La tardor ja comença a fer els seus efectes i qui més qui menys ja està pensant en com encarar el 12 d’octubre o el següent pont. Tradicionalment, al novembre comença la temporada d’hivern i aquest any tot s’haurà de fiar al bon control de la covid i a la Divina providència.

Segueixo l’evolució de les taxes d’infecció i la decisió de situar la zona de confinament cada cop més a prop. Ara ja sense bars. El raonable, si fem cas dels epidemiòlegs, seria fer un control d’accés aprofitant la frontera. Però amb un raonament economicista semblant al de Madrid, les decisions, també com les reserves del turisme, són cada cop més “Ultra last minute”, no deixant cap espai per a una planificació ordenada. Amb aquest panorama i afegint la meteorologia a l’equació, fer una previsió a tres dies vista avui és llarg termini.

Potser a això es referia un conegut hoteler-banquer amb l’expressió que Andorra és un país  “Covid Ready”, perquè pel que fa a la gestió governamental de la crisi, cada cop s’assembla més com en tantes altres coses (com feia esment el recent informe del Greco sobre la corrupció), al model de la Comunidad de Madrid, basat en negar l’evidència. Fiar-ho tot a l’economia, maximitzar la improvisació, augmentar el deute públic sense cap rumb i pilota endavant.

El que és clar és que la gent espera fins a l’últim moment per reservar. Sobretot perquè saben que hi ha disponibilitat i que la situació epidemiològica és canviant. Tots els operadors s’afanyen a oferir procediments de reserva ràpids i senzills i condicions de cancel·lació pràcticament gratuïtes en qualsevol circumstància. Aquesta és òbviament una bona notícia per als turistes i consumidors. Però, al contrari, els hotelers i els seus proveïdors naveguen ja a la deriva. Aquesta situació exigeix que mostrin una flexibilitat extrema i una gestió exemplar de la seva tesoreria a curt termini (els que estiguin molt palanquejats lleparan aviat).

El repte en aquest moment és com fomentar i premiar el mig termini en les reserves. Doncs el problema estructural vindrà més endavant, al 2022, quan el virus hagi deixat de limitar les possibilitats de viatjar i llanci aquesta incertesa a tots els viatges previstos a llarg termini. Podran tornar els hotelers i els proveïdors de serveis turístics a imposar als seus clients condicions de cancel·lació menys complaents?

Hi ha la possibilitat que aquest acord “Ultra last minute” es converteixi en la nova norma. Així doncs, bona temporada!