El govern de Toni Martí contracta una empresa implicada en el cas 3% a Catalunya

Per Jaume Reixach

0
2004
Per Jaume Reixach

El 5 de juliol de l’any 2016, la Fiscalia Anticorrupció espanyola va endegar una operació contra el presumpte finançament il·legal de CDC. Aquesta actuació judicial –batejada amb el nom d’operació Termyca- era una continuació de les investigacions sobre la trama de comissions del 3%, iniciada dos anys abans, a partir de les greus irregularitats detectades a l’Ajuntament de Torredembarra i denunciades per una exregidora d’ERC.

Una de les peces separades del sumari del 3% fa referència a la consultora Efial, que, durant anys, va rebre nombrosos contractes d’assessoria d’ajuntaments catalans governats per CDC (Torredembarra, Ascó, L’Ametlla de Mar, la Seu d’Urgell, Tàrrega, Girona, Tàrrega, Llinars del Vallès…). Efial s’havia especialitzat en la creació d’“ajuntaments paral·lels”, per tal que els alcaldes poguessin governar i gastar el pressupost sense el control dels regidors de l’oposició política ni de la intervenció municipal.

LA CONNEXIÓ ANDORRANA

La cara visible d’Efial era l’economista Toni Martos, que amb anterioritat havia treballat a l’Ajuntament de Barcelona. Toni Martos té molts vincles amb Andorra i és cunyat de Jaume Sabater, exdirector general d’Andbank (1998-2008) i soci de l’empresa andorrana OCPS Auditors i Consultors SL. L’estreta relació entre Efial-OCPS ve donada, a més, perquè tenen com a soci comú l’empresa d’auditoria Oliver Camps i perquè Jaume Sabater va ser, entre els anys 2012-14, conseller delegat d’Efial.

Per això, la investigació de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, en col·laboració amb la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, va traspassar la frontera del riu Runer. Aquell 5 de juliol del 2016, no només es van practicar escorcolls i detencions a ajuntaments i despatxos empresarials de Catalunya. A través d’una comissió rogatòria internacional, autoritzada per la Batllia andorrana, agents de la UCO van entrar a la seu d’OCPS, al carrer Vilanova d’Andorra la Vella, i a dos despatxos més vinculats a Jaume Sabater (Universal Gestió i Jaume Sabater Rovira SL), d’on es van emportar un munt de documentació.

HOME DE CONFIANÇA DELS PUJOL

Les autoritats judicials espanyoles sempre han sospitat que Jaume Sabater és una peça cabdal en l’entramat de corrupció de la família Pujol i de CDC. Abans de traslladar-se a viure a Andorra, Jaume Sabater va ser militant de primera hora del partit pujolista, alcalde de Port-bou (1979-83) i director general de l’Andbank durant el període de màxima activitat de Jordi Pujol Ferrusola, acusat de cobrar muntanyes de comissions d’empreses adjudicatàries de l’administració catalana i d’amagar-les en aquest banc del Principat.

La mà dreta de Jaume Sabater a l’Andbank, Eduard Jordi, també és el seu soci a OCPS i, com ell, manté estrets vincles amb CDC. A més, Eduard Jordi figura com a conseller delegat i director d’aquesta empresa andorrana d’auditoria i assessoria.

UN CANAL D’EVASIÓ

La peça separada del sumari del 3% que investiga els contractes d’Efial amb ajuntaments catalans i la seva connexió amb Andorra intenta demostrar que aquesta estructura jurídica es feia servir per blanquejar i evadir diners a través dels vincles societaris Efial-OCPS. En total, la Fiscalia Anticorrupció calcula que, per aquest sistema, aquesta trama hauria canalitzat uns 3 milions d’euros cap al Principat, per posar-los fora del control de l’Agència Tributària espanyola.

Després de ser instruït , en una primera fase, pel jutjat del Vendrell, el cas del 3% ha passat a l’Audiència Nacional, on ara el porta el magistrat José de la Mata, el mateix que s’ocupa de la investigació de la fortuna dels Pujol amagada en paradisos fiscals. I és que ambdós casos, segons s’ha pogut constatar, estan molt connectats: hi ha empresaris que, com els Sumarroca, pagaven tant el 3% de comissions al partit convergent com omplien, a la vegada, les butxaques de la família Pujol.

BONS PADRINS

L’empresa d’auditoria de Jaume Sabater i del seu soci Eduard Jordi és molt coneguda per les autoritats polítiques andorranes. Només cal anar als arxius del BOPA per constatar que, des de l’any 2009, OCPS ha rebut 35 contractes públics: del govern, però també dels comuns, del Tribunal de Comptes, del Servei de Telecomunicacions d’Andorra…

En la història d’OCPS hi ha una data marcada en vermell: el 5 de juliol del 2016, quan els agents de la UCO fan, amb la preceptiva autorització de la Batllia, un escorcoll de les seves dependències d’Andorra la Vella. Però el fet d’estar sota el focus de les autoritats judicials i policials espanyoles per un presumpte cas de corrupció política sembla que no té cap mena d’importància pel govern de Toni Martí, on Jaume Sabater i Eduard Jordi demostren tenir una gran influència, a través de l’actual ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres.

CONTRACTES A DOJO

Lluny de quedar sota l’ombra de la sospita per la intervenció de la Fiscalia Anticorrupció espanyola i de la Guàrdia Civil, les institucions andorranes han continuat, com si res, regant amb contractes públics OCPS. En concret, segons el BOPA, des del 5 de juliol del 2016, l’empresa de Jaume Sabater i Eduard Jordi ha rebut sis encàrrecs del govern de Toni Martí, dos del Tribunal de Comptes i un altre de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autors i Drets Veïns (SDADV).

Els que tenen més teca són els contractes atorgats pel Tribunal de Comptes. Així, el 30 de març del 2017, OCPS és adjudicatari del contracte d’aquest organisme, que depèn del Consell General, per auditar els comptes del Govern (31.330 euros), la CASS (20.965 euros), el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (22.400 euros) i el fons de reserva de les jubilacions (3.950 euros). I el 28 de juny de l’any passat, el Tribunal de Comptes torna a fer-li confiança: li atorga les auditories de la CASS (21.840 euros), el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (23.150 euros), Andorra Turisme SAU (5.750 euros), l’Escola Nostra Senyora de Meritxell (5.215 euros) i el fons de reserva de les jubilacions (4.550 euros).

De la relació de contractes que externalitza cada any el Tribunal de Comptes s’arriba a la conclusió que OCPS és, amb moltíssima diferència, l’empresa més beneficiada per l’organisme que presideix Francesc d’Assís Pons Tomàs. Les altres empreses andorranes d’auditoria s’emporten només les escorrialles i això provoca un fort malestar en el sector.