A poc a poc van caient tots els protagonistes de la trama contra la Banca Privada d’Andorra (BPA). El magistrat Manuel García-Castellón, titular del jutjat n. 6 de l’Audiència Nacional, acaba d’ordenar la imputació dels comissaris de policia Marcelino Martín Blas (excap de la Unitat d’Afers Interns) i Bonifacio Díaz (exagregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra). Ho ha fet en el marc del sumari que instrueix sobre els seguiments i el robatori de documentació a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, condemnat pel finançament il·legal d’aquest partit (operació Kitchen).
En aquest sumari també està imputada la plana major de la cúpula policial en temps de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb el director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, al capdavant. Tots ells estan acusats de beneficiar els interessos del PP i d’orquestrar una operació policial per desprestigiar i bloquejar Luis Bárcenas, que havia decidit tirar de la manta en la trama Gürtel, de finançament il·legal del partit.
LES REUNIONS A L’HOTEL VILLAMAGNA
Marcelino Martín Blas (a la foto) i Bonifacio Díaz van jugar un paper cabdal en la rocambolesca operació per l’obtenció dels extractes bancaris de la família Pujol a Andorra. El primer, fent-se passar per un tal Félix, es va reunir en dues ocasions a l’hotel Villamagna, de Madrid, amb el conseller delegat de la BPA, Joan-Pau Miquel, el mes de juny del 2014. Li va exigir que li lliurés la prova dels comptes que la família Pujol tenia en aquesta entitat bancària, sota l’amenaça que, si no col·laborava, el FinCEN –l’organisme del departament del Tresor dels Estats Units que lluita contra la delinqüència financera internacional- es carregaria la BPA i la seva filial espanyola, el Banco de Madrid.
Per la seva banda, Bonifacio Díaz (Boni), es va posar en contacte telefònic amb Rosa Castellón, secretària del consell d’administració de la BPA, per dir-li que avisés Joan-Pau Miquel que havia d’obeir les ordres que rebés de Madrid. Amb una amenaça molt concreta: “Si no ho fa, el banc morirà”.
JOAN-PAU MIQUEL HO NEGA
Joan-Pau Miquel, a més de denunciar aquestes pressions, sempre ha negat que ell donés a Félix (Marcelino Martín Blas) la documentació amb les dades dels comptes de la família Pujol a la BPA. Aquestes dades les va publicar el diari El Mundo, el 7 de juliol del 2014, a partir de la filtració d’un informe de la UDEF, i aquest va ser el desencadenant de la confessió pública que dies després, el 25 de juliol, va fer Jordi Pujol sobre la “deixa” del seu pare Florenci.
És versemblant que Joan Pau Miquel digui la veritat, i així ho ha corroborat Josep Pujol Ferrusola en la carta que va enviar el mes de maig de l’any passat al comissari José Manuel Villarejo, tancat a la presó d’Estremera des de finals del 2017 (https://lavalira.eu/?p=11751). Les dades bancàries reproduïdes per El Mundo el 7 de juliol del 2014 corresponen als primers moviments de les obertures dels comptes de Marta Ferrusola i dels seus fills Marta, Pere, Mireia i Oleguer a la BPA, fets entre finals del 2010 i començaments del 2011. Hi falten els comptes del mateix Josep i del seu germà Jordi, que també en tenien, com ha quedat acreditat posteriorment.
LES FUNDACIONS DE PANAMÀ
Si Joan-Pau Miquel hagués filtrat les dades de la família Pujol al comissari Marcelino Martín Blas (Félix), el més lògic és que haguera donat les posicions corresponents a l’any 2014, incloent-hi les del fill primogènit Jordi Pujol Ferrusola, que era el principal objectiu de les investigacions encetades per l’Audiència Nacional espanyola, i les de Josep Pujol. En canvi, la informació publicada per El Mundo correspon als primers moviments dels anys 2010 i 2011 de cinc dels set membres de la família que tenien comptes a la BPA.
A més, aquests comptes de la BPA no eren estàtics i van tenir moviments posteriors. En el document publicat per El Mundo, els ingressos efectuats, provinents per transferència de l’Andbank, sumaven 3,5 milions d’euros, però la família va arribar a tenir a la BPA més de 7 milions d’euros i quan van ser descoberts, hi tenien 4,5 milions.
