Les agressions sexuals a menors van experimentar un fort augment durant a Andorra el 2025 i s’han convertit en una de les principals preocupacions del departament d’Infància i Adolescència del ministeri d’Afers Socials. Les dades presentades pel Govern evidencien un increment molt destacat dels expedients vinculats a abusos i maltractaments, especialment aquells relacionats amb violència sexual entre menors d’edat.
Segons el balanç oficial, durant l’últim any es van activar 36 expedients a través del Protocol d’Actuació Immediata (PAI), una eina que s’utilitza en situacions urgents de presumptes agressions sexuals o maltractaments físics greus. La xifra representa un increment del 50% respecte de l’any anterior i confirma una tendència clarament ascendent. D’aquests 36 expedients, 28 corresponien a presumptes agressions sexuals a menors, mentre que els vuit restants estaven vinculats a episodis de maltractament físic agut.
L’evolució dels darrers anys evidencia encara més aquesta escalada. Si el 2023 es van registrar vuit casos d’agressions sexuals dins dels expedients del PAI, dos anys després la xifra pràcticament s’ha quadruplicat. A més, bona part dels casos detectats ja no es produeixen dins de l’entorn familiar, sinó entre adolescents i joves. Concretament, dels 19 expedients per agressions sexuals fora de l’àmbit familiar, en 16 tant la víctima com l’agressor eren menors d’edat.
Més vigilància
La directora del departament d’Infància i Adolescència, Laura Mas, ha remarcat que aquesta realitat no és nova, però sí que actualment hi ha més mecanismes per detectar-la. Segons ha explicat, la major sensibilització dels professionals, les escoles i les famílies, així com la formació específica en detecció precoç, han contribuït a visibilitzar situacions que abans quedaven ocultes o no arribaven als serveis socials ni a la justícia.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, que ha assegurat que, malgrat la gravetat de les dades, el fet que es detectin més casos és també conseqüència d’un sistema de protecció més preparat. La ministra ha defensat que “tot arriba abans” i que això permet actuar de manera més ràpida i evitar que els menors continuïn exposats a situacions de violència durant més temps.
Les responsables d’Afers Socials han insistit que aquest augment no es pot interpretar únicament com un increment de les agressions, sinó també com el resultat d’una major capacitat institucional per identificar-les. Tant Marín com Mas han destacat que els protocols són ara més efectius i que els professionals dels àmbits educatiu, sanitari i social disposen de més eines per detectar indicadors de risc. Tot i això, han admès que la proliferació de casos entre iguals genera una preocupació especial.
La prova preconstituïda
Un dels serveis que ha registrat més activitat és el del psicòleg forense, encarregat d’intervenir en els casos judicialitzats de presumptes agressions sexuals o maltractaments greus. Durant el 2025 va gestionar 36 expedients, la majoria relacionats amb violència sexual. En 34 dels casos es va aplicar la prova preconstituïda, un mecanisme judicial que permet enregistrar la declaració del menor una sola vegada per evitar que hagi de repetir el relat dels fets durant tot el procediment.
Laura Mas ha defensat aquest sistema perquè evita la revictimització dels infants i adolescents afectats i redueix l’impacte emocional del procés judicial. Segons ha explicat, cada vegada són més freqüents les peticions de proves preconstituïdes per part dels batlles d’instrucció, fet que atribueix a una major consciència sobre la necessitat de protegir emocionalment les víctimes.
Absentisme escolar crònic
Aquest augment de les agressions sexuals contrasta amb una reducció global dels casos de risc greu i desemparament atesos pel Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència (SEAIA). Durant el 2025, el servei va intervenir en 233 famílies i 314 infants i adolescents, una disminució del 8% respecte de l’any anterior. També es van obrir menys expedients nous: 51, davant dels 84 registrats el 2024, cosa que representa una davallada del 40%.
Segons Afers Socials, aquesta reducció s’explica perquè les situacions de risc es detecten abans que evolucionin cap a casos greus. És a dir, molts problemes es poden abordar en fases més inicials gràcies a la coordinació entre escoles, serveis socials i altres professionals.
La franja d’edat amb més intervencions continua sent la dels adolescents d’entre 11 i 15 anys, que representen el 36% dels casos atesos. Pel que fa a les problemàtiques detectades, la negligència familiar es manté com la principal causa d’intervenció, amb un 41% dels expedients. Aquest concepte inclou situacions com l’absentisme escolar crònic, la manca d’atenció mèdica o psicològica, problemes d’higiene o alimentació inadequada.
Les conductes de risc entre adolescents constitueixen el segon gran motiu d’intervenció, amb un 16% dels casos. En aquest grup s’inclouen comportaments vinculats a violència, consum de substàncies, problemes emocionals o situacions de conflictivitat greu.
Infants acollits
El sistema de protecció també ha mantingut una elevada activitat en l’àmbit residencial i d’acolliment. A finals del 2025 hi havia 36 infants i adolescents en acolliment familiar, mentre que 41 menors eren atesos al CRAE la Gavernera o en pisos tutelats. D’aquests, 20 es trobaven en la franja d’infància i 21 en etapa adolescent.
Pel que fa als serveis de suport i seguiment, el Servei de Trobada Familiar va atendre 81 infants i adolescents durant l’any passat. Paral·lelament, el Servei Especialitzat de Prevenció i Atenció als Joves (SEPAJ) va donar suport a 59 joves vulnerables d’entre 18 i 25 anys, mentre que altres programes socioeducatius i d’inclusió van continuar treballant amb adolescents en situació de risc o exclusió social.
El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), destinat a joves amb alteracions de conducta o addiccions, va atendre 21 adolescents entre el servei de dia i el residencial. També es van mantenir oberts diversos processos d’adopció, amb 12 famílies en tràmit i 48 en seguiment postadoptiu.
