El Comú d’Escaldes-Engordany ha ampliat el fons expositiu del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) amb un bust en bronze del doctor Josep Estadella i Arnó, obra de l’escultor Josep Viladomat.
La incorporació s’ha fet possible gràcies a un conveni de cessió temporal formalitzat amb la família Estadella Esterri, amb la mediació de la Societat Andorrana de Ciències. La peça es pot contemplar al CAEE i s’integra a l’exposició permanent dedicada a Viladomat, que reuneix una cinquantena d’obres de l’artista.
L’acord també permet posar en valor la figura del doctor Josep Estadella i Arnó, metge de reconegut prestigi i vinculat a la història recent d’Escaldes-Engordany. Estadella va residir a la parròquia entre els anys 1942 i 1950 i va participar activament en la vida social i comunitària del moment.
De Manlleu a Andorra
Josep Viladomat i Massanas va ser un dels escultors catalans més rellevants del segle XX, una figura marcada per la combinació de realisme, influències clàssiques i una trajectòria vital que el va portar de Manlleu fins a Andorra, on va passar els seus darrers anys.
Nascut el 23 de març de 1899 a Manlleu , va descobrir la vocació artística molt aviat i es va formar amb mestres de primer nivell com Joan Borrell i Nicolau i Eusebi Arnau, amb qui va treballar als seus tallers de Barcelona . El 1917 va ser un dels impulsors del grup Els Evolucionistes, que volia reaccionar contra el modernisme i recuperar un realisme inspirat en els barrocs catalans i en escultors com Maillol i els clàssics grecs.
La seva primera gran aparició pública va arribar el 1923 amb Maternitat, presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona, una obra que el va situar com una veu pròpia dins l’escultura catalana . A partir d’aquí, Viladomat va desenvolupar un estil que oscil·lava entre un realisme molt detallista i l’ús d’una gran puresa formal, sempre amb una sensibilitat mediterrània molt marcada. Va viatjar a Itàlia i París el 1924, experiències que van reforçar el seu llenguatge escultòric.
Durant les dècades següents va crear algunes de les seves obres més emblemàtiques, com Sant Francesc d’Assís (1927) al monestir de Montserrat, el Monument a Fortuny a Reus, diverses escultures a la plaça Catalunya i al parc de Montjuïc, i l’al·legoria de La República (1934) dedicada a Pi i Margall, recuperada i reinstal·lada a Barcelona el 1986 . També va guanyar el premi Campeny d’escultura el 1936 i va participar en la decoració de dependències de la Generalitat durant els anys 1936–37.
Exili a França
La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió: després de participar al front de Madrid, es va exiliar a França i posteriorment es va establir a Andorra, on va continuar treballant i on va modelar, entre altres peces, l’escultura de Pau Casals el 1940 a Prada de Conflent . A partir dels anys 50 va alternar residència entre Barcelona i Andorra, on va rebre diversos encàrrecs institucionals, com el Monument al copríncep Joan Benlloch (1966) i el Monument del centenari de la Nova Reforma d’Andorra (1967) a la Casa de la Vall.
Entre les seves obres més conegudes també hi ha La Puntaire (1972), L’Avi del Barça (1972–74) i la Font del Centenari de Tarragona (1954). La seva producció és extensa i diversa, però sempre reconeixible per l’equilibri entre virtuosisme tècnic i sensibilitat figurativa.
Viladomat va morir a Escaldes-Engordany el 2 de juny de 1989. Avui, una part important de la seva obra es conserva i s’exposa al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), hereu del Museu Viladomat, i també al MNAC i al Museu Abelló de Mollet del Vallès .
