Vergonya, vergonya i més vergonya

Sigui qui sigui el ministre de Transports del pròxim govern, sap que té una “ferida oberta” a Catalunya i que té l’obligació de concentrar-hi, des del primer dia, inversions i intel·ligència organitzativa. La resolució dels maldecaps de Rodalies i la finalització de l’estació de la Sagrera, de la remodelació de la de Sants i del Corredor Mediterrani són quatre urgències històriques que no admeten cap més dilació. A més, cal escometre la construcció d’un tercer túnel sota la ciutat de Barcelona, per descongestionar la circulació de trens, i alliberar per a altres usos la històrica estació de França.

El tren és el present i el futur. Jo, que he viatjat per la Xina en tren, em permeto la llicència de fer una adaptació del poema de Josep Espriu: “Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra /, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, / orient enllà, / on diuen que els trens són nets, / ràpids, fiables, confortables i puntuals!”.

Durant dècades, la xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha patit una escandalosa desídia i abandonament pressupostari per part del ministeri de Transports. Finalment, des de l’elecció de Salvador Illa com a president de la Generalitat, el Govern de Pedro Sánchez s’ha posat les piles i s’ha constituït una societat mixta amb Renfe i Adif té un munt d’obres endegades en aquesta xarxa de 1.120 quilòmetres, que utilitzen anualment uns 130 milions de viatgers.  

El desdoblament de l’R3 entre Parets i la Garriga, el túnel sota Montcada i Reixac, el soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat i la modernització de 47 estacions són les principals actuacions d’Adif en la xarxa de Rodalies i Regionals. També està a punt de culminar la nova connexió ferroviària amb les terminals T1 i T2 de l’aeroport del Prat.

Per a finals d’aquest any i durant el 2027 està prevista l’entrada en servei dels 72 nous trens Alstom que han de cobrir la xarxa de Rodalies i els 38 de CAF que estan destinats a les línies de Regionals. Coincidirà amb la finalització al febrer de les obres de desdoblament de l’R3, que han fet anar de corcoll, en els últims mesos, la ciutadania del Vallès Oriental, Osona, Ripollès i la Cerdanya.

La gran estació central de la Sagrera va ser projectada per l’alcalde Pasqual Maragall l’any 1999 i, segons les previsions, havia d’entrar en servei l’any 2004. Han passat 27 anys i les obres d’Adif encara estan lluny d’acabar-se. Ara, l’horitzó apunta l’any 2032 per poder tenir una estació intermodal digna d’una capital europea. Vergonya! 

Mentrestant, la petita estació de Sants ha de carregar amb tot el pes de la mobilitat ferroviària de Barcelona. També està en marxa la seva ampliació, però caldrà esperar encara quatre anys més -diuen- per tenir-la acabada. Vergonya!

Una part menys visible, però fonamental, del programa d’Adif és la modernització dels sistemes de control i protecció de la circulació. La xarxa de Rodalies de Barcelona té en marxa diferents projectes per implantar el sistema europeu ERTMS de nivell 2, que permet una supervisió més avançada de la circulació i millora les condicions de seguretat i capacitat de la infraestructura. Les actuacions afecten diversos corredors: Barcelona-Manresa, Barcelona-Sant Vicenç de Calders, l’Hospitalet-Port Aventura i les connexions entre Mollet i Can Tunis. També s’estan renovant instal·lacions d’electrificació, senyalització i telecomunicacions.

Barcelona i València són la segona i tercera ciutat més poblades d’Espanya. Per raons inexplicables i d’extrema irresponsabilitat, políticament punible, encara no estan connectades per alta velocitat i això provoca un entrebanc intolerable en les relacions entre ambdues capitals mediterrànies. Vergonya i més vergonya.   

Un dels punts més problemàtics és el tram entre Tarragona i Castelló, imprescindible per garantir la continuïtat de l’ample internacional entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. La seva adaptació a l’ample estàndard europeu acumula retards i no es preveu que entri en servei abans del 2028, possiblement més tard.

