El guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo (foto) es considera el responsable directe d’haver induït el FinCEN, organisme depenent del departament del Tresor dels Estats Units, a actuar contra la Banca Privada d’Andorra (BPA). Així consta en la declaració que va fer aquest agent, el 8 de març del 2016, davant el Jutjat d’instrucció n. 23 de Madrid, a la qual ha tingut accés LA VALIRA.
Aquesta declaració es va produir en el marc de la querella criminal que li va interposar un exdirectiu de BPA, arran de l’aparició de Basilio Sánchez Portillo en un reportatge emès per la cadena Telecinco sobre la intervenció d’aquest banc andorrà, al qual acusava de ser una “rentadora industrial” de diners de les màfies internacionals. Tot i que en aquest reportatge la imatge del guàrdia civil va aparèixer difuminada per amagar la seva identitat, en la declaració al jutjat va admetre que, efectivament, era ell i que va fer aquestes manifestacions a Telecinco perquè comptava amb l’autorització dels seus superiors jeràrquics i que, a més, ho va comunicar al fiscal anticorrupció José Grinda.
LA MÀ DRETA DEL MINISTRE FERNANDO MARLASKA
La confessió de Basilio Sánchez Portillo és molt rellevant, perquè aclareix de quina manera la BPA va entrar en el radar del FinCEN i va provocar l’obertura d’un expedient que culminaria, el 10 de març del 2015, amb la publicació de la “notice” que precipitaria la seva confiscació i la de la seva filial espanyola, Banco Madrid. Després d’aquests fets, la trajectòria professional d’aquest guàrdia civil ha estat meteòrica i, des de l’any 2018, s’ha convertit en la mà dreta del ministre Fernando Marlaska, com a cap dels equips d’investigació i intel·ligència del ministeri de l’Interior.
Per què l’agent Basilio Sánchez Portillo va posar-se en contacte amb el FinCEN i va alertar-lo sobre la BPA? Segons explica, ell va ser l’encarregat de les investigacions de l’anomenada Operació Clotilde, que van culminar, l’any 2013, amb la detenció de l’empresari rus Andrei Petrov, afincat a Lloret de Mar, acusat de formar part d’una organització mafiosa. En aquestes investigacions, dirigides pel jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, hi va participar un equip de “45 o 50 guàrdies civils”, segons va precisar aquest agent.
L’EMPRESARI VIKTOR KANAYKIN
L’Operació Clotilde també va comportar la detenció i imputació de Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar, i del regidor d’Urbanisme, Josep Valls. Estaven acusats d’acceptar regals i diners de l’empresari Andrei Petrov, a canvi d’afavorir, de manera corrupta, els seus projectes immobiliaris en aquesta localitat de la Costa Brava.
Andrei Petrov era l’home de confiança a Espanya del magnat Viktor Kanaikyn, un exgeneral de l’exèrcit rus que ha acumulat una gran fortuna amb les tasques de manteniment dels gasoductes de l’empresa Gazprom. Una part dels seus beneficis els va destinar a operacions immobiliàries i va decidir fer-ho a través d’Andorra, que aleshores era un paradís fiscal, on va obrir comptes a la BPA i a l’Andbank.
MOLT SOROLL I POQUES NOUS
El gran error del jutge Eloy Velasco i del guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo va ser considerar Viktor Kanaikyn com un “capo” de la màfia russa i a Andrei Petrov com un dels seus “sicaris”. Després es va poder constatar que aquest magnat, que també va ser membre de la Duma russa, no té antecedents penals i que l’origen de la seva riquesa és fruit de la seva participació, entre d’altres, en l’empresa Spetsneftegaz.
Per això, més enllà del soroll mediàtic inicial, el cas Clotilde va quedar molt descafeïnat. Les acusacions de prevaricació i corrupció urbanística van quedar en no-res. L’any 2016, el Tribunal Suprem només va condemnar Xavier Crespo i Josep Valls a pagar una multa per “suborn passiu”, en considerar delictius els regals i els diners que van rebre d’Andrei Petrov (un viatge d’un cap de setmana a Moscou, un rellotge valorat en 2.200 euros i les subvencions als clubs de futbol i hòquei de Lloret de Mar). Andrei Petrov, per la seva banda, va ser condemnat a una multa de 450.000 euros per fer aquests regals als càrrecs polítics.
A l’Audiència Nacional, Andrei Petrov va pactar una condemna d’1,5 anys de presó per associació il·lícita i blanqueig de capitals, però va quedar en llibertat. El directiu de la BPA que també va ser imputat per mantenir relacions comercials amb aquest empresari rus va quedar absolt, igual que la resta d’implicats en el cas.
LA “GUÀRDIA CIVIL PATRIÒTICA”
Però el guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo s’havia muntat una “pel·lícula” i va creure que Viktor Kanaikyn i Andrei Petrov formaven part d’una perillosa “màfia russa internacional”, segons va declarar al Jutjat d’instrucció n. 23 de Madrid. I es va “penjar la medalla” d’haver informat personalment d’aquest cas al FinCEN: “El Tresor americà porta el procediment contra BPA en base inicialment a les informacions aportades per l’equip que dirigeix el declarant, posteriorment, per informacions d’altres mitjans”, va afirmar textualment. En la seva declaració judicial, aquest agent es vanta que “l’origen de tot és la investigació de la guàrdia civil” i que “aquest procediment va culminar amb la desactivació de la BPA”.
És a dir, a més de la “policia patriòtica” de Jorge Fernández Díaz, en l’enfonsament de la BPA també hi va participar una “guàrdia civil patriòtica”, encapçalada per Basilio Sánchez Portillo. En les seves investigacions sobre l’Operació Clotilde –que van incloure nombroses escoltes telefòniques- va determinar que Viktor Kanaikyn tenia comptes en aquest banc andorrà i, amb aquest objectiu –amagant-se sota la identitat falsa d’Alfonso Ruiz- reconeix que es va posar en contacte per wathsapp amb un exdirectiu de la BPA per obtenir més informació.
EL TRIBUNAL DE CORTS PATINA
Per tant, s’equivoca el Tribunal de Corts d’Andorra quan, en la seva última resolució –en resposta a un escrit de l’advocat Toni Riestra- assegura que el FinCEN ja investigava a la BPA “des de feia anys” i desvincula totalment la intervenció del banc amb les maniobres il·lícites que va posar en marxa la “policia patriòtica” per obtenir els comptes de la família Pujol i d’altres líders del moviment independentista català. Cal assenyalar que l’Operació Catalunya es va iniciar la tardor del 2012 i que l’Operació Clotilde es va desencadenar el gener del 2013. És a dir, una i altra es van fer en paral·lel i, segons el testimoni del guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo, va ser ell qui va denunciar el banc andorrà al FinCEN i va activar el procés que culminaria, dos anys després, amb el “cop de martell” contra la BPA.
