No hi haurà segona part, almenys aquest cap de setmana, de la carta dominical que el Copríncep i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives adreça als feligresos de la seva diòcesi i que havia de ser una continuació de la publicada el diumenge passat sota el títol ‘La participació dels cristians a la política (1)’.
En campanya electoral de cara a les pròximes eleccions municipals i europees del 26 de maig, Vives va convidar a votar a aquelles formacions polítiques que “millor aportin compromís envers els nostres valors cristians. O si més no, els menys contraposats”. En aquest sentit, va apuntar que “ja sé que no és fàcil, i estem escarmentats”.
L’arquebisbe no s’amaga de deixar anar les seves preferències polítiques mitjançant els sermons pronunciats en cerimònies religioses; en alguns dels seus escrits o, fins i tot, directament a través de les audiències mantingudes amb els mateixos implicats.
Tot plegat ha fet saltar les alarmes del Vaticà després que el papa Francesc hagi manifestat reiteradament la necessitat que els bisbes es dediquin a fer de pastors de l’església sense fer d’analistes polítics, ja que és un àmbit que no els hi pertoca.
La condició política – eclesial de Vives fa difícil que el Copríncep vulgui, per voluntat pròpia, ‘evitar els temes més terrenals’ tot i que el seu mandat està sent objecte d’un especial seguiment per part de la Santa Seu i, particularment, de l’actual pontífex que està al corrent del seu tarannà.
Causes obertes
A banda, la connivència i complicitat del Copríncep amb membres de l’extinta organització sectària del Seminari del Poble de Déu (SPD), prohibida des de l’any 2017, xoquen frontalment amb les contundents instruccions que ha donat la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la institució vaticana hereva de la Santa Inquisició que vetlla per l’aplicació de l’ortodòxia dins de l’Església catòlica.
Dels cinc bisbats afectats per la presència de capellans vinculats al SPD, els de Barcelona i de Vic van procedir a la fulminant separació dels sospitosos assenyalats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En canvi, l’arquebisbe de la Seu segueix decidit a mantenir en els càrrecs de responsabilitat els quatre capellans de la diòcesi que estan investigats pel tribunal eclesiàstic de Vic. Entre aquests sacerdots es troba el rector del santuari de Núria (Ripollès) Joan Perera, tal i com va informar LA VALIRA.
Vives també ha estat acusat de fer ulls grossos amb els abusos sexuals denunciats a la Casa de Santiago quan era rector del Seminari de Barcelona, de condescendència amb un capellà de la diòcesi detingut i condemnat per possessió de pornografia infantil o de la polèmica gestió del riquíssim llegat deixat al bisbat d’Urgell per la difunta Maria Mestre (casa Molines).
