El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei de mesures urgents per adaptar la normativa urbanística i de contractació pública a les necessitats específiques dels municipis rurals de Catalunya. La iniciativa té com a objectiu afavorir l’equilibri territorial i fomentar l’arrelament de la població als 590 municipis catalans reconeguts com a rurals segons la Resolució del 18 de febrer de 2026.
El nou marc normatiu respon a les dificultats que afronten molts petits municipis, obligats fins ara a complir els mateixos requisits urbanístics i burocràtics que les grans ciutats malgrat disposar de menys recursos tècnics, humans i econòmics. Segons dades del Govern, el 56% dels municipis de menys de 2.000 habitants tenen un planejament general aprovat fa més de 15 anys, i en un 26% dels casos aquest supera els 25 anys d’antiguitat. A més, només el 45% disposen d’un Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) adaptat a la legislació vigent, mentre que la majoria encara es regeixen parcialment per figures provisionals ja superades normativament.
Tramitació més ágil
Una de les principals novetats del decret és la creació del POUM rural, un nou instrument de planejament urbanístic específic per als municipis rurals. Aquesta figura tindrà el mateix valor jurídic que el POUM ordinari, però permetrà una tramitació més àgil, amb menys documentació i amb una avaluació ambiental simplificada. El text estableix que només serà necessari presentar una memòria urbanística sintètica, una memòria social, un estudi de mobilitat adaptat a la realitat local, les normes urbanístiques i els plànols bàsics d’ordenació.
El nou POUM rural també facilitarà la regulació del sòl urbà existent, la previsió de creixements moderats i la gestió del sòl no urbanitzable segons el planejament territorial vigent. A més, flexibilitzarà les reserves obligatòries de sòl destinat a habitatge protegit i permetrà que l’ordenació urbanística dels municipis rurals es pugui fer mitjançant normes urbanístiques amb vigència indefinida.
Edificacions aïllades
El decret incorpora igualment noves eines per afavorir la creació d’habitatge. Entre aquestes destaca la creació d’un inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable, diferenciat del catàleg de masies i cases rurals. Aquest inventari inclourà construccions sense valor patrimonial específic però susceptibles de ser rehabilitades per a usos residencials, artesanals, professionals o socials. Les actuacions es podran autoritzar directament amb llicència municipal i es permetran ampliacions de fins a 150 metres quadrats sempre que es garanteixi la integració paisatgística.
També es crea la figura dels veïnats rurals per regular nuclis històrics situats en sòl no urbanitzable amb una antiguitat mínima de cent anys. Aquests espais, fins ara sense una regulació específica, podran delimitar-se mitjançant planejament urbanístic i es permetrà rehabilitar, ampliar i dividir habitatges sempre que es compleixin criteris d’integració paisatgística.
Energies renovables
En l’àmbit de la contractació pública, el decret introdueix mesures per simplificar els procediments i reduir terminis. Els municipis rurals podran licitar conjuntament la redacció dels projectes i l’execució de les obres, tant en actuacions d’obra pública com d’edificació. A més, Infraestructures de la Generalitat podrà actuar com a mitjà propi dels ens locals per facilitar la construcció d’equipaments i donar suport tècnic i de gestió als municipis amb menys capacitat administrativa.
Finalment, el decret també reforça la transició energètica al món rural amb mesures destinades a impulsar les energies renovables i l’eficiència energètica. En aquest sentit, es preveu que l’empresa pública l’Energètica pugui actuar com a mitjà propi dels ajuntaments per desenvolupar projectes energètics i donar suport als municipis rurals.
