El Consell General d’Andorra ha aprovat de manera definitiva la llei que posarà fi a la congelació dels lloguers, vigent des del 2019, una decisió que obre un escenari d’incertesa per a moltes famílies en un context de greu crisi d’accés a l’habitatge. El text ha tirat endavant exclusivament amb els vots a favor dels grups de la majoria parlamentària —Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos—, evidenciant una profunda distància política amb l’oposició, que adverteix del risc que suposa pels ciutadans amb rendes mitjanes i baixes.
Mentre l’executiu i els grups que el sustenten defensen la necessitat de posar fi a “l’excepcionalitat” de les pròrrogues obligatòries, la mesura suposa un canvi de paradigma que trasllada la pressió directament als llogaters. Tot i que la llei preveu un calendari progressiu, el Partit Socialdemòcrata (PS) ha alertat que el text desregula de cop una part substancial del mercat i que la mesura suposarà que a partir de l’1 de gener «el 35% dels contractes quedin alliberats: són 7.000 llars, 7.000 famílies, 7.000 històries», ha advertit el president del PS, Pere Baró.
Baró ha denunciat que el Govern que presideix Xavier Espot i els seus socis prioritzen els interessos de «qui més té» i ha advertit que «no és el moment de desintervenir» un mercat que continua «altament tensionat». “Pot ser la fi de l’Andorra que coneixem”, ha advertit el líder del PS, que ha considerat que la descongelació s’ha de produir «quan les condicions ho permetin».
En aquest sentit, ha lamentat que “el parc públic encara és insuficient” i que, en canvi, altres mesures del Govern “no estan prou ben dirigides”. Les sis reserves d’esmena que han presentat els socialdemòcrates han estat rebutjades per la majoria parlamentària i Andorra Endavant, i Baró ha criticat que la negativa és només perquè les iniciatives provenen de l’oposició.
En una línia crítica similar, el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha lamentat la falta de consens i el menysteniment de la majoria a negociar. Escalé ha apuntat al model econòmic com la causa real del problema i ha denunciat «una obertura descontrolada des del 2011» que s’ha traduït en una entrada massiva d’inversió estrangera en béns immobles que «s’ha permès o, fins i tot, incentivat».
El líder de Concòrdia ha plantejat diverses mesures per capgirar la situació, com una moratòria a la inversió estrangera i un increment de la fiscalitat sobre plusvàlues especulatives.
El Govern defensa la descongelació
Davant l’allau de crítiques de l’oposició per l’impacte de la fi de la pròrroga sobre la ciutadania, el cap de Govern, Xavier Espot, ha fet una crida a tenir en compte tant els propietaris com els arrendataris, i ha criticat que l’oposició únicament té en compte les demandes dels llogaters. «Hi ha dues parts al debat, i vostès només es fixen en una», ha etzibat.
Al seu torn, la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, ha defensat que la mesura planteja una «desintervenció progressiva i garantista» i que no es tracta d’una «desintervenció abrupta i salvatge». També ha destacat que s’ha escoltat tant a propietaris com a llogaters, patronals i sindicats i que el text busca conciliar el dret a un habitatge digne amb el dret de propietat.
Segons la ministra, la nova regulació inclou elements de control com la limitació dels increments de les rendes en els nous contractes perquè, segons ha dit, «volem que la gent es pugui quedar al seu habitatge i evitar moviments especulatius». Ara bé, Marsol ha afirmat que intervenir tot el mercat «no és una política d’habitatge» i ha retret a l’oposició fer servir «l’habitatge per intentar guanyar vots o fer que els perdem nosaltres».
En la mateixa línia que el Govern andorrà, la consellera demòcrata Berna Coma ha negat de manera taxativa que «les famílies hagin d’anar a viure al carrer o marxar del país» per la descongelació dels lloguers, i ha instat la ciutadania a recórrer a l’Institut Nacional de l’Habitatge en cas de detectar augments o pressions abusives per part de la propietat abans de l’entrada en vigor de la norma.
