La crisi de l’habitatge a Andorra s’ha convertit en un dels principals obstacles per al funcionament del potent sector de l’esquí -cabdal per a l’economia del país- i, per extensió, del model turístic d’Andorra. Segons explicat el director de màrqueting de Grandvalira Resorts, David Ledesma, en una entrevista a l'”Avui serà un bon dia” de Ràdio Nacional, l’empresa destina actualment uns 3 milions d’euros a allotjar treballadors, una despesa que fins fa pocs anys era inexistent. Durant l’hivern, Grandvalira compta entre 2.600 i 2.800 treballadors, dels quals 2.200 són temporers i al 50% d’aquests (uns 1.150) els ofereix un habitatge.
La falta de pisos disponibles ha forçat Grandvalira a adoptar mesures d’emergència: reconversió d’hotels, reutilització d’antics apartaments turístics i lloguer d’habitatges convencionals. Però aquestes solucions no resolen el problema de fons. L’escassetat estructural d’habitatge obliga ara a plantejar la construcció d’allotjaments propis, amb un cost elevat i una càrrega de gestió afegida que evidencia fins a quin punt el mercat ha deixat de respondre.
Un tret al peu
L’impacte va més enllà de les estacions d’esquí. La pressió sobre el mercat immobiliari afecta també els residents permanents i dificulta l’arrelament de la població. La manca d’oferta encareix els preus, limita la contractació de personal —tant temporer com qualificat— i acaba erosionant la competitivitat del sector. “Ens estem tirant un tret al peu”, admet David Ledesma.
Davant d’aquest escenari, Grandvalira estudia projectes d’allotjament modular per a 200 o 300 persones a Canillo i la Massana. Ledesma ha assegurat que la voluntat és adaptar aquests espais per fer pisos i apartaments d’entre 2 i 4 habitacions i que la construcció de l’edificació es podria assumir amb el pressupost de les estacions. Tot i això, caldria abans superar les traves administratives i de gestió, ja que en el domini de les estacions d’esquí la legislació no contempla la construcció d’habitatges.
Malgrat que la temporada d’hivern s’ha tancat amb un rècord de 2,3 milions de dies d’esquí venuts, el missatge és clar: sense habitatge, no hi ha treballadors; i sense treballadors, no hi ha turisme. La crisi immobiliària ha deixat de ser un problema social per convertir-se en un límit econòmic de primer ordre.
L’exemple d’Aspen
Ledesma ha posat com a exemple el cas d’Aspen, als Estats Units, on es controla prop del 50% del parc immobiliari per garantir allotjament als empleats, un model que considera inspirador.
A Aspen es va crear fa 50 anys un consorci, APCHA, que atorga habitatges a preu assequible als que hi treballen almenys 1.500 hores anuals, el 75% del seu sou provingui d’una feina en aquesta vila i no tinguin una altra propietat a la ciutat. Es finança a través d’un impost d’un 1% en la compra d’una mansió i amb una taxa del 0,45% al consum dels turistes. APCHA gestiona 3.000 dels 6.000 habitatges que hi ha.
