En el marc del seguiment de fauna d’espècies protegides per part de la Generalitat de Catalunya, els Agents Rurals han detectat, a través d’una càmera de fotoparany, la presència d’un exemplar de linx ibèric (Lynx pardinus) en una zona no revelada del Prepirineu de Lleida. La imatge, que correspon al mes de març, confirma la presència d’aquest felí protegit per la Llei i amenaçat (declarat Vulnerable).
La fotografia d’aquest nou exemplar es va fer al mes de març a través d’una càmera automàtica del cos d’Agents Rurals ubicada al mig del medi natural, però no va ser recollida fins fa unes setmanes. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ho va comunicar al Ministeri de Transició Ecològica i a les comunitats autònomes que tenen linx ibèric en el seu territori, per esbrinar d’on podia provenir aquest exemplar que, a més, duia un collar emissor.
L’estudi del seu pelatge i del catàleg d’exemplars va permetre de confirmar que es tractava del mascle anomenat Secreto, de 3 anys, criat en captivitat i que havia estat alliberat a la serra nord de Sevilla (a Villanueva del Río y Minas) la primavera de 2023. La Junta d’Andalusia ho va comunicar la setmana passada.
Secreto és un exemplar adult, que si bé va passar un temps pel nord de Sevilla ha decidit de traslladar-se a Catalunya. No és doncs un animal reintroduït, sinó que hi ha arribat de forma natural des del nord d’Andalusia, com també va fer el primer linx documentat, en Litio.
El primer linx documentat
La primera presència documentada d’un linx ibèric d’ençà que es va extingir, es va produir el maig de 2018, quan l’exemplar anomenat Litio, un mascle alliberat a Portugal el 2015, va ser localitzat en un hort de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
L’animal va haver de ser capturat amb l’objectiu de garantir la seva seguretat, ja que es movia per una zona propera a nuclis urbans i infraestructures viàries, poc adequades per al seu òptim desenvolupament. En l’operatiu de captura hi van intervenir tècnics del projecte europeu Life Iberlince, membres del cos d’Agents Rurals, i del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.
L’exemplar va ser traslladat al Centre de Fauna de Torreferrussa i, un cop confirmat el seu bon estat de salut, va ser traslladat a Andalusia per reintroduir-lo en un hàbitat més favorable.
Espècie autòctona
El linx ibèric és una espècie autòctona de Catalunya, que es va anar fent progressivament més rar, i que es va extingir durant la primera meitat del segle XX. Alguns exemplars isolats podrien haver viscut fins als anys 70. El mateix procés el va fer extingir a l’Aragó i al País Valencià. Les darreres localitats on es troben referències és precisament entorn del massís dels Ports de Tortosa, Beseit i Morella, i al Gironès.
Malgrat el que sovint es pensa, és un animal força petit, molt més que el seu cosí que trobem més al nord, el linx boreal, i que també havia viscut als Pirineus. Les femelles adultes pesen normalment entre 9 i 10 kg i els mascles adults entre 12 i 13 kg. Les femelles són poc més grans que un gat fer, l’altre fèlid salvatge que viu a casa nostra. A causa de la seva talla petita, la seva dieta es basa en més del 95% en conills i llebres.
