Crèdit Andorrà estava en venda fins fa molt poques hores. Els accionistes de referència del primer grup andorrà van encarregar fa uns mesos al banc d’inversió Alantra la recerca d’un comprador per al voltant del 40% de l’entitat. Aquesta participació hauria concedit a l’adquirent el control total del grup, ja que cap accionista té un paquet d’accions més gran. A més, el banc del Principat oferia la presidència, actualment ocupada per Antoni Pintat, que posseeix el 20% del capital.
Així i tot, Crèdit Andorrà rebutja haver estat en venda malgrat que el document de l’operació, batejat com a projecte de Keystone, ha estat en els despatxos dels potencials interessats fins fa uns dies. Alantra, mandatari bancari per liderar el procés, detalla al llarg d’una vintena de pàgines les dades de negocis de cada àrea de negoci de l’entitat bancària, així com les fortaleses i objectius marcats en el pla estratègic del banc fins a l’any 2021, informa El Independiente.
En un moment en què algunes veus crítiques adverteixen sobre la necessitat del banc de millorar el seu capital, l’entitat fa èmfasi en la seva solvència de cara a atraure inversors.
L’esmentat informe destaca que el capital total dels accionistes ascendeix a 422,76 milions d’euros. El nivell d’equitat comú 1 (CET 1) se situa en un 10,8%, equivalent a 274,77 milions. Encara que es troba en els nivells reglamentaris, està lleugerament per sota de les ràtios dels bancs espanyols, per sobre de l’11%.
A més, el document explica que la disminució de capital CET1 del grup de 37 milions d’euros des de setembre de 2017 (311 milions) fins a desembre de 2017 (274 milions) es deu a dos ajustaments de finals d’any contra el patrimoni: una provisió de 25 milions per reforçar la cobertura d’actius adjudicats d’acord amb la normativa IFRS9 que va entrar en vigor aquest 2018 i una altra disposició de 24 milions per resoldre l’excés de concentració de crèdit sobre els límits que imposa el regulador d’Andorra, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).
Aquestes dotacions es compensen parcialment amb els ingressos nets de 12 milions registrats en el quart trimestre de 2017.
Altres ràtios que figuren són el Nivell 1, del 12,35% (314,36 milions) i el total del capital, del 13,91% (353,94 milions). El total d’actius ponderats per risc (RWA) és de 2.544 milions, dels quals un 79.3% estan vinculats a risc de crèdit, un 14,9% a risc operatiu i un 5,8% a risc de mercat.
Alguns dels accionistes rellevants del banc buscaven desfer-se de poc més del 40% del capital per alleugerar el seu deute i satisfer les exigències de l’INAF.
La frustrada operació de venda responia a l’interès de Maria Reig, major accionista del banc, dels germans Pintat i, en menor mesura, dels germans Casals, de reduir la seva participació en el banc, per les dificultats per retornar el deute amb el mateix banc quan va comprar un crèdit la participació que tenia La Caixa en l’entitat andorrana. Aquest crèdit estava avalat pels mateixos títols del banc i es retornava amb els dividends generats, pràctica que ha prohibit l’INAF.
Per altra banda, l’entitat afronta certa debilitat en termes de capital, davant els majors requisits que exigeix Europa a partir d’enguany. A finals del desembre passat presentava una relació CET 1 de 10,8%.
L’origen de part dels problemes de Crèdit Andorrà es remunta a la citada transacció que el 2006 va protagonitzar La Caixa, amb Isidre Fainé al capdavant. L’executiu va tancar una operació molt lucrativa per al grup d’origen català. Es va vendre el 46,35% que tenia a Crèdit Andorrà per 927 milions, el que suposava valorar el banc en uns 2.000 milions. La venda d’aquesta participació va permetre aflorar unes plusvàlues netes de 425 milions en els comptes consolidats.
Valorar l’entitat en 2.000 milions va implicar pagar un PER (relació preu – benefici per acció) d’unes 18 vegades, en una època en què el banc més gran d’Andorra guanyava més de 100 milions d’euros, el doble que el 2017. Ara, però, els accionistes haurien situat la valoració en 700 milions d’euros, una xifra que, segons fonts coneixedores de la banca privada especialitzades en M & A (fusions i adquisicions), “està fora del mercat”.
