Andorra fa un pas cap a la despenalització de l’avortament, però sense permetre que es pugui practicar legalment dins del país. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres una reforma de l’article 117 del Codi Penal que, si supera el tràmit parlamentari, eliminarà la responsabilitat penal de les dones que decideixin interrompre voluntàriament l’embaràs. Tanmateix, els professionals sanitaris que practiquin un avortament continuaran exposats a penes de presó, fet que mantindrà la necessitat de desplaçar-se a l’estranger per accedir legalment a aquesta prestació sanitària.
La proposta, presentada pel ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, arriba després d’anys de converses amb la Santa Seu i respon a la voluntat del Govern de Xavier Espot d’avançar en els drets de les dones sense comprometre el sistema institucional andorrà. Tot i això, la decisió ja ha rebut les primeres crítiques de les entitats feministes, que consideren que el canvi elimina el càstig per a les dones, però no resol les dificultats que afronten per interrompre un embaràs.
Les dones deixaran de ser penalitzades, però els metges continuaran exposats a presó
Actualment, el Codi Penal andorrà preveu una pena d’arrest per a les dones que provoquin el seu propi avortament o consentin que una altra persona el practiqui. Amb la modificació aprovada pel Govern, aquesta responsabilitat desapareixeria i les dones deixarien de poder ser castigades penalment per aquesta decisió.
Ara bé, la reforma manté les penes de tres mesos a tres anys de presó per a les persones que practiquin un avortament amb el consentiment de la dona, així com la inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària durant un període de fins a cinc anys.
A la pràctica, aquesta distinció impedeix que els professionals mèdics puguin oferir legalment la interrupció voluntària de l’embaràs dins del Principat. A més, el projecte no incorpora excepcions per als casos de violació, malformació fetal o risc per a la vida de la dona.
Baró ha defensat que la reforma representa un avenç perquè considera que la protecció constitucional de la vida no ha de comportar la criminalització de les dones que es troben davant d’una decisió personal complexa. Tanmateix, el mateix ministre ha justificat el manteniment de les sancions als professionals sanitaris per un «imperatiu constitucional», argumentant que permetre la pràctica de l’avortament dins del país traspassaria els límits que el Govern considera compatibles amb l’actual sistema institucional.
La diferència entre despenalitzar les dones i legalitzar la pràctica de l’avortament és, per tant, el principal límit de la reforma. Les dones deixarien d’assumir conseqüències penals, però continuarien sense disposar d’aquest servei sanitari a Andorra.
Almenys 146 residents van haver de desplaçar-se a Catalunya el 2025
Les conseqüències de l’actual legislació es reflecteixen en les dades de les dones residents al Principat que interrompen l’embaràs fora del país.
Segons les estadístiques de la Generalitat de Catalunya, el 2025 un total de 146 dones residents a Andorra van avortar en centres del sistema sanitari públic català, tres més que l’any anterior, quan se’n van registrar 143. La xifra també supera les dels exercicis precedents, amb 142 casos el 2023, 130 el 2022 i 117 el 2021.
Aquestes dades no inclouen les interrupcions practicades en centres privats ni en altres territoris, de manera que no permeten determinar el nombre total de dones residents a Andorra que van avortar durant l’any passat.
Pel que fa al perfil de les afectades, onze tenien menys de vint anys i el grup d’edat més nombrós corresponia a dones d’entre trenta i trenta-quatre anys. A més, gairebé set de cada deu interrupcions es van practicar mitjançant el mètode farmacològic, mentre que la resta van requerir una intervenció quirúrgica.
L’Hospital de la Seu d’Urgell ofereix la interrupció farmacològica de l’embaràs des del 2021, fet que ha convertit el sistema sanitari català en una de les alternatives de proximitat per a les residents andorranes.
Tanmateix, la necessitat de sortir del país pot comportar despeses de desplaçament, dificultats laborals i de conciliació, així com una càrrega emocional afegida, especialment per a les dones que disposen de menys recursos econòmics o d’una xarxa de suport limitada.
Amb la reforma anunciada aquest dimecres, aquestes circumstàncies no desapareixeran, ja que l’accés a una interrupció voluntària de l’embaràs continuarà depenent de la possibilitat de rebre assistència fora d’Andorra.
