El govern de la Generalitat, amb el president Quim Torra al capdavant, s’ha reunit aquest dilluns a les dependències del Conselh Generau d’Aran a Vielha, a dos mesos escassos de les pròximes eleccions municipals.
Unitat d’Aran (UA), principal partit de l’oposició tot i haver guanyat en vots les passades eleccions, ha manifestat la seva decepció amb aquesta visita per la falta de contingut institucional i polític d’aquesta, més enllà de la fotografia i l’eslògan.
El secretari general i portaveu de UA al Conselh Generau, Paco Boya, ha posat de manifest que “el govern del Sr. Torra no ve amb els deures fets i hagués estat exigible que, ja que visita Aran per celebrar el seu Consell de Govern, ho hagués fet amb un acte de rigor institucional i no de pura campanya electoral”.
UA ha criticat al llarg de tota la legislatura la manca de capacitat política dels governs de Torra i Barrera, a la Generalitat i Conselh respectivament, per resoldre els problemes endèmics de la Vall d’Aran.
Tot i tenir una llei de caràcter especial que sosté el seu autogovern i les seves institucions, la reforma de la qual va ser aprovada pel Parlament el 2015, aquesta ha estat ignorada pel govern de la Generalitat.
Per UA el més greu és la incompetència de tots dos governs per recuperar, d’una banda el sistema de finançament de la institució aranesa, liquidat el 2011 pel govern d’Artur Mas, que ha suposat, entre altres, una reducció de 2’5 milions d’euros anuals amb què el Consell General desenvolupava inversions al territori, i per un altre la falta de responsabilitat i compromís per desplegar tant aquesta llei com la de l’aranès, que data de 2010 i segueix sense desplegar-se.
En aquest sentit, cal subratllar que la caiguda de la inversió de la Generalitat de Catalunya a l’Aran, ha estat per als últims deu anys d’un -83%. És a dir, la inversió és inexistent. “A aquest daltabaix pressupostari s’hi ha d’afegir el deute de sis milions d’euros que la Generalitat manté des del 2011 amb el Conselh Generaul”, ha afegit Boya.
Unitat d’Aran ha qualificat de “folklore legislatiu l’actitud de la Generalitat amb Aran” i ha justificat aquestes paraules atenent que cap de les dues lleis sobre les quals s’assenta l’autonomia aranesa es compleixen. Ni la del 2015 ni tampoc la del 2010 per l’aranès.
El secretari general de la formació ha afirmat que “aquestes qüestions, que poden semblar innòcues, tenen una repercussió gravíssima en el dia a dia, especialment en àmbits com la sanitat, la promoció econòmica o el desenvolupament de determinades infraestructures fonamentals per al bon funcionament de la nostra Vall”.
Així mateix ha dit, “no s’ha d’oblidar la precarietat i la situació de gran fragilitat que té l’ús social de l’aranès, que tot just és parlat per un 17% dels habitants i, tot i això, les polítiques públiques són inexistents i la dotació és tot just de 60.000 €, quantitat que contrasta amb els 24 milions d’euros destinats al català”.
