Aquest mes de desembre es presenta molt mogut a Andorra. Normalment, l’ambient de les festes nadalenques acostuma a actuar sempre com un analgèsic i els problemes -petits o grans- queden aparcats fins després de Reis. Però no és el cas d’enguany, en què el calendari de desembre està farcit d’esdeveniments de gran calat polític i social.
Per començar, el dilluns 4 de desembre està previst el judici contra l’activista social i líder feminista Vanessa Mendoza, a qui la Fiscalia li demana una pena de 6.000 euros de multa, 6 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i 6.000 euros d’indemnització al Govern per les manifestacions que va fer l’any 2019 en una reunió del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (CEDAW), un organisme dependent de l’ONU. Les seves paraules van ser considerades pel Govern de Xavier Espot com un atac al prestigi de les institucions andorranes i va donar instruccions a la Fiscalia perquè emprengués accions penals contra la presidenta de l’ONG Stop Violències.
SOLIDARITAT INTERNACIONAL
La persecució judicial de Vanessa Mendoza s’ha girat com un bumerang contra el cap de Govern, la Fiscalia i, per extensió, el partit Demòcrates d’Andorra (DA). L’abanderada de la lluita contra la despenalització de l’avortament al Principat ha rebut el suport incondicional d’Amnistia Internacional, que ha inclòs per primera vegada Andorra en la “llista negra” de països que no respecten els Drets Humans. També organitzacions feministes i partits polítics de Catalunya i de França fan costat a Vanessa Mendoza i el rebuig per la repressió que pateix ha arribat, en forma de mocions, a l’Assemblea Nacional francesa i al Parlament de Catalunya.
Andorra, juntament amb el Vaticà, s’ha convertit en l’únic país europeu on l’avortament està penalitzat en tots els supòsits. Es tracta d’una situació insostenible que la causa judicial contra Vanessa Mendoza ha agreujat encara més. El judici del pròxim dia 4 serà seguit amb la màxima atenció dins i fora del Principat i marcarà, sens dubte, un abans i un després en la lluita per la legalització d’aquest dret de les dones andorranes.
REVOLTA CONTRA L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA
Quatre dies després del judici a la líder feminista, la plataforma veïnal DenunciAND ha organitzat una nova manifestació per protestar contra l’especulació immobiliària i el preu exorbitat dels lloguers dels habitatges. Després de l’inesperat èxit de les dues convocatòries anteriors, la que hi ha prevista per aquest pròxim dia 8, festa de la Puríssima, a les 20 hores -amb sortida de la plaça dels Coprínceps d’Escaldes-Engordany i arribada a l’antiga caserna de bombers, a Andorra la Vella- pot fer història.
Al Principat hi ha un profund i estès malestar social, derivat de l’alt cost de la vida, la limitació dels salaris i la pujada abusiva dels preus dels lloguers. Aquest còctel ha acabat per petar i ha desbordat el tradicional rol participatiu canalitzat a través dels partits. El moviment DenunciAND s’ha autoorganitzat a través de les xarxes socials i els seus promotors són gent “normal i corrent”, sense aspiracions polítiques.
CONXITA MARSOL, SOCARRIMADA
L’impacte de les dues concentracions que s’han organitzat fins ara ha agafat el Govern i DA amb els pixats al ventre. Xavier Espot ha hagut de reaccionar a cuitacorrents, davant la clamorosa ineptitud demostrada per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha quedat socarrimada políticament.
Les modificacions que el Govern ha introduït en el projecte de Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges per intentar calmar els ànims no han assolit el seu objectiu. El descontentament davant la dolenta situació econòmica i social d’Andorra s’ha generalitzat entre les classes mitjana i treballadora i els pegats que intenta posar-hi Xavier Espot -fill d’una de les famílies més riques del país- no satisfan els promotors de DenunciAND, protagonistes de la revolta social més important que ha conegut el país aquest segle XXI.
