Els habitants del departament francès dels Pirineus Orientals, que pertany a la regió d’Occitània, ja poden participar en una consulta pública que determinarà quin nom hauria de portar en el futur aquest territori. El procés, obert durant tot el mes de juny i fins a l’1 de juliol, permet als residents majors d’edat escollir entre tres alternatives: conservar la denominació vigent, adoptar el nom de Pirineus Catalans o bé optar per Pirineus Mediterranis.
L’actual nom del departament prové de l’organització territorial establerta durant la Revolució Francesa i, per a molts sectors, no reflecteix adequadament la realitat històrica i cultural del territori. Per aquest motiu, el Consell Departamental -on hi governa l’esquerra, amb la presidència de la socialista Hermeline Malherbe– ha impulsat un procés participatiu per estudiar possibles alternatives més representatives.
La iniciativa va començar el novembre passat amb una fase de recollida de propostes oberta a la ciutadania. Durant setmanes, els participants van poder suggerir noms per al departament. Un cop tancat aquest període, les institucions van analitzar les aportacions rebudes i van seleccionar les tres opcions que ara es presenten a votació.
Mantenir o canviar
La primera possibilitat és mantenir la denominació de Pirineus Orientals, vigent des de finals del segle XVIII. Els partidaris d’aquesta opció valoren la continuïtat administrativa i consideren que un canvi de nom podria comportar procediments complexos i costos addicionals. Tanmateix, els seus detractors argumenten que es tracta d’un nom genèric i allunyat de la identitat pròpia d’aquest territori, que té 500.000 habitants.
La segona proposta, Pirineus Catalans, incorpora explícitament la referència a la catalanitat. Per als seus defensors, aquesta opció reconeix millor la història, la llengua i la cultura del país, tot integrant aquests elements dins la denominació institucional. En canvi, també provoca suspicàcies perquè una de les comarques d’aquest territori, la Fenolleda, no és catalana, sinó occitana.
La tercera alternativa és Pirineus Mediterranis, una fórmula que posa l’accent en la situació geogràfica del departament, entre la serralada pirinenca i la façana mediterrània. Aquesta denominació connecta també amb una imatge turística que es vol potenciar i amb la seva pertinença a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
El problema de les matrícules
Una de les qüestions que més controvèrsia ha despertat és l’exclusió de l’opció País Català de la votació final. Diverses entitats i col·lectius havien defensat la seva incorporació, argumentant que és una denominació amb presència social i associativa consolidada. Però aquest nom presenta un problema: les matrícules dels vehicles francesos venen determinades per l’ordre alfabètic dels departaments i amb País Català caldria canviar el 66 que identifica, tradicionalment, els Pirineus Orientals, provocant un desgavell que afectaria, de retop, els Pirineus Atlàntics i l’Alt Pirineu.
Durant la fase de propostes País Català va ser una de les alternatives més repetides pels participants. Malgrat això, el Consell Departamental va decidir no incloure-la entre les opcions definitives. Diversos observadors apunten que la decisió podria respondre a la voluntat de presentar alternatives amb més possibilitats de ser acceptades posteriorment per les institucions de l’Estat francès.
Ho ha d’aprovar el govern francès
La consulta actual no implica automàticament un canvi oficial de nom. Un cop conegut el resultat, el Consell Departamental haurà de traslladar la proposta a les autoritats franceses. Segons la legislació vigent, qualsevol modificació d’aquesta mena requereix l’aprovació del Consell d’Estat i la validació final del govern francès mitjançant decret.
Per aquest motiu, el procés es divideix en dues fases: una primera de participació ciutadana, que conclourà a principis de juliol, i una segona d’àmbit institucional que podria allargar-se durant els mesos següents.
