La Batllia d’Andorra, que hauria de ser el temple de la justícia, sembla, de vegades, una casa de barrets. Ho pateixen en carn pròpia l’empresari català Sandro Rosell i el gestor andorrà Joan Besolí. Ambdós van ser jutjats i declarats innocents per l’Audiència Nacional espanyola ja fa més d’un any, després de passar gairebé dos anys tancats en presó preventiva.
Però el calvari judicial de Sandro Rosell i Joan Besolí no ha acabat. La Batllia d’Andorra encara manté obert el sumari que els va incoar l’any 2017, en paral·lel a la seva detenció per les autoritats espanyoles i a les diligències que va endegar la magistrada Carmen Lamela contra ells pels presumptes delictes de blanqueig de diners i d’organització criminal. La situació ha esdevingut kafkiana: l’Audiència Nacional espanyola els va declarar innocents en una sentència feta pública el 25 d’abril de l’any passat, però la Batllia d’Andorra encara els manté imputats pels mateixos delictes. Així ho ha confirmat l’expresident del Barça a LA VALIRA.
LA PARELLA MINGORANCE & ALBERCA
Una màxima reconeguda en el Dret universal és que una persona no pot ser perseguida per uns presumptes delictes si la justícia d’un altre país ja els ha jutjat pels mateixos motius i ha proclamat la seva innocència. Però aquest principi fonamental de la jurisprudència sembla que no impera a Andorra. A hores d’ara, Sandro Rosell i Joan Besolí continuen formalment imputats per la Batllia pels mateixos delictes dels quals han estat exonerats a Espanya.
La persecució judicial de Sandro Rosell i Joan Besolí a Andorra ha estat protagonitzada per la batlle Canòlic Mingorance, de la mà del seu valedor, el fiscal general, Alfons Alberca (foto). Aquesta parella és la mateixa que va entrar a la Banca Privada d’Andorra (BPA) com un elefant en una terrisseria, provocant l’embolic i l’escàndol judicial més gran que s’ha viscut mai al Principat.
L’11 de desembre del 2017, Canòlic Mingorance i Alfons Alberca es van traslladar a l’Audiència Nacional de Madrid per interrogar Sandro Rosell i Joan Besolí. Aquest episodi l’explica l’expresident del Barça en el seu llibre Una forta abraçada, recentment publicat (vegeu la notícia de LA VALIRA lavalira.eu/sandro-rosell-retrata-andbank-alfons-alberca-i-toni-marti-en-el-seu-llibre/): “Ja ha arribat el dia 11 de desembre, el dia que anem a l’Audiència Nacional a declarar per la causa d’Andorra (…) Em criden i, quan pujo, hi veig la batlle Canòlic Mingorance i la jutgessa Carmen Lamela, i el fiscal andorrà, Alfons Alberca, que sembla que ens té molta mania; no sabem per què, però és així. Malgrat que la declaració és sobre Andorra, la batlle no obre la boca, no diu res de res. Ho porta tot Lamela. En fi, es veu que Andorra està totalment entregada. (…) Ni la batlle ni el fiscal andorrà obren la boca i accepten les ordres de Lamela”.
‘ET TRINXEN LA VIDA’
En un altre passatge del llibre, explica Sandro Rosell: “Vénen a veure’ns els advocats andorrans: Jesús Jiménez, Anna i Gemma. Pregunto a Jesús si, tal com em va dir fa temps, no fa falta que em preocupi perquè no hi ha res il·legal, i em diu que ho manté. En fi, que no hi ha res de res d’il·legal a Andorra, ni fet sense voler”.
Aleshores, per què la Batllia manté la causa viva contra aquests dos empresaris? És aquesta “mania” d’Alfons Alberca contra Sandro Rosell i Joan Besolí la raó per la qual el seu sumari encara està obert a Andorra? En tot cas, les conseqüències d’aquesta increïble situació –contrària a la jurisprudència internacional- són lamentables. Ho va explicar el mateix Joan Besolí en el reportatge El cas Rosell, emès per TV3 el 17 de maig passat: “Et trinxen la vida: econòmica, social, familiar (…) Tens problemes per trobar feina, per refer la teva vida” i amb tot “la vida segueix, tens hipoteques, tens despeses, tens uns fills estudiants… Això no t’ho torna ningú”.