INCERTES ELECCIONS COMUNALS
Per acabar-ho d’adobar, les negociacions que estan mantenint la patronal Confederació Empresarial Andorrana (CEA) amb els representants sindicals per establir la taula d’increments salarials per a l’any vinent parteixen de posicions molt allunyades i no avancen. Si no s’arriba a un acord en els pròxims dies, li tocarà al Govern intervenir i, ben segur, encabritarà encara més la mala maror social que s’està covant. Els sindicats reclamen, entre altres millores, una tretzena paga que ni patronal ni Govern estan en condicions d’acceptar.
En aquest context turbulent, el diumenge 17 hi ha convocades les eleccions comunals. En l’actualitat, DA i els seus aliats controlen cinc de les set parròquies. Però aquest ambient crispat perjudica, objectivament, les opcions dels candidats oficialistes. Tret de Canillo, on només concorre la llista de DA, a la resta de parròquies la contesa electoral es presenta molt disputada i la sorpresa pot saltar a les urnes dels comuns, amb un fort vot de càstig a la gestió de Xavier Espot.
L’ESCÀNDOL DE L’HELIPORT
Com pertoca, el Consell General ha de procedir, abans que acabi l’any, a l’aprovació dels Pressupostos del Govern pel 2024. Sobre el paper, no hi ha d’haver cap problema, ja que DA i els seus socis de Ciutadans Compromesos gaudeixen de la majoria absoluta.
Ara bé, hi ha alguns capítols controvertits dels comptes que, ben segur, aixecaran polseguera en el període de tramitació i debat parlamentari. És el cas, per exemple, de la subvenció de 5 milions d’euros que es preveu donar a l’empresari Antoni Rebés, adjudicatari de la concessió de l’heliport de la Caubella. El pressupost que figurava en les bases del concurs per fer aquesta infraestructura era de 3,7 milions i, en principi, les obres les havia de sufragar el concessionari, com passa sempre en aquesta modalitat de contractes… excepte a Andorra.
TOT ESPERANT EL NOU COPRÍNCEP
També durant aquest mes de desembre el Vaticà hauria de fer públic el nomenament del nou bisbe coadjutor d’Urgell i candidat “in pectore” a la successió del polèmic Joan Enric Vives, que es jubila l’any vinent, com a futur copríncep episcopal d’Andorra. Com ha publicat LA VALIRA, el candidat del cardenal Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola, per ocupar el càrrec és el seu bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova.
L’actual copríncep, molt pròxim al moviment sobiranista català, ha practicat una política de “laissez faire” envers el Govern de Xavier Espot, excepte en el tema de l’avortament que, seguint les estrictes instruccions del Vaticà, ha convertit en una línia vermella. D’aquesta manera, Joan Enric Vives s’ha empassat la legalització del casino o tolera que Andorra s’hagi convertit en un “paradís” pels infants nascuts de ventres de lloguer.
A la vegada, les autoritats andorranes han donat carta blanca al copríncep episcopal perquè trafiqui amb l’herència de la difunta Maria Maestre, malgrat les disposicions testamentàries que obligaven a destinar el seu usdefruit a tasques socials i caritatives. Aquesta estreta complicitat entre Joan Enric Vives i la “casta” de privilegiats que representa Xavier Espot és de preveure que canviï amb el futur copríncep episcopal, de qui s’espera que estigui més atent i en sintonia amb les preocupacions i les necessitats reals del poble andorrà “de base”.
L’ACORD D’ASSOCIACIÓ, POSPOSAT
I tot això passa sense que aquest mes de desembre es tanqui l’acord d’associació del Principat amb la Unió Europea. Aquesta era una promesa que havia fet, per activa i per passiva, Xavier Espot. Ara, davant les divergències existents encara en matèries com les telecomunicacions i els serveis financers, la seva hipotètica signatura s’ha posposat al mes de maig, just abans que acabi l’actual mandat de la Comissió Europea.
En principi, aquest acord d’associació hauria de ser sotmès a referèndum de la societat andorrana abans d’entrar en vigor, tal com va prometre Xavier Espot. Si hem de fer cas als missatges que circulen per les xarxes socials, s’està estenent amb força un corrent d’opinió contrari a acceptar les severes condicions que ha imposat Brussel·les als negociadors andorrans i que advoca pel “no” en aquest referèndum.
