La declaració de l’inspector Celestino Barroso al judici dels Pujol a l’Audiència Nacional, dimecres passat, significa un abans i un després en l’evolució judicial del cas BPA (vegeu https://lavalira.eu/2026/03/14/la-declaracio-de-linspector-celestino-barroso-es-la-prova-que-demostra-la-conspiracio-per-carregar-se-la-bpa/). En síntesi, aquest funcionari policial espanyol va reconèixer en seu judicial l’autenticitat de la seva conversa amb l’exconseller delegat del banc andorrà, Joan Pau Miquel, que aquest va enregistrar amb el seu telèfon.
En aquesta conversa, que va tenir lloc el 2 de juny de 2014, Celestino Barroso va advertir que “els americans ja estan al corrent de tot. Si no s’arregla a les bones, els americans actuaran”. La condició era que la direcció del banc facilités a la policia espanyola les dades dels suposats comptes que hi tenien Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. Com que no va obtenir una resposta satisfactòria, aquesta amenaça es va concretar el 10 de març del 2015, amb la difusió de la nota del FinCEN que va comportar la fulminant confiscació de la BPA i la seva posterior liquidació.
Per tant, aquesta connexió entre la “policia patriòtica” del ministeri de l’Interior del PP i “els americans” (el FinCEN) ha quedat finalment demostrada amb la declaració de l’inspector Celestino Barroso. Fins ara, només hi havia indicis i sospites: l’existència d’aquest enregistrament es coneix des de l’any 2016, però les autoritats judicials andorranes, malgrat tenir-ne coneixement, mai no li han donat la transcendència que té ni han volgut admetre la seva força probatòria, que capgira completament la perspectiva del cas BPA.
Les cinc negatives del Tribunal de Corts
Al contrari, el Tribunal de Corts -format per Enric Anglada, Concepció Baron i Jacques Richiardi– que va jutjar la primera peça del sumari (la de l’empresari Rafael Pallardó-Gao Ping) va rebutjar, fins a cinc ocasions, la relació entre la “guerra bruta” de les “clavegueres policials” del PP amb la nota del FinCEN, que van denunciar, en diversos moments processals, els advocats defensors. Malmetent la seva suposada professionalitat i imparcialitat, els tres magistrats van tancar els ulls davant la connexió de la destrucció de la BPA amb la “guerra bruta” contra l’independentisme i es van ajustar el guió dictat prèviament per la batlle d’instrucció, Canòlic Mingorance, i el fiscal general, Alfons Alberca, clarament alineats amb els interessos polítics del PP i del Govern andorrà de DA.
El primer episodi es remunta a l’agost del 2016, durant la fase d’instrucció de la causa Rafael Pallardó-Gao Ping. En la seva declaració judicial del 18 d’agost de 2016, l’exaccionista majoritari de BPA, Higini Cierco, va explicar a la Batllia que el 2014 l’inspector Celestino Barroso va pressionar el llavors conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, perquè col·laborés amb la policia espanyola. Segons el seu relat, en aquella reunió també se li hauria advertit que, si no col·laborava, el banc podria acabar tancant.
El Tribunal de Corts, però, va considerar que aquests fets no guardaven relació amb la investigació per blanqueig que afectava la BPA. Per aquest motiu, el 22 d’agost del 2016 va ordenar separar-los del procediment principal mitjançant un aute de desglossament, que posteriorment donaria lloc a una altra causa judicial.
“No guarda cap relació”
El segon moment clau va arribar el desembre del 2017, quan l’advocat Antoni Riestra va sol·licitar al Tribunal de Corts la nul·litat del procediment. L’argument era que l’origen de la investigació —la denominada “notitia criminis”— es basava en la nota emesa pel FinCEN contra la BPA, que considerava il·lícita.
El tribunal va respondre a aquesta petició amb un aute del 22 de juny del 2020, en què rebutjava la nul·litat per diversos motius. Entre altres arguments, els magistrats van afirmar que la nota del FinCEN “no guarda cap relació amb l’actuació de l’anomenada policia patriòtica” i que la investigació sobre la BPA es basava en operacions de presumptes blanquejadors internacionals, vinculats a xarxes russes, xineses o veneçolanes. També van concloure que les suposades pressions denunciades per Cierco no estaven relacionades amb els fets investigats en el procediment penal.
Nul·litat del procediment
El tercer episodi es va produir el 24 de maig del 2022, ja durant la fase de judici oral. L’advocat Alfons Clavera va demanar la suspensió de la vista després que apareguessin noves informacions als mitjans de comunicació sobre les activitats il·legals de la “policia patriòtica” espanyola, incloses resolucions judicials a Espanya relacionades amb aquesta trama corrupta. El Tribunal de Corts va desestimar la petició de manera immediata, considerant que aquells fets s’investigaven en altres procediments i que no tenien relació amb la causa de BPA.
Pocs mesos després, l’1 de juliol del 2022, l’advocat Antoni Riestra va tornar a plantejar la nul·litat del procediment i la suspensió del judici. La defensa argumentava que noves informacions i imputacions en altres causes reforçaven la hipòtesi que la nota del FinCEN s’hauria generat a partir d’actuacions irregulars de responsables polítics i policials espanyols.
En un aute del 4 de juliol del 2022, el Tribunal de Corts va reiterar la seva posició: no existia cap nexe causal entre les presumptes actuacions de la “policia patriòtica” i la intervenció de BPA. Segons el tribunal, les noves informacions aportades —incloses declaracions públiques i investigacions en altres procediments— no introduïen elements nous que poguessin modificar la seva interpretació.
“Els fruits de l’arbre enverinat”
El cinquè i últim intent es va produir el 22 de juliol del 2022, quan Antoni Riestra va presentar un incident de nul·litat d’actuacions amb més de 400 pàgines de documentació i material audiovisual que, segons la defensa, demostrava la intervenció irregular de les autoritats espanyoles davant del FinCEN. L’argument central es basava en la doctrina jurídica dels “fruits de l’arbre enverinat”: si la prova inicial és il·lícita, també ho serien totes les actuacions derivades.
En un aute del 5 d’octubre del 2022, el Tribunal de Corts va tornar a rebutjar la petició. Els magistrats van considerar que la documentació presentada no aportava elements substancialment nous respecte a les peticions anteriors i que, en qualsevol cas, no existia relació causal entre les suposades actuacions denunciades i el procediment contra BPA.
Recurs al Tribunal Superior
Ara, després de les declaracions de l’inspector Celestino Barroso a l’Audiència Nacional, resulta evident que el Tribunal de Corts va actuar amb mala fe premeditada, rebutjant les raonades i sòlides argumentacions de les defenses sobre la connexió entre les “clavegueres policials” espanyoles i la nota del FinCEN. La deliberada i estranya omissió del tribunal presidit pel magistrat Enric Anglada passarà als annals de la infàmia judicial andorrana.
Sense tenir en compte les peticions de les defenses, el Tribunal de Corts va condemnar, el 15 de juliol de l’any passat, 18 dels 24 acusats de la BPA -exdirectius i exempleats- a un total de 84 anys de presó i 66 milions de multes. Aquesta sentència ha estat recorreguda davant el Tribunal Superior, que ara haurà de ratificar o esmenar la parcial actuació dels tres magistrats que la van signar, que, mentrestant, ja s’han jubilat. Tindrà en compte, ara sí, les declaracions de l’inspector Celestino Barroso a l’Audiència Nacional?
