Recurs davant el Tribunal Constitucional pel presumpte “frau massiu” en les eleccions andorranes

Al Tribunal Constitucional (TC) d’Andorra, que presideix l’expolític francès Jean-Yves Caullet (foto), se li gira feina. L’advocat Emili Campos ha presentat un recurs d’empara davant aquesta institució contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) que va rebutjar la seva impugnació dels resultats de les eleccions del 2 d’abril passat, després de constatar l’existència de greus irregularitats en la tramitació del vot judicial.

No es tracta d’una qüestió anecdòtica. En les eleccions al Consell General hi van participar 20.050 votants, dels quals 9.010 (gairebé el 50%) ho van fer a través del vot dipositat amb antelació a la Seu de la Justícia. Són aquests 9.010 vots els que, a partir del recurs presentat per Emili Campos, estan sota sospita de presumpte “frau massiu”, fet que, a la pràctica, obligaria a la repetició de les eleccions. 

UNA “PATATA CALENTA”

El recurs d’empara al TC de l’advocat Emili Campos, al qual ha tingut accés LA VALIRA, està ben construït i argumentat jurídicament. Per això, els magistrats de l’Alt Tribunal tenen una “patata calenta” que caldrà veure com resolen. En aquest sentit, Emili Campos, conscient de la transcendència del seu escrit, apel·la al “coratge i a la integritat jurídica i ètica” dels magistrats del TC “per adoptar la resolució que pertoca a la present causa”: l’anul·lació de les últimes eleccions al Consell General.

L’advocat basa el seu escrit en la seva experiència personal en l’emissió del seu vot judicial, que va realitzar el 29 de març: “No vaig constatar la presència de cap batlle” en el moment de votar  i “el dipòsit del meu vot judicial no ha tingut la guàrdia i custòdia que mereixia”, afirma. I afegeix: “El meu vot no va ser dipositat en una urna amb totes les garanties de seguretat i transparència, juntament amb els altres vots”, sinó en una capsa de cartó.

LA CADENA DE CUSTÒDIA HA ESTAT TRENCADA

En el recurs d’empara s’assegura: “Entre el 29 de març i l’1 d’abril no hi ha cap prova que demostri sense cap mena de dubte que, durant els dies i les nits que el meu vot es va trobar en dipòsit en la Seu de la Justícia, els batlles encarregats de la guàrdia i custòdia hagin garantit de forma efectiva la inviolabilitat de l’elecció electoral a la qual jo vaig donar el meu suport”. Per tant, Emili Campos afirma que “la cadena de custòdia del meu vot ha estat trencada i també la dels altres 9.009 vots”.

L’advocat constata que s’ha produït una “vulneració del dret fonamental del meu dret a sufragi” i, en conseqüència, “no s’ha assegurat la lliure expressió a la part del poble andorrà que vàrem decidir exercir el nostre dret a sufragi a la Seu de la Justícia”. Per Emili Campos, “hi ha molts dubtes raonables en la proclamació dels resultats”.

EL BATLLE XAVIER COLOM, EN LA PICOTA

En el seu escrit, Emili Campos afirma que les argumentacions per exigir l’anul·lació dels comicis “són prou serioses, greus i defensables”. L’advocat assenyala que en tot procés electoral “el joc de les aparences té molta importància” i remarca que “la forma com es van traslladar els vots fins a les meses electorals posa en dubte si els mateixos van gaudir de l’obligada guàrdia i custòdia durant el temps que van restar dipositats en la Seu de la Justícia”.

El recurs d’empara presentat al TC també analitza amb detall les resolucions judicials que s’han produït en la tramitació d’aquesta causa i denuncia les “interpretacions formalistes i arbitràries” fetes pel batlle Xavier Colom, que es va encarregar de la instrucció en primera instància. A parer d’Emili Campos, aquest batlle hauria d’haver-se inhibit, ja que, a la vegada, és el vicepresident de la Junta Electoral.   

PROVES REBUTJADES

En el seu escrit, l’advocat posa l’accent en el fet anòmal que li fossin rebutjades totes les proves que va demanar. El batlle Xavier Colom es va treure del barret una insòlita filigrana jurídica per desestimar aquestes proves i substituir-les per un informe demanat al Consell Superior de la Justícia (CSJ), on es relataven els protocols establerts per a la tramitació dels vots judicials.

Però, com recorda Emili Campos, hi ha una “gran diferència entre relatar els protocols de guàrdia i custòdia dels vots i demostrar que aquest protocol es va portar a terme de forma efectiva”. Segons l’advocat, “la negativa a la pràctica de les proves interessades només porta com a conseqüència que no es va respectar en absolut el protocol de guàrdia i custòdia i que el resultat dels darrers comicis és nul”.

“UNA ABSOLUTA TEMERITAT”

L’advocat recorda als magistrats del TC que utilitzar “capses de cartó reciclades” per traslladar els vots des de la Seu de la Justícia als col·legis electorals “va ésser una absoluta temeritat”. També invoca que els articles 34.2 i 34.3 de la Llei de règim electoral i del referèndum estableixen, de manera clara i inequívoca, que “el vot judicial es fa davant el batlle i les paperetes han d’ésser custodiades per batlles”. Aquests preceptes, com ha quedat demostrat, han estat clamorosament infringits en l’últim procés electoral, tot i que la Sala Administrativa del TSJ hagi forçat en la seva sentència una dubtosa reinterpretació de la llei per rebutjar la demanda. 

Per Emili Campos, és el Consell Superior de la Justícia qui “ha de demostrar que s’ha respectat escrupolosament el protocol de guàrdia i custòdia” dels vots judicials, cosa que en cap moment no ha fet. Aquesta “manca de transparència”, a parer de l’advocat, “instal·la l’ombra de greus irregularitats i fins i tot pren força la possibilitat d’un frau massiu dels vots”.

DENÚNCIA AL GRECO

El recurs d’empara assegura que s’ha “infringit el dret a la jurisdicció de l’advocat en la seva vessant al dret a la defensa, al procés degut i el dret al sufragi”. Tots aquests preceptes constitucionals, que són bàsics en l’estructura jurídica del Principat, són ara els que haurà de valorar el TC.  

Com ja ha informat LA VALIRA, l’advocat Emili Campos també ha traslladat la seva denúncia sobre les irregularitats detectades en les passades eleccions generals al Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO). Aquest organisme, que depèn del Consell d’Europa, té la seu a Estrasburg i Andorra està subjecte als seus dictàmens i veredictes.