El grup municipal de Junts per Puigcerdà s’enfronta a un moment d’inestabilitat política amb la recent dimissió de dos dels seus regidors, un fet que ha generat especulacions sobre la direcció del partit a la localitat. A la ja coneguda renúncia de l’exalcalde Jordi Gassió, s’hi suma ara la dimissió de Pol Raventllat.
La sortida de Gassió es va produir durant el ple en què el govern local va passar a mans de Joan Manel Serra, del grup Esquerra Republicana- Impulsem Puigcerdà. La dimissió de Raventllat, presentada la setmana passada, agreuja la situació. Amb la marxa dels dos edils, el grup s’ha vist minvat i està a l’espera de saber qui ocuparà els seus llocs al consistori.
Fonts properes al partit eviten pronunciar-se sobre si aquestes dimissions són un símptoma d’un ensorrament intern. No obstant això, la situació planteja un desafiament per a la formació neoconvergent, que haurà de reorganitzar la seva estructura i buscar dos nous representants per continuar amb la seva tasca política al municipi.
Què ve ara
Encara es desconeix la identitat dels substituts de Jordi Gassió i Pol Raventllat. La incògnita sobre qui seran els nous regidors afegeix un capítol més a la incertesa política que travessa el grup de Junts per Puigcerdà.
El nomenament dels nous membres serà crucial per definir l’estratègia i el futur del partit a l’ajuntament.
2 comentaris a “S’agreuja la crisi a Junts per Puigcerdà amb la dimissió de dos regidors: ara per ara el grup es queda amb la meitat d’edils”
La candidatura de Junts, va ser promoguda per Piñeira i el seu escolà. La va muntar per salvar el seu trist i desastrós llegat. Deixa però, que no esperaven tan calamitosa, i que els va costar de pair i assumir. El desastre va arribar finalment quan el gran cap Turull, es va decantar preferint Armengol com a candidat per encapçalar la propera llista d’un Junts reunificat el 2027. Llavors l’escolà de Piñeira va veure les seves aspiracions de ser el proper cap de llista frustades, i enrabiat la va dinamitar. Que podia sortir malament?
Aquesta candidatura de Junts, va ser promoguda per Piñeira i el seu escolà. La va muntar per salvar el seu trist i desastrós llegat. Deixa però, que no esperaven tan calamitosa, i que els va costar de pair i assumir. El desastre va arribar finalment quan el gran cap Turull, es va decantar preferint Armengol com a candidat per encapçalar la propera llista d’un Junts reunificat el 2027. Llavors l’escolà de Piñeira va veure les seves aspiracions de ser el proper cap de llista frustades, i enrabiat la va dinamitar.
Que podia sortir malament?