Amb l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, Catalunya s’ha posat novament en marxa. El país respira dinamisme, empès per l’acció del Govern de desbloquejar projectes llargament paralitzats (ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas-El Prat, desplegament de les energies renovables, dessaladores, modernització dels regadius, nous hospitals, millora de la xarxa ferroviària…).
Un d’aquests projectes encallats que clamava al cel és la recuperació i valorització del magnífic patrimoni romà que atresora la ciutat de Tarragona, l’antiga capital imperial Tarraco. Finalment, s’ha constituït el consorci, presidit per Salvador Illa, que reuneix la Generalitat, el ministeri de Cultura, l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació i l’Arquebisbat, que ha d’endegar les inversions i els treballs necessaris perquè Tarraco torni a resplendir i esdevingui –malgrat la destrucció i la mutilació que ha patit– el gran epicentre arqueològic i històric de Catalunya.
Voleu més escarni que, ja en període democràtic, l’Ajuntament i la Generalitat convergent de l’època autoritzessin la construcció d’un centre comercial sobre les restes de la necròpoli romana? Increïble. A més, aquesta operació va encobrir un fastigós cas de corrupció política, que des d’EL TRIANGLE vam denunciar a bastament i en solitari.
Per a l’oprobi col·lectiu també queda la decisió de l’Ajuntament de Calella de Mar (Maresme) d’aprovar, l’any 2019, l’edificació d’un centre comercial Aldi i d’un bloc de pisos sobre la important vil·la romana del Roser. Com és possible que una societat tan arrelada i orgullosa del passat i de les tradicions, com és la catalana, permeti aquestes aberracions contra el patrimoni arqueològic?
La història de la Catalunya i de l’Espanya d’avui comença, de fet, amb l’arribada dels germans Gneu i Publi Escipió a l’actual Tarragona, l’any 218 aC, que va significar l’inici de l’ocupació i de la romanització de la península Ibèrica. La llengua, el dret, els costums, les infraestructures, les urbs… que ens van llegar els romans són els fonaments -per a bé i per a mal- de la nostra civilització i és de justícia servar-ne la memòria.
Al llarg de mil·lennis, per la península Ibèrica han transitat molts pobles i s’hi van instal·lar importants comunitats foranes, de cultures i llengües diverses. Però cap fet no ha deixat una empremta més profunda en el nostre caràcter col·lectiu que la conquesta i colonització feta pels romans.
Com a capital de la Hispània Citerior i de la província Tarraconense, l’antiga Tarraco va ser una peça cabdal de l’organització territorial de l’imperi romà. Fins i tot, durant l’estada, durant dos anys, de l’emperador August es va convertir en la seva capital de facto. Des de la base militar de Tarraco es va catapultar l’expansió del domini romà per tota la península Ibèrica.
La posterior decadència, destrucció i reconstrucció de la ciutat van provocar la desaparició de la major part del patrimoni arqueològic de Tarraco. Queden pocs o cap rastre del temple d’August, del circ, del teatre, del fòrum… De fet, els vestigis més ben conservats que resten dempeus són les muralles, l’amfiteatre, una part de l’enorme fòrum i la necròpolis.
Les administracions amb responsabilitat sobre la preservació i projecció d’aquest valuós tresor del llegat històric no han estat, fins ara, a l’altura del repte que tenien encomanat, tot i la declaració d’aquest conjunt monumental com a patrimoni mundial de la UNESCO, des de l’any 2000. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) està tancat i en obres des de fa 17 anys i la necròpolis i el museu tampoc no es poden visitar.
“Tarragona és la capital cultural de Catalunya i d’Espanya. No ho estàvem fent prou bé”, va admetre el president Salvador Illa en l’acte de constitució del Consorci de Gestió del Patrimoni Romà de Tarragona, el passat dia 4. Aquest nou organisme de coordinació, que comptarà amb 90 empleats, disposa ja d’un compromís pressupostari de 39,7 milions d’euros per part de la Generalitat, del ministeri de Cultura i de l’Ajuntament de la ciutat. A més, la Diputació de Tarragona també s’ha mostrat disposada a aportar-hi recursos.
La necessitat de la creació d’aquest consorci ja es va plantejar l’any 1993. Ha calgut esperar 32 anys perquè esdevingui realitat. Aquest és un dels grans mals de Catalunya: coneixem els problemes, coneixem les solucions, però, després, la lluita partidista i la burocràcia ho alenteixen de manera exasperant. El president Salvador Illa ha entrat a la Generalitat amb l’objectiu de posar ordre i prémer l’accelerador. El renaixement de Tarraco és un projecte estratègic ambiciós i engrescador. Però al territori s’alcen altres iniciatives molt interessants, prenyades de futur. Per exemple, la reivindicació de Tortosa com a capital del Sud, segregada de la dependència provincial de Tarragona. Per la seva capacitat d’influència i atracció de les comarques de les Terres de l’Ebre, Tortosa mereix constituir-se, amb tots els ets i els uts, en una gran urbs de referència.
Cal posar fi a l’aberració dels transvasaments hídrics i energètics. Les indústries i les ciutats han de créixer allà on hi ha l’aigua i l’electricitat, no a l’inrevés. En aquest sentit, la conca catalana del riu Ebre, amb capital a Tortosa, a mig camí entre Barcelona i València, es prefigura com la gran zona d’expansió de Catalunya. La gigafactoria projectada a Móra la Nova pot ser la pedra angular per a la confirmació del Sud com a la nova terra de promissió.
Per la seva banda, els sis alcaldes de les capitals de comarca del Pirineu i de l’Aran (Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Sort, Tremp, el Pont de Suert i Vielha) s’han coordinat per defensar en xarxa els interessos comuns. Aquest nou espai de cooperació política i estratègica té com a objectiu combatre i corregir els endèmics flagells que pateix l’alta muntanya: despoblació, envelliment, males comunicacions, dependència del turisme…
En la Catalunya del segle XXI, el Pirineu també espera la seva hora. De ser un cul-de-sac, condemnat a la marginació, pot convertir-se en la columna vertebral que uneixi Catalunya amb Occitània, en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Té els recursos naturals indispensables per recuperar la prosperitat perduda, però no té la gent ni la visió ni l’ambició que calen per potenciar l’activitat. El crit dels sis alcaldes pot ser el revulsiu que esperàvem per despertar aquestes valls dormides.
