La despenalització de l’avortament a Andorra ni és una realitat ni se l’espera. Després que aquest dimecres, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, refredés aquesta possibilitat adduint que amb el canvi de Papa i de copríncep episcopal «la navegació s’ha tornat més complicada», la sensació és que la qüestió de l’avortament continua sent un impossible al país pirinenc.
El dilema que es presenta és el de sempre: la interrupció voluntària de l’embaràs no és compatible amb el model institucional andorrà i la figura del copríncep episcopal, diuen el Govern i el Vaticà. Per a Stop Violències, però, aquest argument «és l’excusa de sempre per no donar-nos els nostres drets a les dones».
De fet, en declaracions a LA VALIRA, l’associació feminista assenyala que «no ens hem cregut mai que ens acabessin donant el dret a l’avortament» perquè «no hem sortit del sistema feudal i, per tant, els drets humans estan en un segon pla al nostre país». «Andorra vulnera sistemàticament els drets de les dones», lamenta l’entitat.
A Andorra, la gestació subrogada no està penalitzada com l’avortament, encara que la Santa Seu també hi està plenament en contra
Preguntades pels canvis de criteri de l’executiu, que ha passat de posar una data a la despenalització de l’avortament i assegurar que no és una qüestió que depengui de la Santa Seu a dir que la negociació amb l’Església «va per llarg» i que no posaran en risc el coprincipat, Stop Violències assenyala que «l’Estat vol donar una bona imatge externa mentre violenta les dones de portes endins».
En aquest sentit, l’associació feminista apunta que el Govern andorrà no s’esperava que la persecució contra la presidenta de l’entitat, Vanessa Mendoza Cortés, per les seves declaracions a les Nacions Unides, acabés internacionalitzant-se com ho va fer, fins al punt de convertir-se en un assumpte rellevant.
«Es va veure a nivell internacional que Andorra no només no respecta els drets fonamentals de les dones, sinó que els persegueix, perquè va denunciar l’associació feminista que els defensa, formada únicament per dones. Això va tenir un fort impacte i han estat jugant a dir fora que despenalitzaran l’avortament per a després no fer res«, resumeix Stop Violències.
La doble vara de mesurar
Mentre que el Govern del Principat no dubta a seguir la doctrina de l’Església pel que fa a l’avortament, no passa el mateix amb la gestació subrogada. De fet, l’article 12 de la Llei de tècniques de reproducció humana la permet, ja que tot i que considera nuls els contractes de ventres de lloguer, sí que reconeix la filiació quan la pràctica es duu a terme en un altre país i s’aporten resolucions judicials estrangeres que l’acrediten.
«Si som puristes, s’ha de tenir en compte que el Vaticà està en contra de la compra de nadons. Però a Andorra això no està penalitzat com l’avortament, i ningú parla d’aquesta doble vara de mesurar«, assenyala l’associació feminista, que considera que en aquest cas, el copríncep episcopal «mira cap a una altra banda» perquè es tracta de drets de les dones.
«Quan es tracta de garantir un dret humà com l’avortament hi ha inconvenients, però quan es tracta d’explotar el cos de les dones, hi ha possibilitats encobertes en lleis i drets», destaca l’entitat, que afegeix que «els drets humans no es garanteixen, però els desitjos que es poden comprar amb diners es fan possibles, com si fos natural accedir a tot el que pot comprar el capital».
Una qüestió de drets humans
Des de Stop Violències recorden que en la darrera revisió de l’Examen Periòdic Universal (EPU) de les Nacions Unides, que va tenir lloc l’any passat, Andorra es va comprometre a despenalitzar l’avortament, «però el que es diu fora no es fa dins», lamenten.
L’avortament és un dret humà i prohibir-lo fins i tot en casos de violacions a menors i riscos per a la salut de la dona o nena pot constituir un tracte cruel
També destaquen que el Comitè contra la Tortura de l’ONU ha instat Andorra a despenalitzar l’avortament almenys en casos de violació, incest, malformacions fetals greus o risc per a la vida o la salut de la dona, en considerar que obligar-les a continuar aquests embarassos pot constituir un tracte cruel, inhumà o degradant.
En la mateixa línia, el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) també ha instat reiteradament l’Estat andorrà a despenalitzar l’avortament i a garantir-ne l’accés, almenys en casos de violació, incest, malformació fetal greu o risc per a la salut de la dona. Així mateix, ha recomanat eliminar les sancions penals contra les dones que interrompen voluntàriament l’embaràs i els professionals sanitaris, i garantir l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva, inclòs l’avortament legal i segur.
Aquest posicionament coincideix amb l’Informe Matić aprovat pel Parlament Europeu, que considera que l’accés a un avortament segur i legal forma part dels drets sexuals i reproductius de les dones, que són drets humans, i defensa que les conviccions religioses o l’objecció de consciència no poden impedir que les dones hi accedeixin efectivament.
«Com repara a les dones víctimes de violació un Estat que les prohibeix avortar si es queden embarassades a causa d’aquesta agressió? De cap manera. Per això diem que a Andorra la cultura de la violació està molt viva, perquè no es repara les víctimes i, depèn qui sigui l’agressor, ni tan sols es castiga», conclou Stop Violències.
