La veïna de la Seu que va denunciar l’Institut Català de la Salut de la Generalitat per una possible negligència mèdica molt greu que hauria causat la mort del seu marit l’abril del 2017 a la Fundació Sant Hospital (FSH) ha presentat aquesta setmana un recurs en el jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona.
Una vegada el recurs sigui notificat a l’administració sanitària, s’establirà un termini de 20 dies hàbils per tal que l’organisme públic presenti el plec de proves testificals, pericials i documentals que consideri adients com a pas previ a la possible celebració d’un judici oral.
Segons han pogut saber LA VALIRA, la formalització de la demanda per danys i perjudicis està avalada ara per un segon informe pericial mèdic -elaborat per l’Institut d’Estudis Mèdics (IEM)- el qual determina la presumpta existència de negligència tan individual com col·lectiva de l’hospital que presideix l’alcalde Albert Batalla.
Dos estudis que acompanyen el mateix informe de les comissions de mortalitat i comunicació del centre sanitari, signats entre d’altres per l’exdirector assistencial de la FSH, Jordi Fàbrega, reconeixen la possibilitat “d’una manca de comunicació entre els diferents torns de feina de l’hospital”.
Les proves aportades determinen que l’home mort va ser tractat per forts dolors que patia per una hèrnia discal, que ja li havia estat diagnosticada mesos enrere, motiu pel qual va ser ingressat al centre hospitalari, una vegada va ser atès a urgències.
L’informe pericial explica que fins a tres dies després d’aquest ingrés hospitalari no es va indicar la pràctica d’unes analítiques, els resultats de les quals ja van provar l’existència d’uns valors molt elevats que determinaven una possible infecció que podria afectar els òrgans vitals. No obstant això, els metges només es van centrar en el dolor causat per l’hèrnia discal.
L’estat del pacient es va agreujar durant els vuit dies següents del seu ingrés sense que els metges li diagnostiquessin la causa exacta d’aquest empitjorament, amb l’afegit que va iniciar una flebitis al braç, on portava la via endovenosa, acompanyada de febrícula.
La causa de la infecció podria haver-se degut a la falta de cura d’aquesta via, infectant-se per algun microorganisme.
El 19 d’abril va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, en teoria per fer-se el preoperatori per a una intervenció quirúrgica a l’esquena a què s’havia de sotmetre posteriorment en el centre de la capital del Segrià. Aquell mateix dia va tornar a la capital alturgellenca.
L’endemà, en trobar-se molt malament, el metge va decidir posar-li una epidural. Vint minuts després, i sent traslladat de l’habitació fins al servei d’urgències, una aturada cardíaca va posar fi a la seva vida.
L’informe pericial també explica que, paradoxalment, després de la mort de l’home, l’hospital va actualitzar els protocols sobre les vies endovenoses. A més, es va protocol·litzar que els pacients traslladats a altres centres sanitaris per realitzar algun tipus de proves retornessin al de la Seu amb la garantia de la presència d’un metge per visitar-los.
