Andorra ha passat de la fase de contribuir econòmicament amb més de 300.000 euros anuals des de l’any 2015 al manteniment de l’aeroport de la Seu, a voler una més gran implicació en la gestió de la infraestructura després que el govern espanyol hagi donat aquesta setmana finalment el seu vistiplau al sistema GPS.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, no ha pogut ser més explícit aquest dimarts en roda de premsa a l’hora d’explicar quines són les exigències de l’executiu andorrà de cara al futur de l’aeroport Andorra-la Seu. Així ha anunciat que coincidint amb els cinc anys de la signatura del Protocol amb la Generalitat plantejaran la seva revisió.
Unes millores del conveni que, segons Gallardo, han de significar “una major implicació en les decisions estratègiques”, ja que Andorra ha aportat des del 2015 una quantitat fixa, corresponent al 50% del dèficit d’explotació, amb un màxim de 300.000 euros anuals. Des de l’entrada en vigor del protocol, el dèficit ha anat augmentant anualment des dels 700.000 euros inicials fins prop dels 900.000 euros actuals. Des de l’executiu es considera que Andorra sempre “ha satisfet el màxim import”.
Per al ministre d’Economia, “la fórmula actual limita l’aportació del govern andorrà encara que creixi el dèficit d’explotació”.
Tres radis de desplaçaments possibles
El ministre ha anunciat que es treballarà en dos mercats: el turístic i el de desenvolupament de la regió. És, per això, que ha parlat de l’existència de tres radis de desplaçament possibles. El més proper a l’aeroport d’una hora aproximada de durada cap a Madrid o les illes Balears, un intermedi, de dues hores, fins a Lisboa, Milà, Roma i un tercer més ampli a aeroports com Amsterdam o Frankfurt, entre altres.
La infraestructura permetrà l’aterratge de fins a tres models d’avió, amb un màxim de 74 passatgers, passant pels de 50 i el mínim de 19 passatgers.
Gallardo ha posat de manifest que tot i que no és el millor moment per a les operadores, la intenció és que s’hi acabi operant al 100% i que l’activitat de la infraestructura pugui començar “com més aviat millor”.
