La hipocresia d’Andorra resulta, sovint, insuportable. En especial, pel que fa a la presència d’un alt representant de la jerarquia catòlica –l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives- en la cúspide de l’Estat. Les contradiccions entre els valors cristians i la doctrina de l’Església vaticana, que se suposa que encarna, amb la realitat del Principat són, en massa ocasions, ferotges i feridores.
Un d’aquests punts de fricció més calents és el de la gestació subrogada, és a dir els nadons nascuts de “ventres de lloguer” que són “comprats” i “apropiats” per parelles infèrtils o d’homosexuals. Sobre el paper, aquesta pràctica està prohibida a Andorra. Així ho explicita l’article 12 de la Llei 12/2019 de tècniques de reproducció humana assistida. Aquest article afirma en el seu primer punt: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”.
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA
Però, feta la llei, feta la trampa. En el seu article 4, aquest text legislatiu matisa: “En la resolució de les sol·licituds d’inscripció de títols que acrediten una relació de filiació constituïda a l’estranger mitjançant gestació subrogada i en que quedi constatat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent a l’interès superior del menor”.
És aquest “interès superior del menor” l’argument que va fer servir la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA) –formada pels magistrats Vincent Anière (president), Carles Cruz i Jaume Tor- per legalitzar, en sentència del 30 de novembre de l’any 2020, la filiació d’una nena, nascuda d’un “ventre de lloguer” contractat a l’estat d’Oregon (Estats Units). Els nous “pares” d’aquesta criatura són el conseller general Carles Enseñat i la seva parella Albert Batalla, exalcalde convergent de la Seu d’Urgell.
CONTUNDENT SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
La majoria dels països occidentals rebutgen la gestació subrogada, perquè ho consideren un negoci indigne per a la condició humana. No cal dir que el Vaticà s’hi oposa frontalment. També França, que posa obstacles a la inscripció d’infants nascuts de “ventres de lloguer” i, en tot cas, exigeix que se segueixi el tràmit de l’adopció.
Ara, el ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem espanyol acaba d’emetre una contundent sentència en aquest sentit, que estableix jurisprudència. En la gestació subrogada, “tant la mare gestant com el nen a gestar són tractats com a mers objectes, no com a persones dotades de la dignitat pròpia de la seva condició d’éssers humans i dels drets fonamentals inherents a aquesta dignitat”, remarca aquesta sentència, a la qual ha tingut accés LA VALIRA.
CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DELS NENS
Segons aquesta resolució, el suposat “interès superior del menor” resulta una fal·làcia, ja que “se li priva el dret a conèixer els seus orígens, és tractat com un objecte de canvi i se’l cosifica”. Els magistrats del Tribunal Suprem espanyol adverteixen que això vulnera greument els drets fonamentals i la Convenció sobre els Drets dels Nens. A més, la sentència subratlla que el sistema de gestació subrogada impedeix “comprovar la idoneïtat” dels ‘compradors’ “per a ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat sobre el nen”.
Per tot plegat, el Tribunal Suprem denega la inscripció d’un nadó que ha estat engendrat fora d’Espanya i afirma que la via adequada és l’adopció, amb el consentiment de la mare gestant. Aquesta és la mateixa jurisprudència que emana de la legislació del Parlament europeu i del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
LA DOCTRINA DEL VATICÀ ÉS TAXATIVA
És a dir, en un tema tan sensible i polèmic com és el dels “ventres de lloguer”, Andorra s’ha convertit, en la pràctica, en un territori d’excepció dins del món occidental. Aquí, amb l’excusa de l’“interès superior del menor” s’accepta la inscripció d’infants comprats a l’estranger per gestació subrogada, com ha confirmat la sentència del TSJA sobre la nena Enseñat Batalla.
Semblaria que el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, tindria quelcom a dir sobre una qüestió tan sensible, relacionada directament amb les tècniques de reproducció i la concepció de la vida. I més quan la doctrina del Vaticà sobre els “ventres de lloguer” és contundent i taxativa.
EL PODER DELS HOMOSEXUALS
Però no. De la mateixa manera que Joan-Enric Vives treu el “Cristo gros” quan es tracta del dret a l’avortament de les dones, en un tema tan punyent com la gestació subrogada i la seva legalització “de facto” a Andorra, calla com un mort.
No és cap secret, encara que sigui un tabú parlar-ne, l’enorme pes i influència que tenen els homosexuals en la vida pública andorrana. Per raons que, tal vegada, mereixerien una anàlisi dels experts, el cert és que el percentatge d’homosexualitat que hi ha a les valls de la Valira és, aparentment, molt superior al de les altres contrades del Pirineu.
EL PROTECTOR DEL “LOBBY” GAI
Tampoc és cap secret que la gestació subrogada, tot i l’elevat cost econòmic que té, és el sistema més habitual que empren les parelles homosexuals que desitgen tenir fills. Hi ha molt pocs països on aquesta pràctica està legalitzada i un d’aquests és l’estat nord-americà d’Oregon, d’on procedeix la nena Enseñat Batalla. Però després cal que el país d’acollida també accepti la inscripció i Andorra, gràcies a les gerigonses legals, s’ha convertit en un d’ells.
Allò que més xoca de tot aquest “affaire” és el silenci sepulcral del copríncep episcopal. De manera conscient, o tal vegada no, el copríncep Joan-Enric Vives s’ha convertit, amb la seva flagrant omissió del deure de vetllar i fer respectar la doctrina catòlica, en el principal protector del poderós “lobby” gai masculí que, en aquesta etapa de la mil·lenària història andorrana, dirigeix i condiciona els destins del Principat.
