L’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha justificat l’actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil durant l’1 d’octubre per l’absència d’unitats dels Mossos d’Esquadra. Ho ha manifestat en el judici del procés, al Tribunal Suprem.
“Jo no vaig donar l’ordre de què havien de fer ni com ho havien de fer”, ha dit sobre les accions de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. El testimoni ha certificat que el màxim responsable del dispositiu de l’1-O era Diego Pérez de los Cobos, investit com a coordinador dels cossos policials en dates prèvies al referèndum per atendre el mandat judicial.
Zoido ha exposat que ell, com a ministre, no va “dissenyar” el desplegament de l’1 d’octubre, una funció que ha atribuït als responsables “operatius”: ha citat el mateix Pérez de los Cobos, el cap superior de la Policia Nacional, el general de la Guàrdia Civil i els titulars dels Mossos d’Esquadra.
L’exministre d’Interior ha dit que els mateixos responsables que van planificar el desplegament van prendre la decisió d’aturar les intervencions, sense aportar més detalls.
Zoido, que ha esquivat la paraula violència, ha definit l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil la jornada de la votació com a “proporcionada”, per bé que els agents es van trobar -segons el seu relat- una “resistència activa i coordinada” de la multitud congregada als col·legis electorals. Per Zoido, aquests ciutadans van exercir d'”escuts humans”.
L’exministre ha admès que, tot i ser el màxim responsable d’Interior, no va sol·licitar informació sobre els plans d’actuació.
Zoido ha apuntat que, després de l’aplicació de l’article 155 -en què es va rellevar el major Josep Lluís Trapero-, només va parlar en una ocasió amb el seu substitut, Ferran López. “Li vaig dir que esperava que complís amb la legalitat vigent, la Constitució i l’Estatut”, ha expressat. De Trapero n’ha dit que va plantejar “reticències” a la coordinació dels cossos policials abans del referèndum. “No era molt col·laborador”, ha afegit.
