Els búnquers localitzats sota el mirador de Garriguella, conegut també com el Mirador 380 Búnquers, ubicat a la C-252 (Alt Empordà), descoberts durant les obres de condicionament del mirador de la Costa de la Torre, inicien una nova etapa com a espai de memòria democràtica.
El conseller Ramon Espadaler, titular del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha presidit l’acte de senyalització i ressignificació del mirador interpretatiu de l’Organització Defensiva dels Pirineus, una actuació que comporta la incorporació oficial d’aquest espai a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
Aquest conjunt patrimonial forma part de l’anomenada Línia P, una extensa infraestructura militar construïda als Pirineus entre els anys 1944 i 1957, concebuda com un sistema de fortificacions defensives destinat a protegir la frontera davant una hipotètica invasió exterior.
Durant l’acte, el conseller ha destacat que la inauguració d’aquest mirador és el resultat de la bona col·laboració entre administracions públiques -en aquest cas entre el món local i el Govern- i ha remarcat el valor que té un memorial com aquest en la transmissió dels valors democràtics a les noves generacions: «Em sembla magnífic escoltar que aquí s’hi porten grups d’estudiants i joves perquè és una molt bona manera de traslladar-los que la democràcia no ens ha estat regalada ni és perenne, sinó que cal lluitar per preservar-la. Fer accions com aquesta és posar la memòria al servei del seu vertader objectiu: el mai més«.
La petita Normandia
Per la seva banda, l’alcaldessa de Garriguella, Raquel Salas, ha subratllat que “Garriguella és, en certa manera, una petita Normandia, sent el municipi amb més densitat de búnquers del país. Aquest projecte és una oportunitat magnífica de donar-nos a conèixer i de mostrar al món tot el potencial que tenim, perquè els pobles petits tenim un gran orgull i la capacitat de somiar en projectes grans i transformadors”.
El nou espai neix amb la voluntat de preservar i posar en valor la memòria democràtica, tant local com col·lectiva, i, alhora, dignificar i divulgar el patrimoni històric vinculat a aquest període. Paral·lelament, també s’està rehabilitant un dels búnquers situats al costat del mirador, que en una segona fase passarà a formar part del recorregut i del conjunt museogràfic del projecte.
Prop de 6.000 búnquers
El projecte proposa una aproximació renovada a la línia defensiva dels Pirineus i supera una lectura estrictament centrada en el relat històric. En aquest sentit, posa el focus en el valor de l’indret com a obra d’enginyeria militar, en la dimensió arquitectònica i la integració en el paisatge, especialment rellevant en un municipi situat a l’entorn del Paratge d’Interès Nacional de l’Albera.
En el context de la postguerra, el règim franquista va impulsar la construcció d’una extensa infraestructura defensiva al llarg de tota la serralada dels Pirineus amb l’objectiu de reforçar la protecció de la frontera davant una hipotètica invasió exterior. Les primeres fortificacions es van iniciar l’any 1939, tot i que les obres es van interrompre temporalment el 1940 i no es van reprendre fins al 1944. El projecte preveia la construcció de més de 10.000 búnquers, organitzats en 169 centres de resistència repartits al llarg de tot el territori pirinenc. Finalment, se’n van arribar a construir prop de 6.000.
Aquesta gran infraestructura militar es va desenvolupar al llarg de diverses dècades, amb una important mobilització de recursos públics fins a mitjan anys 50. Malgrat la dimensió i l’abast, el sistema defensiu no es va arribar a utilitzar militarment, tot i que les instal·lacions van continuar sota supervisió i manteniment de l’exèrcit espanyol fins als anys 80.
