Terratrèmol en el món de les finances. El Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN), organisme dependent del Departament del Tresor nord-americà, ha imposat una sanció de 1.200 milions de dòlars contra Bank of America, el segon banc més important del país, per deficiències en la detecció i comunicació d’operacions sospitoses, inclosos riscos vinculats a xarxes xineses de blanqueig de capitals i a activitats financeres il·lícites a la frontera dels Estats Units amb Mèxic.
Segons el Tresor nord-americà, l’entitat ha reconegut incompliments deliberats de la Bank Secrecy Act, la legislació federal que estableix obligacions de prevenció del blanqueig, conservació de registres i comunicació d’activitats sospitoses. La resolució també assenyala deficiències en la diligència deguda sobre comptes corresponsals de bancs estrangers i en els sistemes interns de control.
La dimensió del cas és espaterrant. Les autoritats nord-americanes han informat que el banc havia deixat de comunicar operacions sospitoses per un valor superior als 5.000 milions de dòlars. La investigació ha posat el focus en el sistema de supervisió intern que, segons les autoritats, havia depès excessivament de requeriments policials i d’informació externa en lloc de detectar proactivament les operacions de risc.
Nombrosos bancs sancionats
El cas de Bank of America no és aïllat. Durant les darreres dècades, les autoritats nord-americanes han imposat sancions molt elevades a nombroses entitats financeres nacionals i internacionals per deficiències en els sistemes de prevenció del blanqueig i per no haver comunicat adequadament operacions sospitoses.
Un dels precedents més coneguts és el d’HSBC. El desembre del 2012, el banc va acceptar una resolució global que va superar els 1.900 milions de dòlars en sancions i decomisos. El cas va posar de manifest greus deficiències en els controls contra el blanqueig, que havien permès que diners procedents del narcotràfic circulessin pel sistema financer nord-americà.
Més recentment, l’octubre del 2024, FinCEN va imposar a TD Bank una sanció de 1.300 milions de dòlars, presentada aleshores com la més elevada de la seva història contra una entitat bancària. El cas va evidenciar fallades persistents en els sistemes de monitoratge i comunicació d’operacions sospitoses.
Capital One és un altre precedent rellevant. El gener del 2021, FinCEN li va imposar una sanció civil de 390 milions de dòlars per incompliments de la normativa bancària, inclosa la manca de comunicació de milers d’operacions sospitoses i de transaccions en efectiu subjectes a declaració. També bancs de gran renom internacional, com BNP Paribas, Deutsche Bank, ING Bank, Crédit Suisse, UBS… han estat fortament sancionats per permetre operacions massives i sistemàtiques de blanqueig de capitals.
La liquidació de BPA
Malgrat aquestes oneroses sancions del FinCEN per blanqueig de capitals i activitats que poden afavorir el terrorisme internacional, avui, tant Bank of America, HSBC, TD Bank, Capital One, BNP Paribas, Deutsche Bank, ING Bank, Crédit Suisse, UBS… continuen funcionant amb tota normalitat i cap dels seus directius ha estat detingut ni empresonat.
La comparació amb el cas de Banca Privada d’Andorra (BPA) és cruel. El 10 de març del 2015, el FinCEN va designar BPA com una entitat financera estrangera considerada de preocupació principal per blanqueig de capitals, d’acord amb la secció 311 de la USA Patriot Act, aprovada després dels atemptats de les Torres Bessones. L’organisme nord-americà va sostenir que disposava d’informació segons la qual responsables d’alt nivell de l’entitat havien facilitat durant anys operacions de tercers vinculats a organitzacions criminals transnacionals.
La designació anava acompanyada d’una proposta normativa que podia conduir a mesures restrictives sobre l’accés de BPA al sistema financer nord-americà. No era, però, una multa de 1.200 milions —ni una sanció pecuniària equivalent a les imposades a Bank of America o TD Bank—, sinó una actuació reguladora orientada a protegir el sistema financer dels Estats Units del risc que FinCEN atribuïa a la petita entitat andorrana.
