Una vegada més s’ha demostrat la doble vara de mesurar dels diaris andorrans subvencionats pel govern de la Generalitat, és a dir amb els diners de tots els contribuents catalans, amb relació a l’acarnissament contra la cònsol d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, per haver decidit retirar un cartell durant la setmana de durada dels Jocs dels Petits Estats per motius de seguretat davant possibles atacs d’islamistes radicals.
Mentre mitjans com ara, per exemple, el Diari d’Andorra o Ara.ad, propietat de grups empresarials vinculats a grans fortunes financeres com Andbank o Crèdit Andorrà, continuen criticant el suposat atemptat contra la “llibertat d’expressió”, al mateix temps mantenen un silenci sepulcral sobre la manca de respecte als drets dels treballadors del propietari de l’exposició en qüestió i del Museu d’Art Prohibit de Barcelona, l’empresari i periodista, Tatxo Benet.
La meitat de la plantilla de les empreses subcontractades per Benet fa més de tres mesos que estan en vaga en demanda de millores en les seves condicions socials i laborals, com ara, per exemple, la dignitat de roba adient en època hivernal o disposar a l’estiu d’aire condicionat.
Així aquests mitjans del Principat que es dediquen a intentar enfonsar la carrera política de Gili amb al·legories en favor de la llibertat d’expressió no són capaços de dedicar ni una sola línia en defensar als treballadors ni el dret de vaga, demostrant una vegada més, els interessos polítics i econòmics que representen.
Increment any rere any
En els darrers quatre anys (fins al 2024), el diari més beneficiat per les subvencions de la Generalitat ha estat El Periòdic d’Andorra (312.870 euros), seguit de Premsa Andorrana SL, editora del Diari d’Andorra (270.807 euros) i, de ANISA, editora de l’Agència de Notícies Andorrana (166.499 euros). A continuació, figura el també andorrà La Veu del Poble (Altaveu) (52.397 euros), segons dades del departament de Presidència de la Generalitat.
La Generalitat hauria de prendre bona nota de tot plegat a l’hora de plantejar-se l’atorgament de noves subvencions amb diners públics de tots els catalans.
6 comentaris a “Silenci sepulcral dels diaris andorrans subvencionats per la Generalitat en favor dels drets dels treballadors catalans”
Els treballadors per aquests personatges som els peons que es poden sacrificar per que les elits continuin tenint el control i poder en tots els ambits socials
Que dius que la Generalitat financia la premsa andorrana?????????????
Cornuts i pagar el veure!!!
Per què no van a veure el rei per demanar subvencions?
Quina vergonya! . Es insultant per a tots els contribuents que la Generalitat destini un sol euro al Principat d’Andorra. Però això que es ?????
Una vergonya. Això és el que es.
Romanç del no subvencionat
En un racó dels Pirineus,
On ningú coneix els fideus,
Hi ha premsa molt florida,
On la gent escriu a mida.
Canten lo dret d’expressió
quan escriuen a comissió.
Però si un mig pobre fa una vaga
El del bar ja naufraga.
Jo, poeta de baixa gama,
amb la rima com a espasa vella,
veig com se suquen sense drama
aquells que escriuen com una ovella.
Jo aquí, amb llapis i samarreta,
sense aire ni calefacció,
per què no tinc una pesseta,
Per que no rebo subvenció?
Jo, que escric sense fortuna,
Que no guanyo ni una engruna
demano en vers i amb decència:
on és la meva subvenció d’urgència?
Oh Generalitat gloriosa,
tan generosa amb la prosa…
Si et llepa el cul qui no protesta,
donam lloc a la teva festa!
Puc fer versos per al banquer,
Al broker, al mercader,
Puc fer l’elogi institucional
amb veu dolça i to celestial.
Puc escriure a la Muntserrat,
Cantar li des del terrat,
Per la nit bramar torrat
I posar li sal a l’ou ferrat.
Faig poemes, critico amb rima,
Amb un sou que desanima
I ara em pregunto, sense ser bandarra:
i a mi, qui em paga la botifarra?
Si fer la pilota a un banquer
val més que ser obrer, què més he de fer?
Escric, treballo, visc despulladament,
i no en veig ni cinc de l’Ajuntament!
Si, si, sorprenent per la Generalitat atorga subvencions a diaris que malgrat no trobar-se a Espanya, són eligibles pel fet d’escriure en català i tenir una determinada tirada. Ho fan a França també al Roussillon amb l’escola en català i associacions folkloriques.