Andorra arriba al Dia d’Acció Global per un Avortament Legal i Segur, també conegut com a Dia per la Despenalització i Legalització de l’Avortament, amb la mateixa situació de sempre: la interrupció voluntària de l’embaràs continua prohibida i penalitzada en totes les circumstàncies, fins i tot en casos de violacions a menors, i les dones que volen avortar han de marxar del país per poder fer-ho, assumint personalment totes les despeses que se’n deriven.
En aquest context, l’associació feminista Stop Violències ha equiparat l’actitud del Govern del Principat al Dia de la Marmota per assenyalar que, malgrat passin els anys, el discurs institucional es repeteix mentre la situació no canvia. «Vivim el nostre propi Dia de la Marmota liderat pel Sr. cap de Govern, que cada any ens diu a les dones que si aconseguim l’avortament, el coprincipat caurà», lamenta Stop Violències.
Andorra és l’únic país d’Europa que conserva una prohibició total de l’avortament, segons el Center for Reproductive Rights. Altres Estats europeus mantenen legislacions molt restrictives com Malta, Polònia, Liechtenstein o Mònaco, però tots contemplen uns supòsits mínims en què l’avortament està permès.
La mateixa cantarella
El Govern d’Andorra i el seu president, Xavier Espot, fa anys que repeteixen les suposades conseqüències que, a parer seu, tindria la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs al país. Asseguren que el model institucional de Coprincipat no és compatible amb la legalització de l’avortament dins d’Andorra, però el cert és que la falta de signatura del copríncep episcopal no implica necessàriament que una llei no pugui entrar en vigor.
La signatura del copríncep episcopal no és necessària per a que una llei pugui entrar en vigor
De fet, existeix un precedent recent d’una llei que va entrar en vigor sense la signatura del copríncep episcopal. Es tracta de la Llei qualificada de la persona i de la família, aprovada el juliol de 2022, que va ser signada únicament pel copríncep francès, Emmanuel Macron. La norma equiparava jurídicament els matrimonis de persones del mateix sexe als matrimonis de persones de sexe diferent, entre altres qüestions, i el bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, no va signar-la. Ara bé, la llei està en vigor i el model de coprincipat s’ha mantingut.
Aquest precedent resulta especialment rellevant en el debat sobre l’avortament, ja que posa en qüestió que la negativa del copríncep episcopal a signar una eventual reforma hagi d’impedir necessàriament que aquesta entri en vigor. El president Espot manté des del 2019 que “despenalitzar l’avortament seria la fi del coprincipat d’Andorra” però, d’altra banda, també ha assumit el compromís de permetre, almenys, que les dones que viuen a Andorra duguin a terme aquesta pràctica fora del país, amb la cobertura de la CASS.
La nova proposta per despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs havia d’arribar la Consell General a principis del 2026, un compromís que l’executiu andorrà també va traslladar a les Nacions Unides. De fet, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va expressar la seva preocupació perquè les disposicions del Codi Penal que criminalitzen la interrupció voluntària de l’embaràs continuessin vigents i va instar Andorra a revisar-ne la legislació per garantir l’accés efectiu a un avortament legal i segur en determinats supòsits, entre aquests els casos de violació o incest, risc per a la vida o la salut de la dona o nena embarassada i embarassos no viables.
Ara bé, el termini anunciat va quedar en paper mullat. El primer trimestre d’enguny va acabar sense que el projecte arribés al Consell General i el Govern va tornar a ajornar-ho. Al març, el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, va situar el nou termini “abans de l’estiu”, amb la intenció de tenir definit el model normatiu i poder avançar en la tramitació de la despenalització. Tampoc aquest termini es va complir i, a més, el darrer 16 de juliol, el Consell General va rebutjar, amb 17 vots en contra, 3 a favor i 4 abstencions, la reserva d’esmena presentada pel Partit Socialdemòcrata per avançar cap a la despenalització de l’avortament.
Cap dels terminis que ha fixat el Govern d’Andorra per despenalitzar l’avortament s’ha complert
Aleshores, el ministre Baró va admetre que les negociacions amb la Santa Seu “van per llarg” i que el canvi de Papa i de copríncep episcopal havien alterat les previsions de l’executiu. Malgrat aquest nou retard, a finals de juliol, Espot va tornar a posar una data sobre la taula: el setembre. Però el mes ja quasi ha acabat sense que el text s’hagi presentat. El 8 de setembre, coincidint amb el Dia de Meritxell, el síndic general, Carles Ensenyat, ja va rebaixar la concreció del calendari i va evitar fixar una data, limitant-se a assegurar que la intenció del Govern era garantir que la llei es pogués aprovar “aquesta legislatura”.
A 28 de setembre, la proposta de despenalització continua sense arribar al Consell General, mentre el Govern manté el diàleg amb la Santa Seu i defensa que la reforma ha de preservar el model institucional andorrà. En aquest sentit, Stop Violències lamenta que la realitat és que «les dones no som una prioritat per a aquest Govern» i assegura que, com fa des del 2014, «no ens aturarem fins a aconseguir tots els nostres drets».
Una prohibició única a Europa
La situació de la interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra és excepcional en el context europeu. El Center for Reproductive Rights situa el Principat com l’únic país europeu que conserva una prohibició total de l’avortament, mentre que altres Estats amb legislacions especialment restrictives contemplen determinades excepcions.
Entre els països europeus més restrictius hi ha Malta, que només permet avortar en casos extremadament limitats en què la vida de la dona està en greu perill per una complicació mèdica o existeix un risc immediat per a la seva vida. A Polònia i Liechtenstein, l’avortament està permès quan l’embaràs posa en risc la vida o la salut de la dona o quan és conseqüència d’una agressió sexual, i Mònaco contempla, a més d’aquests supòsits, els casos en què es diagnostica una malformació fetal greu.
Andorra és l’únic país europeu que manté una prohibició total de l’avortament, sense excepcions
Un precedent especialment significatiu és el de San Marino, que fins al setembre del 2022 també mantenia una prohibició total de l’avortament. Després que el 77% dels ciutadans votés a favor de despenalitzar-lo en un referèndum celebrat el 2021, el Parlament va aprovar una llei que permet interrompre l’embaràs fins a la 12a setmana i, més enllà d’aquest termini, quan existeix un perill per a la vida de la dona o anomalies o malformacions fetals que comportin un risc greu per a la seva salut física o psicològica.
San Marino va sortir així de la prohibició total i, cinc anys després, Andorra continua sent l’únic país europeu que la manté, sense cap excepció legal.
