La brama del cérvol encara ressona als boscos del Pirineu, tot i que el període de zel d’aquests animals s’acosta al final. El fenomen, que comença habitualment a mitjan setembre i s’allarga fins a mitjan octubre, ha atret enguany unes 1.300 persones als punts d’observació de la Reserva de Caça del Cadí. Les sessions guiades en aquest espai finalitzen aquest dilluns, amb activitats gratuïtes a Castellar de n’Hug i al Xalet de Coll de Pal, al Berguedà, i a Comaoriola, a la Cerdanya.
La brama és el ritual reproductiu dels cérvols, especialment visible i audible durant les hores del crepuscle. En aquesta època, els mascles emeten brams per atreure les femelles i advertir els rivals de la seva presència, alhora que exhibeixen les banyes com a mostra de força. El zel dura aproximadament entre 20 i 30 dies, segons explica Toni Carrasco, educador ambiental de Cuiol Nature, l’entitat que gestiona els punts d’observació de la Reserva del Cadí.
Observar la fauna sense alterar-ne el comportament
Les activitats permeten contemplar els animals a distància amb prismàtics i telescopis terrestres, així com enregistrar-ne imatges amb la tècnica del phonescoping, que consisteix a utilitzar el telèfon mòbil per captar allò que s’observa a través d’un instrument òptic.
Les visites guiades duren unes dues hores i es desenvolupen al mateix punt d’observació, sense necessitat de fer recorreguts a peu. Durant la sessió, els educadors ofereixen explicacions sobre la biologia dels cérvols i acompanyen els participants en l’escolta dels brams i l’observació dels exemplars.
Carrasco assenyala que Castellar de n’Hug és un dels indrets més destacats per seguir el fenomen, gràcies a la densitat de cérvols que hi ha a la zona. L’educador també comparteix curiositats sobre aquests animals, com ara que les banyes cauen cada any i tornen a créixer en pocs mesos. La seva simetria, a més, pot aportar indicis sobre l’estat de salut de l’exemplar.
Tres grans zones d’observació al Pirineu
A banda de la Reserva de Caça del Cadí, el públic pot observar la brama al Parc Natural de l’Alt Pirineu i la Reserva de Caça de l’Alt Pallars, al Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la Reserva Nacional de Caça de Boumort. En diversos punts s’ofereixen recursos pedagògics i l’acompanyament de guies interpretatius i educadors ambientals.
La distribució dels espais habilitats respon, entre altres motius, a la voluntat de protegir la fauna i evitar interferències durant una etapa especialment sensible per als animals. En època de zel, els cérvols poden mostrar un comportament agressiu, especialment els mascles. Per això, es recomana als visitants que no s’endinsin pel seu compte al bosc ni s’aparquin fora dels espais permesos.
Segons Carrasco, les xarxes socials han contribuït a fer més conegut el fenomen, però també han afavorit conductes poc respectuoses amb l’entorn, com estacionar en llocs inadequats o abandonar els itineraris establerts. L’objectiu, recorda, és poder veure els animals sense que detectin la presència humana.
Els punts d’observació també ajuden a ordenar l’activitat en una època que coincideix amb la gestió cinegètica de la fauna. A la Reserva del Cadí es duen a terme actuacions de control poblacional, atesa l’absència de depredadors naturals, així com activitats de caça de trofeu.
Un impuls per a l’economia local
Més enllà del valor natural i educatiu, la brama representa una oportunitat per dinamitzar l’economia de les comarques pirinenques. Una part dels visitants aprofita l’experiència per passar-hi el dia o el cap de setmana, fet que repercuteix en l’activitat d’hostals, albergs, restaurants i bars.
Amb el final del període de zel cada vegada més a prop, encara queden uns quants dies per gaudir d’aquest espectacle natural en diferents indrets del Pirineu. Una experiència que combina l’observació de la fauna salvatge, l’aprenentatge ambiental i el respecte per un entorn que, durant aquestes setmanes, es converteix en escenari d’un dels rituals més singulars de la tardor.