Entre els anys 2011 i 2012, sis dels set membres de la família Pujol, excepte Josep, van decidir camuflar els seus dipòsits a través de l’estructura opaca de fundacions, domiciliades a Panamà i Belize, que els va oferir la BPA per evitar qualsevol indiscreció, com havia passat amb el cas Hervé Falciani: Kopeland Foundation (Jordi Pujol i la seva mare, Marta Ferrusola), Clipperland Foundation, Doral International Foundation, Kamala Foundation i Doneran Foundation (els altres quatre germans). Per tant, si Joan-Pau Miquel haguera donat la informació a la policia espanyola, el més normal és que haguera fet referència a l’existència d’aquestes fundacions.
OPERACIÓ DE CÀSTIG
A partir d’aquestes constatacions, el més plausible és que les dades publicades per El Mundo haurien estat facilitades per algú relacionat amb l’Andbank, el banc on, durant dècades, els Pujol havien amagat el seu “tresor” a Andorra, fins que, a finals del 2010, van ser convidats pel nou conseller delegat, Jordi Comas, a tancar els comptes. Per tant, els aparents ingressos a la BPA que va filtrar la policia espanyola a El Mundo serien, en realitat, els registres de sortida de les transferències fetes pels membres de la família Pujol des d’Andbank als seus nous comptes a la BPA.
Si Joan-Pau Miquel no va donar la documentació dels comptes de la família Pujol al comissari Marcelino Martín Blas –que l’hauria obtinguda, realment, de l’Andbank-, aleshores el cas BPA adopta una nova dimensió. La fulminant intervenció del FinCEN, el 10 de març del 2015, hauria estat una “operació de càstig”, ordida per Mariano Rajoy i el cap de govern d’Andorra, Toni Martí, amb la complicitat dels serveis d’intel·ligència de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, per carregar-se la BPA, per la seva manca de col·laboració en la investigació sobre el clan Pujol, i, a la vegada, encobrir i protegir el protagonisme determinant de l’Andbank en l’ocultació dels fons de la família de l’expresident de la Generalitat.
En aquest context, s’emmarca la decisiva reunió que van mantenir, el dimarts 2 de setembre del 2014, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb el cap del govern d’Andorra, Toni Martí. Pocs dies abans, el 26 d’agost, l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, a través del consolat a Barcelona, havia fet arribar al ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra una “nota verbal” on mostrava la seva preocupació i indignació per la poca cura que, segons el seu criteri, tenia el conjunt de la banca andorrana en la lluita contra el blanqueig de diners.
LA “GUERRA” DELS COMISSARIS
Els comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas van ser els encarregats pel DAO Eugenio Pino per desmantellar el clan dels Pujol i la màfia convergent del 3% (operació Catalunya). En aquesta tasca van treballar conjuntament, braç a braç, des de l’estiu de l’any 2012, fins que l’esclat de l’escàndol del Pequeño Nicolás, a finals del 2014, va degenerar en una “guerra a mort” entre els dos comissaris. Marcelino Martín Blas, que és un policia molt afí al PP, va perdre la “guerra” i va ser cessat del seu càrrec pel ministre Jorge Fernández Díaz, el mes d’abril del 2015.
Fins ara, Marcelino Martín Blas passava per ser un “sant”, que va denunciar i es va enfrontar a les pràctiques corruptes del “dimoni” José Manuel Villarejo, per la qual cosa va ser sacrificat pel “dolentíssim” Jorge Fernández Díaz. A la seva “santificació” hi va contribuir decisivament l’empresari Jaume Roures (Mediapro), a través de les informacions del diari Público i del seu reportatge sobre Les clavegueres d’Interior, emès per TV3. A Marcelino Martín Blas se li atribueix una connexió directa amb el CNI, els serveis espanyols d’intel·ligència, protecció que, de manera simptomàtica, ha rebut sempre Jaume Roures.
Però la imatge de “policia bo i honest” de Marcelino Martín Blas també ha caigut, finalment, per terra i s’ha trencat en mil bocins. La imputació del jutge Manuel García-Castellón per la seva implicació en l’operació policial per neutralitzar Luis Bárcenas i beneficiar el PP posa de manifest que Marcelino Martín Blas també formava part de les “clavegueres” policials del ministeri de l’Interior i utilitzava mètodes mafiosos… com bé va poder constatar Joan-Pau Miquel, l’exconseller delegat de la BPA, en les seves reunions amb Félix a l’hotel Villamagna.
