Vladímir Putin enforteix la Unió Europea

La criminal i injustificada agressió unilateral ordenada pel Kremlin contra Ucraïna ha provocat un terratrèmol en l’ordre mundial que coneixem des de la fi de la Guerra Freda. A l’hora d’escriure aquest article, tots els escenaris, fins i tot els més catastròfics que puguem arribar a imaginar, resten oberts.

Però una primera conseqüència que cal remarcar del daltabaix provocat per Vladímir Putin és la unanimitat de la comunitat europea en la condemna i el rebuig frontal a la invasió de les tropes russes del territori ucraïnès. Sovint s’ha dit que el projecte de la Unió Europea estava destinat al fracàs, a causa de les múltiples contradiccions i dissensions entre els estats membres i que el Brexit era la constatació d’aquestes febleses estructurals.

Davant el brutal atac perpetrat per Vladímir Putin, els 27 han reaccionat amb celeritat i coordinadament, oferint tota mena d’ajuda -també la d’armament- a Ucraïna i posant en pràctica l’aplicació de dures sancions econòmiques de caràcter dissuasiu contra Rússia. De manera inesperada, el Kremlin ha revitalitzat i enfortit la Unió Europea.

No només des d’un punt de vista operatiu: els valors fundacionals que van donar origen a la confederació del Vell Continent després de la II Guerra Mundial -pau, llibertat, pluralisme, democràcia i progrés amb justícia social- estan confrontats a la barbàrie de la guerra que encarna el règim de Moscou. En aquestes hores crítiques, podem veure com líders europeus políticament tan distants com l’hongarès Víktor Orban o l’espanyol Pedro Sánchez van a la una en la condemna rotunda del Kremlin i en la defensa, no només retòrica, de la sobirania d’Ucraïna. Aquest és un símptoma esperançador que ens confirma que, malgrat tot, la Unió Europea té vida pròpia i té més sentit que mai com a referent de civilització.

En aquesta crisi queda clar que l’OTAN i la Unió Europea no son ni representen exactament el mateix. Qui encapçala i dirigeix la resposta contra el Kremlin no és, en aquesta ocasió, el Pentàgon, sinó Brussel·les. També que hi ha altres actors internacionals al marge de l’OTAN, com el G7 o l’Assemblea General de les Nacions Unides, que hi tenen molt a dir i que estan assumint un protagonisme rellevant.

El compromís de països que no formen part de la Unió Europea –com Suïssa, Noruega, Islàndia, Moldàvia…- en l’estratègia que lidera Brussel·les és un signe inequívoc d’esperança pel que fa a la compactació d’un espai continental amb voluntat d’identitat pròpia. En aquest sentit, la petició d’Ucraïna d’incorporar-se a la Unió Europea per la via ràpida hauria de ser atesa sense més dilacions.

Els milers de persones que, aquests dies, estan sortint en manifestació a ciutats d’arreu d’Europa i del món, exigint que s’aturi la guerra de Rússia contra Ucraïna i clamant a favor del bé suprem de la pau, deixen en evidència la patètica soledat de Vladímir Putin. Gairebé ningú, tret d’alguns fanàtics que l’intenten justificar, dona suport a aquesta massacre.

Vull agrair, especialment, la valentia i la dignitat dels ciutadans russos que s’afegeixen a aquest clam de la humanitat contra el Kremlin. Saben que seran detinguts de manera fulminant per les forces de seguretat i que s’exposen a ser durament represaliats. Però, sent-ne perfectament conscients, no tenen por de sortir al carrer i mostrar la seva solidaritat amb el patiment de la població ucraïnesa i contra l’agressió militar perpetrada pel seu Govern.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies