Puigcerdà en decadència amb un alcalde amb hores baixes atrapat pels seus socis de l’equip de govern, Futur

A Puigcerdà, la política s’ha convertit en un joc de privilegis on l’alcalde Jordi Gassió (Junts) dirigeix un govern a mida dels seus socis més propers, deixant els ciutadans atrapats en un cicle d’impunitat i decepció.

La capital de la Cerdanya és avui l’escenari d’un teatre polític en què la democràcia és només una il·lusió, mentre els pactes foscos i les lleialtats comprades defineixen el rumb de l’administració local. Gassió, cada cop més aïllat, ha perdut el suport de la seva militància i dels veïns, que no aproven cap de les seves decisions i el veuen com el símbol d’un govern fracassat.

La purga de dissidents: el cas Palomino

La destitució fulminant del segon tinent d’alcalde, Jordi Palomino, amb l’excusa d’una “pèrdua de confiança política”, no va ser més que una represàlia calculada.

El seu pecat: atrevir-se a qüestionar l’acord entre Gassió i Francesc Armengol, un soci de govern amb un historial de sancions urbanístiques que, en qualsevol altra circumstància, l’hauria inhabilitat. La indignació de la ciutadania no ha trigat a manifestar-se: mentre Palomino és castigat per la seva honestedat, Armengol continua ocupant el seu càrrec amb la benedicció de l’alcalde, demostrant que a Puigcerdà les normes són diferents per a aquells que ostenten el poder.

Armengol: l’art de la impunitat, amb l’aval de Gassió

El cas de Francesc Armengol és una obra mestra de la doble moral. Propietari d’una benzinera sancionada per obres il·legals, va desafiar múltiples peticions municipals sense patir conseqüències reals. La sanció inicial de 150.000 euros es va reduir màgicament a 30.000 després d’un pagament voluntari, consolidant la seva posició com el soci intocable del govern local.

Encara més greu és l’actitud de Gassió, que, en lloc de cessar-lo per aquesta greu infracció urbanística, l’ha blindat políticament, convertint-se en el seu còmplice i reforçant la sensació d’impunitat a la ciutat.

El seu intent de frenar la instal·lació d’una benzinera low-cost al futur centre comercial evidencia que les decisions municipals no responen a l’interès general, sinó a la protecció de certs negocis.

Junts i la intervenció autoritària

Com si la situació no fos prou alarmant, la direcció nacional de Junts, amb Jordi Turull al capdavant, ha pres el control de l’agrupació local, imposant una gestora dirigida per Alfons Casamajó, alcalde de Ger.

Aquesta maniobra ha estat interpretada per les bases com un intent de sufocar qualsevol dissidència interna i blindar la posició de Gassió, fins i tot quan la seva gestió ha generat una crisi de confiança entre els veïns. Sense el suport de la militància i amb la vila en contra, Gassió s’aferrissa al càrrec, ignorant la realitat que l’envolta.

Corrupció disfressada d’eficiència

Gassió, que en el seu moment va denunciar l’herència de “factures inflades” del govern anterior, ara lidera una administració on la corrupció es revesteix de normalitat. La seva doble moral és evident: mentre condemna els excessos del passat, permet que els escàndols urbanístics i les decisions arbitràries dominin el present.

Palomino és castigat per qüestionar l’aliança amb Armengol, però aquest últim segueix en el seu càrrec malgrat les irregularitats.

La conclusió és clara: a Puigcerdà, l’honestedat és motiu de cessament, mentre la lleialtat als pactes foscos es premia amb immunitat política. La ciutadania ja no té dubtes: Gassió ha traït els veïns per mantenir-se en el poder a qualsevol preu.

El futur d’un govern en caiguda lliure

Amb escàndols que es multipliquen i una ciutadania cada cop més indignada, el govern de Gassió trontolla. La pregunta ja no és si el seu mandat resistirà fins al final, sinó quant de mal continuarà causant abans que la ciutat decideixi posar fi a la seva era de cinisme institucional. Puigcerdà mereix un govern que serveixi als seus habitants, no un club exclusiu de privilegis i favors. Els veïns no aproven cap de les seves decisions i el desgast de la seva imatge és irreversible.

Cada dia que passa sense cessar Armengol, Gassió demostra que el seu govern no respon a principis ni a la voluntat del poble, sinó als interessos d’uns quants. La seva credibilitat està per terra, i el final del seu mandat podria no ser una qüestió de temps, sinó de dignitat, una cosa que clarament li falta.