Encaparrats en la seva dèria “d’avançar-se” al mercat, el M. I. Govern va anunciar la creació d’una zona franca duanera amb l’objectiu d’impulsar els mercats de la tecnologia i de l’art. Fa set anys que vàrem presentar aquesta mateixa proposta al Govern dels millors i ningú va moure un dit per fer-ho possible. Potser aleshores, en ser una iniciativa privada que no costava ni un euro a les arques públiques, la tropa que mana no ho va trobar prou interessant.
Ara, després de set anys, d’una gestió trista i d’una crisi sanitària i econòmica que portarà conseqüències durant molts anys, sembla que han tret aquesta carpeta de sota la pila de projectes “arxivats” per fer-se els modernets i ser els més originals. Els desitjo sort.
Molt Il·lustres Senyors del Consell i del Govern que sempre va tard, queda molt per avançar en el canvi de mentalitat i per erradicar la mediocritat estructural que últimament tot ho domina, per entendre que no es tracta de fer anuncis pomposos, sinó d’assumir la part que correspon a un bon Govern, que és únicament, facilitar les coses i mantenir un marc jurídic i econòmic atractiu, independent i estable per poder fer negocis amb tranquil·litat i amb una mínima previsió a mitjà i llarg termini. També generant eixos normatius per no quedar endarrere en les tendències de futur que marcaran el desenvolupament del comerç i el benestar de les persones.
Molt Il·lustres Senyors del Consell i del Govern que sempre va tard: si realment voleu ser innovadors i avançar-vos al que serà el mercat d’aquí a cinc anys, us posaré dos exemples fàcils i convenients per Andorra.
Mentre fa molts anys que es dóna voltes a l’aeroport, a l’heliport, etc., sense cap resultat, a la resta del món civilitzat ja s’està avançant en les noves terminals de drons-taxi, que el 2025 seran una realitat. El Principat de Liechtenstein està impulsant activament aquesta iniciativa per connectar-se a Zuric, Innsbruck, Munic o Milà en 30 minuts.
L’altre: si es volen substituir amb èxit les energies fòssils derivades del petroli, de les que Andorra avui depèn al 100%, hi ha iniciatives de pila d’hidrogen molt avançades a Europa i al Japó. Potser en un país de muntanya, les bateries no són la millor solució per al transport de mercaderies i col·lectiu de persones per carretera… I així podria seguir amb molts més exemples que podrien obrir un món de possibilitats si s’hi apostés decididament amb l’anticipació necessària.
Molt Il·lustres Senyors del Consell i del Govern que sempre va tard: si no renuncieu als vostres privilegis perquè els empresaris forans, els andorrans que s’aixequen cada matí per treballar i els residents puguin gaudir de les mateixes condicions i oportunitats que la vostra tribu, el país seguirà a la deriva. Això sí, com a premi a tant despropòsit, podreu comptar amb la visita de Sa Majestat el Rei d’Espanya per poder rendir-li vassallatge i així de pas, seguir molestant als vostres veïns i clients catalans (una altra gran idea!).
En aquesta línia de genialitat, potser el Rei emèrit d’Espanya podria valorar establir la seva residència a Andorra i així podeu reblar el clau en política exterior, facilitant tornar a associar la Marca Andorra a un altre personatge cremat dels que ja ningú vol a casa seva o a iniciatives dels anys vuitanta, com el casino. “Rien ne va plus!”
