La pròxima aprovació pel Parlament de la llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (APNB), prevista per la primera setmana del mes de juny, ha provocat una enèrgica oposició en les zones rurals i de muntanya de Catalunya. Alcaldes, propietaris forestals, pagesos, associacions de ramaders, de caçadors… fan sentir la seva veu, cada cop amb més força, per exigir que els diputats ajornin aquesta decisió i que escoltin i tinguin en compte els arguments i les aportacions de les persones que viuen i treballen, en el dia a dia, en el medi natural.

L’APNB ha estat impulsada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet (JxCat), que s’ha quedat amb una part de les competències sobre medi ambient, després de l’extinció del departament específic que se n’ocupava. L’altra part les té la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en mans d’ERC. Aquesta divisió explica, en part, les protestes que s’han desfermat durant les últimes setmanes en les zones rurals i de muntanya.

“COLONIALISME” BARCELONÍ

Els sectors productius lligats al medi natural denuncien que l’APNB s’ha fet d’esquena als seus interessos i temen que aquest nou organisme -llargament reclamat pel moviment ecologista- serà un obstacle pel desenvolupament de les seves tasques ancestrals (explotació dels boscos i de les pastures, expansió de la ramaderia, protecció contra els atacs de la fauna salvatge…). A més, es queixen que tindran una minsa representació en el consell de direcció de la nova agència.

Els ajuntaments i entitats que s’oposen a l’APNB critiquen que la seva gestació i disseny s’ha fet des de despatxos de Barcelona, molt allunyats de la problemàtica concreta del territori, i sospiten que el  seu zel conservacionista limitarà les activitats econòmiques que encara mantenen vives les zones rurals. Tenint en compte que les comarques que ara estan en peu de guerra contra el Govern de la Generalitat són un graner tradicional de vots de JxCat, és una evidència política que el conseller Damià Calvet –que es postula com a candidat a la presidència de la Generalitat- està llançant pedres contra el seu propi terrat.

OPOSICIÓ D’AJUNTAMENTS I ENTITATS

En el tràmit d’elaboració de la llei, el Parlament va escoltar les aportacions de 32 experts, entre els quals els representants de les dues associacions municipalistes. Però la veritat és que els petits ajuntaments, els més directament afectats per la futura APNB, i els consells comarcals n’han tingut coneixement dels seus detalls a última hora, quan la llei ja està enllestida, i demanen que s’ajorni la seva aprovació definitiva.

Entre les institucions del Pirineu que, fins ara, s’han oposat a l’aprovació de l’APNB hi ha el consell comarcal del Pallars Sobirà i l’ajuntament de Montellà i Martinet. En el consell comarcal del Pallars Jussà, el debat contra aquesta proposició de llei va ser molt encès, i l’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, Maria Rosa Amorós (ERC) –que, a la vegada, és la delegada de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran- va criticar amb duresa el seu actual redactat.

Importants entitats representatives de l’economia de muntanya, com la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat), la Federació Raça Bruna del Pirineu o la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders de l’Oví i el Cabrum també han mostrat el seu rebuig frontal contra l’agència que promou el conseller Damià Calvet. Per contra, un centenar d’associacions ecologistes, coordinades a través de la Xarxa per la Conservació de la Natura han mostrat el seu suport a l’APNB i, en un manifest, reclamen la seva urgent aprovació al Parlament.