Acció Feminista considera insuficient la reforma i reclama cobertura sanitària
La primera resposta de les entitats feministes no s’ha fet esperar. Acció Feminista d’Andorra ha valorat la proposta com un avenç insuficient, ja que considera que mantenir les sancions penals als professionals sanitaris impedeix garantir l’accés efectiu a l’avortament dins del país.
L’associació ha advertit que la despenalització de les dones no resoldrà les dificultats econòmiques i personals derivades dels desplaçaments a l’estranger i ha insistit en la necessitat que la interrupció voluntària de l’embaràs es pugui practicar al Principat amb garanties sanitàries.
A més, l’entitat reclama que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) assumeixi el cost de la prestació, una qüestió que el Govern no ha incorporat al projecte.
De fet, Baró ha reconegut que el possible finançament dels avortaments practicats a l’estranger no s’ha abordat en aquesta reforma i ha admès que considera difícil avançar en aquesta direcció amb l’actual marc legal.
Per la seva banda, Acció Feminista també ha demanat que es faci públic el text íntegre del projecte de llei i que les associacions puguin participar en el debat parlamentari. En aquest sentit, ha expressat reserves sobre la tramitació urgent anunciada pel Govern, especialment si aquesta limita el temps disponible per presentar esmenes i discutir-ne el contingut.
El Vaticà i el Coprincipat, al centre de les limitacions de la reforma
La legislació sobre l’avortament és una qüestió especialment complexa a Andorra per la seva estructura institucional. El Principat té dos caps d’Estat, el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell, una particularitat que ha condicionat durant anys els intents de modificar el Codi Penal.
La Constitució andorrana reconeix el dret a la vida i estableix que s’ha de protegir plenament en les seves diferents fases. El Govern interpreta que aquesta protecció, juntament amb la preservació del Coprincipat, impedeix avançar cap a una legalització de l’avortament dins del territori, encara que consideri possible eliminar les sancions a les dones.
Per aquest motiu, l’Executiu ha mantingut durant els darrers anys converses amb la Santa Seu per trobar una fórmula legislativa que permeti introduir canvis sense comprometre la continuïtat del sistema institucional.
La solució presentada aquest dimecres respon a aquest equilibri: despenalitzar la decisió de la dona, però mantenir com a delicte la pràctica de l’avortament per part de terceres persones.
Tot i això, encara existeixen incògnites sobre la resposta del copríncep episcopal. Baró ha reconegut que podria no sancionar la llei un cop aprovada, tot i que el sistema constitucional preveu mecanismes perquè una norma pugui entrar en vigor amb la sanció d’un sol copríncep.
D’aquesta manera, la reforma representa també un nou episodi del debat sobre fins a quin punt les particularitats institucionals d’Andorra condicionen les polítiques relacionades amb els drets sexuals i reproductius.
Un canvi penal que encara ha de superar el Parlament
El projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres es presentarà aquest dijous 29 d’octubre al Consell General, on el Govern preveu tramitar-lo per la via d’urgència amb l’objectiu que pugui aprovar-se abans del final de la legislatura.
Per tant, la despenalització encara no és efectiva, ja que la modificació del Codi Penal haurà de superar el procediment parlamentari i entrar en vigor abans que desaparegui la responsabilitat penal de les dones.
El Govern defensa que la proposta suposa un avenç en el reconeixement dels drets de les dones i posa fi a una resposta penal que considera desproporcionada. Les entitats feministes, en canvi, assenyalen que el canvi es queda a mig camí si no va acompanyat de garanties per accedir a la prestació sanitària.
La reforma elimina una part important de la criminalització de l’avortament a Andorra, però manté intacta la principal barrera per practicar-lo dins del país: les conseqüències penals per als professionals que l’efectuïn.
Així, mentre el Govern presenta la modificació com un pas endavant compatible amb el Coprincipat, les dones que necessitin interrompre voluntàriament un embaràs hauran de continuar buscant assistència fora de les fronteres andorranes.
La qüestió que deixa oberta la reforma és fins a quin punt la despenalització es traduirà en una millora efectiva dels drets sexuals i reproductius si les dones deixen de ser castigades per avortar, però continuen sense poder accedir legalment a aquesta prestació sanitària al seu propi país.
