Preocupació pel desgavell dels comptes del Bisbat d’Urgell

Per Jaume Reixach

0
2242

La venda d’una altra de les finques que Maria Maestre –traspassada l’any 2010- va llegar en testament al Bisbat d’Urgell ha fet emergir la peculiar gestió de les finances diocesanes que mena, des de fa anys, l’arquebisbe Joan-Enric Vives. La filosofia testamentària d’aquest important llegat patrimonial era que se’n tragués un usdefruit per subvenir, al llarg del temps, les necessitats dels capellans ancians i per fer difusió de la religió catòlica. Però el copríncep episcopal l’està aprofitant per fer “pilotassos” immobiliaris, com el que ja va perpetrar l’any 2014 amb la Borda Nova, a Andorra la Vella, venuda a un inversor rus per 11 milions d’euros.

Segons ha pogut confirmar LA VALIRA, la venda oficial d’aquesta privilegiada parcel·la d’Escaldes, que actualment s’explota com aparcament, als empresaris Francesc Cerqueda i Manuel Visent (Estació Enclar) s’ha tancat en 4,5 milions d’euros. Però fonts coneixedores del mercat immobiliari andorrà asseguren que es tractaria d’un preu molt per sota de la seva taxació real i que només s’explica si s’ha pagat una important part complementària en efectiu no declarat.

UN PRESSUPOST DE 4 MILIONS

Per obligació de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que ha assumit els codis de transparència i bones pràctiques en la gestió, el Bisbat d’Urgell publica, des de fa dos anys, els seus comptes a la web. D’aquesta manera, podem saber que la diòcesi que dirigeix Joan-Enric Vives declara uns ingressos i unes despeses anuals d’uns 4 milions d’euros.

Les principals entrades corresponen a les aportacions dels fidels (1,2 milions d’euros), a l’assignació tributària que distribueix la CEE (1,5 milions) i als ingressos procedents d’institucions diocesanes (0,5 milions). En el capítol de despeses, els 93 capellans que consten adscrits a la diòcesi d’Urgell cobren una assignació salarial bruta anual de 930.286,50 euros (any 2017).

EL LLOGUER DE L’AMBAIXADA ESPANYOLA

Cal fer esment especial en l’epígraf d’ingressos al lloguer d’immobles titularitat del Bisbat, que l’any 2017 van reportar un total 300.386,33 euros a les arques diocesanes. Segons les fonts consultades per LA VALIRA, l’edifici més important que té llogat el Bisbat és la seu de l’ambaixada, del consolat i de la residència de l’ambaixador d’Espanya a Andorra, al carrer Prat de la Creu 34 d’Andorra la Vella (foto).

I aquí, com en el cas del preu de la parcel·la de l’aparcament d’Escaldes, tornen a saltar les dissonàncies. El 3 de gener de l’any 2018, l’agència Europa Press va difondre una informació facilitada pel portal de transparència del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sobre els lloguers que pagava per les delegacions diplomàtiques a l’estranger. En total, és una partida que comporta una despesa d’uns 2 milions d’euros mensuals.

ELS NÚMEROS NO QUADREN

Entre les ambaixades i consolats espanyols que l’any 2017 pagaven un lloguer més alt per les seves dependències hi havia Moscou, Nova York, la representació davant les Nacions Unides i Afganistan. En cinquè lloc hi figura l’ambaixada, el consolat i la residència de l’ambaixador a Andorra –tots ubicats a l’edifici del carrer Prat de la Creu 34, propietat del Bisbat d’Urgell-, amb un cost mensual de 42.662 euros, segons la informació facilitada pel ministeri d’Afers Exteriors a l’agència Europa Press.

Només cal fer una senzilla multiplicació per comprovar que els números oficials que publica el Bisbat no quadren. El preu del lloguer de l’edifici de l’ambaixada d’Espanya aplicat a les dotze mensualitats dona un total de 511.944 euros. Una xifra molt llunyana dels 300.386,33 euros d’ingressos en concepte de lloguers  d’immobles corresponents a l’any 2017 que declara el Bisbat d’Urgell en la seva pàgina web. On han anat a parar els més de 200.000 euros d’aquesta partida que aparentment falten? Només Déu i l’arquebisbe Joan-Enric Vives ho saben…

DUES FUNDACIONS OPAQUES

I això per no parlar de les etèries fundacions Arquebisbe Joan Martí Alanis i Residència Sacerdotal Sant Ermengol. Segons es va informar en una reunió del Consell Presbiteral d’Urgell, van ser constituïdes l’any 2012. Totes dues estan relacionades amb la gestió del llegat de Maria Maestre, però cap d’elles no té pàgina web ni figura en els arxius del registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya ni en els del ministeri espanyol de Justícia, segons ha pogut confirmar LA VALIRA.