El Consell General d’Andorra ha rebutjat aquest dimecres, amb 17 vots en contra, tres a favor i quatre abstencions, la reserva d’esmena presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS) per avançar cap a la despenalització de l’avortament. Però més enllà del resultat de la votació, previsible donada la correlació de forces a la cambra, el que ha quedat sobre la taula és una successió de contradiccions per part del Govern que posen en qüestió el relat que l’executiu ha mantingut els últims mesos sobre l’estat real de les negociacions amb el Vaticà.
El març passat, en resposta a una pregunta de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, va afirmar que el Govern volia presentar la llei de despenalització de l’avortament al Consell General «abans de l’estiu» i «tenir dissenyat un model normatiu que pugui recollir aquesta qüestió». Quatre mesos després, i amb l’estiu ja començat, Baró ha canviat completament el discurs.
Aquest dimecres ha reconegut que la negociació «va per llarg» i ha demanat paciència per «trobar una solució que no comprometi l’equilibri necessari per seguir avançant en els drets de les dones«. El ministre ha arribat a afirmar que «a Roma un instant és un any» i que «la percepció que tenen del temps no està vinculada als esquemes de la vida civil ordinària», donant a entendre que, a curt termini, no hi haurà cap canvi legislatiu.
El contrast amb les seves pròpies paraules de fa mesos és notable. Mentre que el juny passat Baró assegurava que el Govern estava «molt a prop» de trobar una fórmula i que la proposta normativa estava «tècnicament enllestida», avui, en canvi, ha reconegut obertament que «abans del canvi de Papa (i de Copríncep), jo tenia una visió més optimista», però que, després, «la navegació s’ha tornat més complicada». «És com si estiguéssim navegant en la foscor i de cop ens apaguen el far», ha afirmat.
El Vaticà, per davant dels drets de les dones
Encara més flagrant és la contradicció sobre el paper real del Vaticà en el procés. El darrer juny, Baró va ser taxatiu: «La Santa Seu no té la decisió sobre aquest tema. La decisió la té el Consell General». El ministre defensava aleshores que el Govern no actuaria «de manera unilateral» per prudència política, però insistia que la sobirania de la decisió corresponia a les institucions andorranes.
Aquest dimecres, però, el mateix ministre ha explicat que el «nou escenari» obert arran del canvi de pontífex i de Copríncep ha capgirat totes les previsions de l’executiu, i ha reconegut que les negociacions requeriran «encara molt més temps» precisament a causa d’aquest relleu al Vaticà. Si la decisió depengués únicament del Consell General, com Baró va sostenir fa sis setmanes, un canvi de Papa no hauria de tenir cap incidència en els terminis. El fet que avui el ministre situï precisament aquest relleu com la causa de l’ajornament sembla desmentir, en la pràctica, la seva pròpia afirmació de juny.
Fa dècades que diversos organismes internacionals de drets humans com l’ONU i Amnistia Internacional insten Andorra a despenalitzar l’avortament per garantir els drets de les dones
A tot això s’hi suma una condició que el mateix Govern s’ha imposat des del principi: que qualsevol reforma sigui compatible amb el manteniment del model institucional del Coprincipat. Amb aquesta premissa, si el Vaticà —a través del Copríncep episcopal— no dona el vistiplau, l’executiu no avançarà en la despenalització de l’avortament. En la pràctica, doncs, la Santa Seu sí que acaba tenint capacitat de bloqueig sobre el calendari, tot i que Baró hagi negat aquest paper fa un mes i mig.
Com ha recordat el PS en múltiples ocasions, la despenalització de l’avortament és una qüestió de drets de les dones i, per tant, de drets humans. Fa més d’una dècada que organismes internacionals com el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de les Nacions Unides insten Andorra a modificar la seva legislació i a despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs almenys per a uns causals mínims, com casos de violacions a dones i nenes, riscos per a la vida de la mare o malformacions fetals. Tot i aquestes recomanacions reiterades, el país encara no hi ha donat una resposta efectiva.
Enguany, el Comitè de Drets Humans de l’ONU ha advertit que la prohibició de l’avortament «obliga les dones a desplaçar-se a l’estranger per interrompre l’embaràs», una situació que, segons l’organisme, pot afavorir pràctiques insegures i posar en risc la vida i la salut de la dona. Per la seva banda, Amnistia Internacional ha tornat a assenyalar Andorra en el seu informe anual per la prohibició total de l’avortament, fet que considera una vulneració dels drets humans.
L’ONG també ha denunciat que una mitjana d’unes 131 dones residents a Andorra es desplacen cada any a Espanya per interrompre l’embaràs, i ha alertat que la proposta de despenalització anunciada pel cap de Govern, Xavier Espot, no preveu que el servei es pugui oferir dins del país, fet que obligaria les dones a continuar viatjant a l’estranger. Aquestes recomanacions s’afegeixen a les formulades per una desena de països com França, Alemanya i Itàlia en l’Examen Periòdic Universal del 2020, que el Govern andorrà va rebutjar el març del 2021.
Crítiques de l’oposició
El debat d’aquest dimecres, però, no ha aportat cap concreció sobre el contingut ni el calendari de la futura llei, fet que ha estat assenyalat per l’oposició durant la sessió. La presidenta suplent de Concòrdia, Núria Segués, ha retret directament a l’executiu d’Espot la gestió del calendari: «Durant mesos se’ns ha traslladat que hi havia una finestra de possibilitat i que hi havia hagut avenços en les converses, però no s’ha materialitzat cap proposta. Per què avui no hi ha cap proposta?», ha qüestionat. Segués també ha retret al Govern no haver aprofitat «la finestra d’oportunitat oberta durant l’anterior papat per assolir un encaix definitiu».
Entre avortament i Copríncipat, Ladislau Baró opta per «assumir la restricció» que suposa mantenir el model institucional d’Andorra
Per part del PS, Susanna Vela ha lamentat que «en lloc d’haver avançat, hem tirat enrere» i ha reclamat que, com a mínim, es despenalitzin la dona i els facultatius abans que acabi la legislatura: «Ja no es pot esperar 25 anys més per avançar», ha afirmat. Vela ha insistit que «no es tracta d’imposar una decisió, sinó que cada dona pugui decidir d’acord amb la seva consciència, la seva situació, la seva salut, la seva vida i les seves conviccions», i ha denunciat que la legislació actual «obliga les dones a marxar del país per avortar», sense acompanyament ni suport econòmic.
Malgrat que Baró i Espot han insistit que no es tracta d’escollir entre els drets de les dones i el Coprincipat, el propi Govern ha deixat clar, un cop més, quina és la seva prioritat quan els dos elements entren en conflicte: «assumir la restricció» que suposa mantenir el sistema institucional. Baró ho ha defensat com un «pacte de voluntats» i no com «una restricció a la sobirania», però la conseqüència pràctica és la mateixa que denuncien PS i Concòrdia: la despenalització de l’avortament continua supeditada al vistiplau d’una institució, la Santa Seu, que el mateix ministre Baró negava fa unes setmanes que tingués capacitat de decisió sobre la qüestió.