Els treballs comporten una operació ferroviària complexa, ja que caldrà interrompre completament la circulació entre les dues comunitats durant aproximadament cinc o sis mesos. La previsió és concentrar aquesta intervenció durant el 2027, una vegada estigui disponible un itinerari alternatiu per al transport de mercaderies a través de Sagunt, Terol i Saragossa. Abans d’aquesta obra, també s’han d’acabar les actuacions d’adaptació de la infraestructura entre Castelló i València i els treballs previs de senyalització, electrificació i seguretat ferroviària.

A Catalunya, Adif preveu completar durant el 2027 diferents actuacions entre Castellbisbal i Tarragona, inclosa la implantació del tercer carril en els trams necessaris per facilitar la circulació de trens d’ample internacional. També hi ha actuacions en marxa a la terminal logística de la Llagosta i a l’entorn de la fàbrica de Seat a Martorell.

Un altre dels projectes que s’allargarà més enllà del calendari del Corredor Mediterrani és la construcció dels nous accessos ferroviaris i viaris al port de Barcelona. Segons el ministeri de Transports, les obres tenen previst començar el 2027 i finalitzar el 2032.  

Aquesta connexió és fonamental per incrementar el transport ferroviari de mercaderies des de les instal·lacions portuàries i millorar-ne l’enllaç amb els principals corredors logístics europeus. La seva demora representa un obstacle per a l’objectiu de convertir el ferrocarril en una alternativa real al transport de mercaderies per carretera.

Però Barcelona té un problema ferroviari estructural que no es pot resoldre únicament comprant més trens, renovant les vies o millorant la gestió de Rodalies. La xarxa que connecta la capital catalana amb la resta del país depèn de dos túnels que travessen el centre de la ciutat: el del passeig de Gràcia i el de la plaça de Catalunya. Aquestes dues infraestructures constitueixen el principal coll d’ampolla del sistema ferroviari de rodalia i limiten la possibilitat d’incrementar les freqüències, crear nous serveis i millorar les connexions entre les diferents línies.

Fa més de 15 anys que les associacions de defensa del transport públic alerten que Barcelona necessita un tercer túnel per absorbir l’increment de la demanda. Ara, però, el debat ha tornat a adquirir actualitat arran de les propostes incorporades al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que el situa sota l’avinguda Diagonal.

Aquest projecte respon a una qüestió de fons: no es pot continuar ampliant l’oferta ferroviària de Catalunya si els trens han de passar necessàriament per dos corredors soterrats que ja tenen molt poc marge de maniobra. Les estimacions dels experts situen la possible entrada en servei d’aquest tercer túnel al voltant del 2050, sempre que les administracions comencin a treballar-hi amb prou antelació. 

L’existència a Catalunya de quatre centres de formació de maquinistes de tren hauria de resoldre un altre dels grans trencacolls que pateixen Rodalies i Regionals: la manca de professionals arrelats al país i que puguin facilitar la plena gestió d’aquest servei per part de la Generalitat, tal com ha estat acordat i signat amb el ministeri de Transports. La resistència dels sindicats ferroviaris a la nova empresa mixta creada per Renfe i el Govern català ha degenerat en un seguit de conflictes i vagues encobertes que acaben pagant els usuaris d’aquesta infraestructura, amb greus pertorbacions del seu dret a la mobilitat.

Els catalans i els espanyols mereixem un servei ferroviari robust, eficaç i segur. Durant els últims 35 anys, el Govern central ha prioritzat l’alta velocitat en detriment dels serveis de Rodalies i Regionals de Barcelona, però també de Madrid i de València. Per postres, les ingents ajudes europees no han servit per culminar els eixos bàsics (al nord-sud, encara està en obres la Y basca, i a l’est-oest, manca la connexió ràpida de Madrid amb Extremadura i Lisboa) ni per evitar tràgics i inacceptables accidents com els d’Adamuz i Urda, que han deixat 115 morts. 

Vergonya, vergonya i més vergonya

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Creus que hi ha d’haver ossos i llops al Pirineu?