L’Ajuntament de Puigcerdà ha anunciat el tancament temporal del Museu Cerdà amb l’objectiu de redefinir el projecte museístic de l’equipament. Segons ha explicat el consistori, la mesura respon a l’inici d’un procés de reestructuració interna que ha de permetre dotar el museu d’un nou enfocament i consolidar-lo com a espai de referència cultural per a tota la Cerdanya.
De moment, no s’ha fixat un termini concret per a la reobertura. Tot i això, des de l’Ajuntament s’ha remarcat que la voluntat és que el període de tancament sigui el més breu possible.
El museu està ubicat a l’antic convent de les Carmelites descalces de clausura, reformades de Santa Teresa de Jesús, un edifici construït entre els anys 1885 i 1897. Al llarg dels anys, el Museu Cerdà s’ha caracteritzat per una notable activitat expositiva, amb mostres temporals durant tot l’any, així com per l’organització d’actes culturals diversos.
L’equipament disposa d’importants fons d’arqueologia, història, etnologia i ciències naturals que permeten explicar l’evolució del territori cerdà des de múltiples vessants: geològic, geogràfic, històric i antropològic. Entre les peces més destacades hi ha una col·lecció de fòssils vegetals del Miocè i mostres d’anapaïta; un braçalet de l’edat del bronze; una cadena d’or romana; una llàntia ritual jueva de Hannukah; un segell per marcar el pa àzim en àrab, així com col·leccions vinculades als esports de neu.
Entre els espais més emblemàtics hi havia l’exposició permanent “La casa Cerdana”, una recreació d’un mas típic de la comarca que mostra com era la vida de les famílies rurals cerdanes als segles XIX i XX. El recorregut permetia visitar espais com l’era, el badiu, els pallers o la cuina —centre de la vida domèstica— i conèixer els materials constructius de l’època i la seva evolució.
El museu també acollia l’exposició permanent “Conventus”, dedicada als convents medievals de Puigcerdà i a l’antic convent de clausura que avui ocupa l’equipament. La mostra abordava, d’una banda, el paper dels principals monestirs medievals de la vila —com els dominics i els franciscans— fins a la desamortització de Mendizábal (1835-1840), i de l’altra, l’evolució de l’edifici i la vida de clausura de la comunitat religiosa, així com la seva relació amb la població local.
L’Ajuntament ha informat que el servei de Casal d’Avis ubicat al mateix edifici continuarà obert i mantindrà la seva activitat habitual durant el període de tancament del museu.
