El Partit Socialdemòcrata (PS) assegura que la despenalització de l’avortament és plenament compatible amb la Constitució andorrana i ha criticat que el debat institucional continuï utilitzant-se com a argument per ajornar una regulació que, segons la formació, respon a una qüestió de drets humans. En una compareixença aquest dijous, els socialdemòcrates han lamentat el rebuig de les esmenes presentades al projecte de modificació del Codi Penal i han acusat la majoria parlamentària de manca de voluntat política per afrontar aquesta qüestió.
El membre del Comitè Executiu del PS i candidat a cap de Govern, Gerard Alís, ha defensat que “la despenalització de l’avortament cap perfectament en el marc constitucional” i ha assegurat que existeixen mecanismes perquè el país pugui avançar en aquesta matèria. Segons ha afirmat, els drets de les dones no poden continuar subordinats al debat institucional.
“Les institucions existeixen per servir la ciutadania, no per limitar els seus drets”, ha manifestat Alís, que ha insistit que “els problemes institucionals tenen solucions polítiques” i que “no hi ha contradicció entre tenir institucions fortes i reconèixer plenament els drets de les dones”. En aquest sentit, el PS ha criticat que, durant anys, s’hagi apel·lat a una eventual crisi institucional per evitar el debat sobre l’avortament, i Alís ha qualificat de “fals argument” i d’“autoxantatge” la idea que la despenalització pugui posar en risc l’estabilitat institucional del país per la figura del copríncep episcopal.
El dirigent socialdemòcrata també ha qüestionat els contactes mantinguts amb la Santa Seu i ha considerat que “és un error polític anar a demanar al Vaticà un permís que no hauríem d’anar a demanar”. Segons ha argumentat, Andorra és una democràcia sobirana i no hauria de condicionar aquesta decisió a posicionaments externs.
Una qüestió de drets de les dones
El PS ha recordat que les esmenes presentades pel grup parlamentari al projecte de modificació del Codi Penal proposaven modificar l’article 117 per eliminar la penalització de la interrupció voluntària de l’embaràs durant les primeres catorze setmanes de gestació. La iniciativa també preveia regular els supòsits mèdicament indicats amb posterioritat, com ara els casos de risc per a la salut de la dona, embarassos derivats d’una agressió sexual o greus anomalies fetals.
La secretària d’Organització del partit, Maria Nazzaro, ha defensat que el debat sobre l’avortament va més enllà de la seva despenalització i ha reivindicat una regulació integral dels drets sexuals i reproductius. “No només és despenalitzar perquè no comporti pena, sinó obrir un debat sobre una legislació que tingui en compte tots els drets sexuals i reproductius”, ha afirmat.
Nazzaro ha remarcat que aquests drets inclouen la possibilitat de decidir lliurement sobre la maternitat, l’accés a l’educació sexual, als mètodes anticonceptius, a una atenció sanitària adequada i a una maternitat protegida. “La decisió correspon a la dona. No correspon a l’Estat ni als tribunals ni a les religions”, ha assegurat.
La dirigent socialdemòcrata també ha defensat que “no és un debat contra ningú, ni contra cap religió ni cap moral. És a favor de la llibertat de decidir”, i ha lamentat que la legislació vigent continuï considerant infractores les dones que decideixen interrompre el seu embaràs.
Durant la compareixença, el PS ha recordat que fa més d’una dècada que organismes internacionals, especialment el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), insten Andorra a modificar la seva legislació en aquesta matèria. Tot i aquestes recomanacions reiterades, els socialdemòcrates lamenten que el país encara no hi ha donat una resposta efectiva.
Per a la formació, el rebuig de les esmenes per modificar el Codi Penal evidencia la manca de voluntat política de la majoria parlamentària per abordar una qüestió que considera de drets humans i que no admet més ajornaments. El PS ha reiterat que continuarà treballant per homologar la legislació andorrana a la dels països de l’entorn i perquè cap dona hagi de desplaçar-se fora del país per exercir un dret que hauria d’estar garantit pel sistema sanitari andorrà.
