.
I mentrestant, el ministre-portaveu, Èric Jover, va justificar la no despenalització de l’avortament perquè “bloquejaria el país i no es podria negociar amb la UE”. Però la pregunta és saber ara si els països de la Unió Europea acceptaran signar un nou acord amb un estat com Andorra que incompleix els actuals tractats signats pel mateix Principat sobre drets humans i drets i llibertats de les dones.
