Tots els regidors d’ajuntaments catalans, siguin govern o oposició, estan obligats per llei a entregar i publicar una declaració sobre els seus béns i ingressos i una altra sobre les seves activitats professionals i d’inversió. Ho han de fer en iniciar el mandat i en acabar-lo, a fi de detectar enriquiments il·lícits i xocs d’interessos, segons dicta la Llei de bases de règim local des de 1985 així com de la Llei 19/2013 de la Transparència, accés a la informació pública (estatal) i bon govern i la Llei 14/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (autonòmica).
Amb tot, gairebé sis mesos després de la celebració de les eleccions municipals celebrades a finals del passat mes de maig, semblaria que tant l’equip de govern de Compromís com el de JuntsxCat a l’Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, respectivament, s’haguessin posat d’acord en evitar publicar tota aquesta informació en les seves webs oficials.
En cap de les dues institucions en el portal de Transparència hi consten les resolucions relatives a les declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs i del personal directiu, sempre que prèviament hagin estat lliurades.
Amb tot, les administracions implicades juguen amb el fet de la no existència d’un control real sobre els béns i patrimoni, abans i després de l’exercici polític, així com dels salaris i dietes procedents de les arques públiques.
Els mecanismes de prevenció tenen molt poca eficàcia a la pràctica perquè ningú comprova que les dades siguin certes. Ni tan sols es preveuen sancions a qui no entregui la documentació requerida.
Pel que fa al Consell Comarcal, tan sols és publicat el salari que rep la seva presidenta, la neoconvergent, Josefina Lladós (27.273.09 euros al 50% de jornada) mentre no es fa públic el règim retributiu de les dues vicepresidències (càrrecs electes) i del seu nou gerent.
Per contra, a l’Ajuntament de la Seu, liderat pel socialista Joan Barrera, no hi ha cap mena de dada, al respecte.