Condemnes de presó i multes
L’impacte potencial era especialment important per a un banc com BPA, de dimensions molt més reduïdes que els grans grups nord-americans. Una mesura que limités les relacions amb el sistema financer dels Estats Units podia comprometre l’accés a serveis bancaris internacionals i afectar la continuïtat operativa de l’entitat.
La crisi va desembocar en la intervenció de les autoritats andorranes, la presa de control de BPA per l’AREB i la seva posterior fallida i liquidació. A més, el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, va ser empresonat preventivament durant gairebé dos anys i, després d’un procés kafkià, 18 exdirectius i exempleats van ser condemnats a 84 anys de presó i 66 milions de multes.
El FinCEN retira les acusacions
El febrer del 2016, el FinCEN va retirar les acusacions contra la BPA, però el mal ja estava fet. L’organisme va justificar la decisió perquè considerava que les actuacions de les autoritats andorranes protegien prou el sistema financer nord-americà davant els riscos identificats anteriorment.
La diferència principal entre els casos de Bank of America i BPA no és només econòmica. També és jurídica i institucional. En el cas del banc nord-americà, el FinCEN ha imposat a Bank of America una sanció per incompliments de les obligacions de prevenció del blanqueig i comunicació d’operacions sospitoses. La resolució inclou el reconeixement d’infraccions i s’inscriu en un conjunt de mesures correctores i d’actuacions d’altres organismes.
En el cas de BPA, FinCEN va utilitzar la secció 311 per identificar una entitat estrangera com una amenaça principal de blanqueig per al sistema financer dels Estats Units i va proposar fulminants mesures restrictives. La resolució bancària i la reorganització de l’entitat van correspondre a les autoritats andorranes, mentre que FinCEN va retirar posteriorment la seva acusació.
Els delictes i les irregularitats imputats pel FinCEN al Bank of America, HSBC, TD Bank, Capital One… i BPA són idèntics. En canvi, la seva manera d’actuar ha estat radicalment diferent. Per què?
Operació Catalunya
Aquest és el “quid” de la qüestió. Segons s’ha constatat amb posterioritat, tots els bancs andorrans, no només BPA, es dedicaven al blanqueig de capitals, ja que l’any 2015 l’evasió fiscal no era delicte al Principat. També tots els bancs andorrans tenien clients estrangers “sospitosos” de delictes de corrupció en els seus països. Les suposades màfies criminals terroristes que, segons el relat del FinCEN, operaven a través de BPA (la xinesa, la russa, la veneçolana i la mexicana) s’ha demostrat que eren una elucubració fantasiosa i molts clients sospitosos ja havien estat denunciats prèviament per la mateixa BPA a la UIFand.
Per què la petita BPA va ser castigada pel FinCEN a la seva intervenció i liquidació, en comptes d’imposar-li una sanció econòmica, com ha fet amb grans bancs internacionals? Malauradament, Pedro Sánchez ha decidit dissoldre les Corts espanyoles i convocar eleccions anticipades. Aquest fet impedeix que la comissió d’investigació parlamentària de l’Operació Catalunya pugui continuar i culminar la seva tasca.
La línia de treball d’aquesta comissió d’investigació era clara i havia estat ratificada per diversos testimonis que hi van comparèixer: la brutal intervenció de BPA, a instàncies del FinCEN, va tenir per objectiu accedir als comptes de tots els clients, davant la sospita de la policia patriòtica espanyola del president Mariano Rajoy -que en aquella època estava centrada en la lluita contra el moviment independentista català- que el banc andorrà era utilitzat pels líder secessionistes per amagar-hi els diners.
La sospita va resultar ser falsa, excepte en el cas -ja conegut des de l’any 2013- de la família Pujol. Des d’aquesta perspectiva, la intervenció, criminalització i liquidació de BPA és una monstruositat i una aberració que pesarà per sempre en la consciència de tots els polítics, policies, jutges i fiscals andorrans que hi han participat.
