La Yüksel Tarhangil té 89 anys i en fa 3 que viu al Ripollès. Va arribar després que la seva única filla decidís dur-la al seu poble, Gombrèn, en morir el seu marit. No parla català ni castellà i només es pot comunicar en turc amb l’Hatice, la seva filla. Ara, la cooperativa Kloosiv, que lluita contra la soledat no volguda en entorns rurals, ha iniciat una campanya per buscar una dona que comparteixi habitatge amb elles dues.
La condició és parlar turc i compartir estones de conversa amb la Yüksel. A canvi, se li ofereix una habitació a Gombrèn per 130 euros al mes. “En turc diem que l’ànima necessita ànima, i només és això. No busco una cuidadora, ja hi soc jo, només algú que pugui parlar amb la meva mare”, subratlla l’Hatice.
La Yüksel va dos dies al centre de dia. Allà fa activitats com ara la tómbola, però no pot interaccionar amb la resta d’usuaris ni tampoc amb les cuidadores perquè només parla turc. Comparteix pis amb la seva filla, que és l’única del seu entorn que l’entén i amb qui pot parlar. “Ella necessita parlar i que li preguntin com està; ho puc fer jo, però jo soc la seva filla, necessita parlar amb algú més”, explica Hatice Rana Tarhangil.
Algunes vegades han rebut visita i, malgrat no parlar turc, ja ha sigut una alegria per a la seva mare. “Se li veu la llum a la mirada”, explica Hatice. Però, al cap d’una estona, detalla, “torna a la rutina i a preguntar-se per què ha vingut aquí -a Catalunya-“.
La seva filla està preocupada pel seu aïllament. El que més li importa, diu, és veure-la feliç. “Que visqui els últims anys de la seva vida amb dignitat mental i psicològica”, explica. Per això, es va posar en contacte amb la cooperativa Kloosiv, que lluita contra la soledat no volguda en l’àmbit rural, per buscar una solució.
La Laura Ayala n’és cofundadora i subratlla que el que es busca no és una cuidadora sinó algú que pugui compartir habitatge amb elles -disposaria d’una habitació individual- i que pugui parlar turc amb la Yüksel perquè no se senti tan sola. És a dir, dinar juntes o passar una estona mirant la tele o passejant pel poble, una cosa natural que sorgeix d’una convivència on hi ha respecte i suport mutu”.
Des de la cooperativa es fan càrrec de totes les gestions i el preu de l’habitatge és de 130 euros per tal de fer front a despeses comunes. Des de Kloosiv expliquen que ja han dut a terme altres casos similars amb èxit i per això han decidit fer una crida.
3 comentaris a “Una dona ofereix compartir converses en turc a canvi d’una habitació per 130 euros a un poble pirinenc”
Que aprengui català, així es podrà relacionar amb la gent del poble
i així, a poc a poc, et vas fent càrrec de la dona, per “amistat” . primer passejar, després, un dia no es trobarà be i l’ajudaras, amb el menjar, amb la neteja, I poc a poc, estaràs integrada a la família, I a sobre, pagaràs per fer feina. les ONG també funcionen així, oi? els que les monten cobren, els demés a sobre d’ajudar, han de pagar. Anem bé, anem molt bé!
I per què no fa l’esforç d’integrar-se? Entenc que per l’edat li pot costar aprendre la nostra llengua, però carai, intenta-ho. Ben segur que té tots els beneficis que el nostre país ofereix…no anem bé.